Avinyó (Valclusa)

ciutat de França
Per a altres significats, vegeu «Avinyó (Bages)».

Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine. Administrativament forma una comuna al departament de la Valclusa, a uns 650 km al sud-est de París i a 80 km al nord-oest de Marsella. Té 90.800 habitants (anomenats avinyonencs, en occità avinhonencs), que pugen a 155.500 dins l'aglomeració urbana. Durant diversos anys va ser la seu dels papes de l'Església Catòlica.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAvinyó
Avignon (fr)
Avinhon (oc) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Palau dels Papes

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 56′ 55″ N, 4° 48′ 30″ E / 43.9486°N,4.8083°E / 43.9486; 4.8083
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença - Alps - Costa Blava
DepartamentValclusa
DistricteDistricte d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població90.330 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.391,62 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana d'Avinyó
unitat urbana d'Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Superfície64,91 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRoine i Durença Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m-122 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
12 setembre 1226Setge d'Avinyó (1226) Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataCécile Helle (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal84000 i 84140 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic49 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Orvieto
Ceccano
Alcanyís
Regió de Diourbel
Wetzlar (1960–)
Siena (1961–)
Diourbel (1961–)
Tortosa (1967–)
Tarragona (1968–)
Colchester (1972–)
New Haven (1978–)
Ioànnina (1984–)
Guanajuato (1990–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webavignon.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: avignon.ville Twitter (X): VilleAvignon Instagram: villedavignon Modifica el valor a Wikidata

El centre històric de la ciutat, el Palau dels Papes, el conjunt episcopal i el pont de Sant Beneset formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO.

Història modifica

La ciutat va caure en mans musulmanes el 734 quan Maurontus s'alià amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, valí d'Arbuna (Narbona) contra Carles Martell. Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arles[1] obligaren als francs a promoure una nova expedició contra ells. Carles Martell aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se de la ciutat. La ciutat fou cremada després de la seva captura[2][3]

Es va convertir en la residència dels papes el 1309, quan la ciutat es trobava sota el govern dels reis de Sicília pertanyents a la casa d'Anjou. El 1348, el papa Climent VI la va comprar a la reina Joana I de Sicília i va romandre com a propietat papal, governada per legats pontificis. De tota manera, la seva existència fou més aviat precària, ja que a l'altra banda del riu, a Vilanova d'Avinyó, la Corona francesa hi mantenia una important guarnició militar. De fet, el 1663 i el 1688 el rei Lluís XIV va ocupar l'adjacent Comtat Venaissí. El papat finalment va perdre la ciutat i el comtat el 1791, quan foren incorporats a França durant la Revolució.

Aquí davall apareix la llista dels set papes que hi van residir entre 1309 i 1377. Aquest període en què els papes van establir la seva residència a Avinyó es coneix com el de la captivitat babilònica. Un cop acabada aquesta època, va començar el 1378 el Gran Cisma d'Occident, que no va ser resolt fins al 1417.

 
El Roine i la ciutat d'Avinyó vists des del TGV

Els antipapes Climent VII i Benet XIII d'Avinyó van continuar residint-hi encara després que els papes retornessin a Roma el 1377. Climent VII va romandre a Avinyó durant tot el seu pontificat (1378-1394), mentre que Benet XIII va viure a Avinyó fins que va fugir cap a la Corona d'Aragó.

Evolució demogràfica modifica

Cultura modifica

 
Infotaula d'edifici
El Centre històric d'Avinyó, el Palau dels Papes, i el Pont de Sant Beneset
 
Façana del Palau dels Papes
Dades
Tipuspalau
Part deQuartier Centre  
Característiques
MaterialPedra
SuperfíciePatrimoni de la Humanitat: 8,2 ha  
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAvinyó (França)  
Format perPont de Sant Beneset
Catedral d'Avinyó
Palau dels Papes  
Patrimoni de la Humanitat   
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1995 (19a Sessió), Criteris PH: (i), (ii) i (iv)  
Identificador228rev
Monument històric catalogat
Pont de Sant Beneset
Data1840
IdentificadorPA00081815
Patrimoni de la Humanitat   
Pont de Sant Beneset
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data?

