Gai Avidi Cassi (llatí: Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175. El seu nom de naixement era 'Gaius Avidius Cassius (de naixement) i Imperator Caesar Gaius Avidius Cassius Augustus (com a emperador)[1]

Infotaula de personaAvidi Cassi
Biografia
Naixement130 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cirros Modifica el valor a Wikidata
Mort175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (44/45 anys)
Egipte (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà, Egipte grecoromà, Roman Egypt Era (en) Tradueix i Principat Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarlegat
soldat Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVolusia Maeciana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMecià, Avidius Heliodorus, Avidia Volusia Laodicea, Avidia Alexandra Modifica el valor a Wikidata
ParesGai Avidi Heliodor Modifica el valor a Wikidata  i Julia Cassia Alexandra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAvidia Laodicea Modifica el valor a Wikidata

Orígens i família modifica

Era nascut a Cirrus, a Síria, fill de Júlia Càssia Alexandria i Heliodor, un gran orador que va ser nomenat prefecte d'Egipte,[2] va tenir tres fills amb la seva dona Volúsia Meciana que foren Avidi Heliodor, Mecià i Avídia Alexandra.[3]

Carrera militar i política modifica

La seva carrera inicial és poc coneguda. Mentre Luci Ver romania inactiu a Antioquia, Cassi va dirigir la guerra contra els parts (162), i en una gloriosa campanya van capturar Selèucia de Piera i Ctesifont (165), com a Llegat de la Legió III Gallica.

Va entrar a formar part del Senat romà i va ser Cònsol el 160 i entre el 161-163. Després va ser nomenat Governador romà de Síria el 166 i el 172 va sufocar una revolta a Egipte organitzada per una tribu de saquejadors que vivia a les zones pantanoses, anomenats en grec boukoloi. Llavors l'emperador el va nomenar governador de totes les províncies orientals i va exercir la seva tasca amb fidelitat i fermesa.

Emperador modifica

El 175 va rebre falsos rumors de la mort de Marc Aureli i es va fer proclamar emperador amb suports a totes les províncies orientals. Aparentment, també tenia el suport de l'esposa de Marc Aureli, Faustina Menor, sabedora de la mala salut de l'emperador. Marc Aureli, però, es va recuperar i va intentar mantenir la revolta de Cassi en secret, fins que els rumors van ser massa forts per ser ocultats. Llavors es va dirigir a les seves tropes, lamentant la traïció del seu "amic estimat". El senat romà va declarar Cassi enemic públic.[4] La fidelitat de Marci Ver, governador de Capadòcia, va salvar l'emperador, ja que, gràcies a la seva resistència, Marc Aureli va poder reunir les legions que havien estat lluitant contra els quades i els marcomans i marxar contra Cassi. Avidi Cassi va ser coronat emperador el 3 de maig del 175 i després de només tres mesos i sis dies, va caure assassinat pels seus propis soldats.[5] El seu cap el van enviar a l'emperador, que no el va voler veure i va ordenar que fos enterrat.

Referències modifica

  1. Bowman, Alan K.; Peter Garnsey; Dominic Rathbone The Cambridge Ancient History: The High Empire, A.D. 70-192. Cambridge University Press, 2000, p. 177. ISBN 978-0521263351. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II (en anglès). Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 373. 
  3. Birley, Anthony. Marcus Aurelius: A Biography (en anglès). Londres i Nova York: Taylor & Francis e-Library, 2001, p. 191. ISBN 978-0-415-17125-0. 
  4. Birley, Anthony. Marcus Aurelius: A Biography (en anglès). Londres i Nova York: Taylor & Francis e-Library, 2001, p. 185. ISBN 978-0-415-17125-0. 
  5. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I (en anglès). Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 441. 

Bibliografia modifica