Avior

(S'ha redirigit des de: Avior (estrella))

Avior (Èpsilon de la Quilla / ε Carinae) és el tercer estel més brillant a la constel·lació de la Quilla, amb magnitud aparent +1,95.[5] El seu nom és d'origen recent, car va ser assignat a la dècada de 1930 en crear-se The Air Almanac, un almanac de navegació usat per les forces aèries britàniques. És l'estel més brillant de la Falsa Creu, asterisme que forma al costat d'Aspidiske (ι Carinae), δ Velorum i κ Velorum.

Infotaula objecte astronòmicAvior
Tipusestrella múltiple, estrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2Vp (UV type for hot comp.)[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi120,55 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−4,58 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)1,86 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,39 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)22,06 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−25,52 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial11,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 22m 30.8353s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-60° 29' 25.8569''[3] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat9.097,39 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part deFalsa Creu Modifica el valor a Wikidata
Format per
eps Car A (en) Tradueix
eps Car B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Quant a les seves característiques físiques, Avior és un estel binari que s'hi troba a 630 anys llum del sistema solar. La component principal és una gegant taronja de tipus espectral K3III que està acompanyada per un estel blau de la seqüència principal de tipus B2V. La massa estimada d'aquesta última és de 7 masses solars. Conjuntament, el sistema té una lluminositat 6.000 vegades major que la lluminositat solar, i és difícil precisar quina de les dues components és la més lluminosa. Separades visualment 0,02 segons d'arc, la distància entre ambdós estels és d'unes 4 ua. Existeix certa evidència que Avior constitueix una binària eclipsant, on el pas d'un estel per davant de l'altre produeix fluctuacions en la seva lluentor de l'ordre de 0,1 magnituds cada 2,2 anys.[6]

Referències

modifica
  1. «Ultraviolet and Optical Studies of Binaries with Luminous Cool Primaries and Hot Companions. V. The Entire IUE Sample». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 11-1998, pàg. 83-104. DOI: 10.1086/313152.
  2. «Sloan magnitudes for the brightest stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2014, pàg. 443.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. «Epsilon Car -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 gener 2021].
  6. «Avior» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 10 gener 2021].