Monument històric catalogat
Catedral d'Avinyó
Data12 maig 2023
IdentificadorPA00081814
Monument històric inventariat
Catedral d'Avinyó
Data8 abril 2022
Data de finalització12 maig 2023
IdentificadorPA00081814
Monument històric catalogat
Catedral d'Avinyó
Data1840
IdentificadorPA00081814

Monument històric catalogat
Palau dels Papes
Data1840
IdentificadorPA00081941

Avinyó havia estat seu episcopal des de l'any 70, i va ser convertida en arquebisbat el 1476. S'hi van celebrar diversos sínodes de menor importància. La seva universitat va ser fundada pel papa Bonifaci VIII el 1303 i, a causa de la seva reputació pels seus estudis en lleis, va tenir gran importància fins a la Revolució Francesa.

A Avinyó s'hi celebra anualment un reconegut festival de teatre. Fundat el 1947, el Festival d'Avinyó comprèn tant espectacles teatrals tradicionals com altres formes d'art com ara la dansa, la música i el cinema, que aprofiten els monuments històrics de la ciutat.

Administració modifica

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1953-1958 Édouard Daladier radical-socialista
1958-1983 Henri Duffaut SFIO, després PS
1983-1989 Jean-Pierre Roux RPR
1989-1995 Guy Ravier PS
1995- Marie-Josée Roig UMP

Plànol de la ciutat modifica

 
Plànol d'Avinyó

Llocs d'interès modifica

Les muralles d'Avinyó, en bon estat de conservació, van ser construïdes pels papes en els anys immediatament posteriors a la seva arribada a la ciutat per residir-hi. El Palau dels Papes és un enorme edifici gòtic amb murs de 5 a 5,5 m de gruix, que va ser construït entre 1335 i 1364. Després de retornar a Roma la cort papal, va ser utilitzada com a casernes i actualment és un ric i molt visitat museu.

Al costat del palau es troba Nòstra Dama des Doms, la catedral d'Avinyó, l'edifici sagrat més antic de la ciutat. Bastida entre el 1140 i el 1160 en estil romànic provençal amb una sola nau, es va acabar de construir al segle xiii. Sorprèn pel seu campanar barroc, damunt del qual hi ha situada una estàtua de plom de la Mare de Déu, de 6 metres d'alçada i 4,5 tones de pes.

 
El pont de Sant Beneset
 
Detall del pont

Un altre punt d'interès a Avinyó és el pont de Sant Beneset, sobre el riu Roine, del qual només en queden quatre arcs dels 22 que inicialment tenia en els seus 900 m de llargada. El pont va ser construït entre 1171 i 1185, amb successives reconstruccions. Finalment, després d'una forta crescuda el 1660, el pont va quedar en les condicions que presenta actualment. És conegut arreu del món per la cançó infantil francesa "Sur le pont d'Avignon", que descriu les danses populars que s'hi ballaven. De fet, la gent hi ballava a sota, i no a sobre com diu la cançó, concretament damunt l'illa de la Bartelassa (l'illa fluvial més gran de França), que el pont travessava en el seu camí cap a Vilanova d'Avinyó, a l'altra banda del riu.

Avinyonesos il·lustres modifica

Van néixer a Avinyó els següents personatges:

Agermanaments modifica

També té tractats de cooperació cultural amb:

Referències modifica

  1. (castellà) Francisco Codera y Zaidín, Estudios Criticos de Historia Arabe Española, p. 324-5
  2. (anglès) Halsall, Guy (2003). Warfare and Society in the Barbarian West 450-900. London: Routledge. ISBN 0-415-23939-7, p. 226.
  3. (anglès) Mastnak, Tomaz (2002). Crusading Peace: Christendom, the Muslim World, and Western Political Order. University of California Press. ISBN 0-520-22635-6, p. 101.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica