Avinguda d'es Torrent

Una de les principals vies de la ciutat de Manacor que conecta la plaça Ramon Llull amb l'avinguda d'es Tren

L'avinguda d'es Torrent o es Torrent és una de les principals vies de la ciutat de Manacor que connecta la plaça Ramon Llull amb l'avinguda d'es Tren. Tradicionalment també ha separat el centre de la ciutat de la barriada de Fartàritx.

Infotaula de vial urbàAvinguda d'es Torrent

Modifica el valor a Wikidata
Tipusavinguda Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaManacor (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 33′ 59″ N, 3° 12′ 30″ E / 39.566269°N,3.208452°E / 39.566269; 3.208452

Història modifica

L'avinguda transcorr per l'antiga riba del torrent de Sa Cabana o de Manacor, que antigament aïllava el raval de Fartàritx. Aquest només estava unit al centre de la vila per quatre ponts:[1]

  1. El Pont Gros (carrer d'en Colom)
  2. El Pont Petit (carrer d'en Figuera)
  3. El pont privatiu del quarter dels Dragons
  4. El pont de na Comtessa

Quan no hi corria l'aigua era aprofitat per pasturar-hi els ramats de porcs o per sembrar-hi polls. El batle Domenge fou el qui decidí el seu cobriment, donant pas a l'avinguda 4 de setembre, tot i que els manacorins i manacorines sempre l'han citatda com avinguda d'es Torrent o, abreujant, es Torrent.[1]

Al 2021, després de dècades de degradació i reivindicacions, el departament d'Urbanisme de Manacor va lliurar els plànols de la nova reforma d'aquesta avinguda. La del Torrent és una de les vies que, malgrat estar inserida dins de l'entramat urbà de la ciutat, encara és competència del Consell de Mallorca i no de l'Ajuntament.[2]

Torrentades modifica

A mesura que l'àrea propera al curs fluvial es va ananr urbanitzant, augmentà el risc d'inundació com a conseqüència del desbordament del torrent de sa Cabana. Les primeres notícies d'inundacions sorgeixen a finals del segle xvii. Les inundacions urbanes a Manacor documentades i estudiades són les del 1850, 1932, 1943 i 1961. Cal destacar, però, les del 1932 i 1850 pel seu grau de destrucció respecte a les dues darreres que foren de menor intensitat. La majoria dels anys de torrentada eren anys de sequera. Aquest fet és un tret característic i comú a molt dels casos de precipitacions extremes i conseqüentment d'inundacions al món mediterrani.[3]

Referències modifica