Avinguda del Portal de l'Àngel
L'Avinguda del Portal de l'Àngel, coneguda simplement com a Portal de l'Àngel,[1] és un carrer de vianants que va des de la Plaça de Catalunya fins al final del carrer de Cucurulla, on es troba la font de Santa Anna.
.jpg) Portal de l'Àngel  | |
| Tipus | avinguda i carrer comercial |
|---|---|
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | El Gòtic (Barcelonès) |
| Inici | Plaça de Catalunya |
| Fi | carrer de Cucurulla |
 Traçat de la via | |
Actualment és un dels principals carrers comercials de la ciutat i hi ha un gran nombre de botigues i edificis pertanyents a multinacionals i grans corporacions. Comprèn l'antiga plaça de Santa Anna i el carrer del portal de l'Àngel (anomenat d'en Fivaller abans de 1865[2]), el nom del qual deriva d'un dels portals de la muralla de Barcelona, antigament Porta dels Orbs.[3]
HistòriaModifica
A l'alta edat mitjana aquesta zona quedava fora de la muralla romana i comtal, i per aquest lloc baixava una riera, que després torçava per passar per davant de l'església del Pi i desembocava en el Cagalell o Merdançar [1] (una riera que passava per la Rambla i que era anomenada així perquè hi anaven a parar totes les aigües residuals i pestilents), i hi passava un dels camins que sortien de la ciutat des del portal del Bisbe.[1] Cap al segle x, quan es van anar formant ravals - les viles noves - fora de les muralles, es va començar a edificar al voltant del camí,[1] en el que s'ha denominat Vilanova dels Arcs i en edificar-se la muralla del segle xiii s'hi va obrir aquí un portal que es va anomenar "dels Orbs" perquè s'hi reunien els cecs,[1][3] i tota mena de pobres i esguerrats, que vivien en barraques no gaire lluny.[4]
Diuen que quan sant Vicenç Ferrer visità Barcelona l'any 1419, un àngel se li aparegué en aquest lloc, i li manifestà que era allí per vetllar per la ciutat, i d'aquest fet ve el nom actual.[1] Aquest nom seria oficialitzat el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere IV de Catalunya en agraïment per la fi d'una epidèmia de pesta a la ciutat. Uns mesos més tard, el novembre de 1466 quan Pere ja havia mort, s'hi va instal·lar una imatge de l'àngel custodi encarregada pel rei.[5] Aquesta escultura, situada en una capella a la muralla, hi va ser fins que el 1859 es van enderrocar les muralles i la imatge va anar a la porta de l'església de Santa Anna, primer, i posteriorment a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (aleshores nova), fins que va ser destruïda a la guerra civil en els arrauxaments anticlericals produïts a Catalunya.[6][3]
Durant molt de temps, quan hi havia l'àngel, el 2 d'octubre s'hi celebrava una festa en el seu honor, i s'hi menjaven magranes, que es deia que protegien contra les malalties infeccioses.[1]
Actualment hi torna a haver al Portal de l'Àngel la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya. Aquesta imatge fou realitzada el 1957 per Àngel Ferrant (Madrid, 1891 - 1961), a partir d'una proposta d'Eugeni d'Ors.[6]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Espinàs, 1974, p. 253-264.
- ↑ «Fitxa del carrer». Nomenclator oficial. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 2 maig 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Llompart, 1988, p. 252.
- ↑ Cirici i Pellicer, 1971, p. 168.
- ↑ Verrié i Ainaud de Lasarte, 1942, p. 23.
- ↑ 6,0 6,1 Fitxa d'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona
BibliografiaModifica
- Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed.. Barcelona: Teide, 1971. ISBN 84-307-8187-0.
- Espinàs, Josep Maria. Vuit segles de carrers de Barcelona. Barcelona: Edicions Destino, 1974. ISBN 84-233-0850-2.
- Llompart, Gabriel. «El Ángel Custodio en la Corona de Aragón en la Baja Edad Media». A: Fêtes et liturgie : Fiestas y liturgia: Actes du Colloque tenu à la Casa de Velazquez, 12-14/12/1985 : Actas del coloquio celebrado en la Casa de Velazquez, 12/14/12/1985 (en castellà). Universitat Complutense de Madrid, 1988, p. 252. ISBN 978-84-86839-10-9 [Consulta: 26 abril 2013].
- Verrié, Pau; Ainaud de Lasarte, Joan. «Una nueva obra de Huguet: el retablo de San Bernardino y el Angel Custodio». A: Anales y boletín de los museos de arte de Barcelona, vol. I (en castellà). Barcelona: Junta de Museus, 1942.
Enllaços externsModifica
- «PLAÇA DE SANTA ANNA (Segle XVI-1929)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 26-09-2020.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avinguda del Portal de l'Àngel |