Avonia albissima

espècie de planta

Avonia albissima és una espècie de planta suculenta del gènere Avonia, que pertany a la família Anacampserotaceae.

Infotaula d'ésser viuAvonia albissima Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAnacampserotaceae
GènereAvonia
EspècieAvonia albissima Modifica el valor a Wikidata
G.D.Rowley, 1994
Nomenclatura
BasiònimAnacampseros albissima Modifica el valor a Wikidata

Era coneguda com a Anacampseros albissima fins el 1994, any en que es va crear el gènere Avonia.

DescripcióModifica

És una petita planta blanquinosa que forma un manat de tiges erectes ramificades des de sota. Les seves branques són nombroses, primes, cilíndriques i reclinades, que surten d'una arrel curta (càudex). Les flors són terminals, blanques i apareixen soles o en grups de 2 a 3. És similar a Avonia papyracea, però amb branques més estretes i un aspecte potser més elegant.[1]

El càudex és curt, carnós, llenyós, amb arrels carnoses. De diàmetre petit, sota terra.

Les branques són nombroses, estenent-se o erectes, de fins a 5 cm de llarg, de 3-5 mm de diàmetre en general.

Les fulles estan ocultes completament sota les estípules. Les estípules són àmpliament ovades, obtuses, ben imbricades, ben pressionades a l'eix del brot, però amb la punta de vegades recurvada, desbastada, sencera o irregularment dentada, de color blanc pur sense nervi central evident però de vegades amb la punta marró, de vegades amb punts marrons, peluda a les axil·les.

Les flors, de 1 a 3 per branca, perfumades, de 12 mm de diàmetre. Sèpals blanquinosos. Pètals ovats, blancs, que s'obren àmpliament. de 8 a 10 estams.

DistribucióModifica

Ocupa una part del mateix territori que l'Avonia papyracea a Sud-àfrica (Richtersveld), però també creix una mica més cap al nord a Namíbia i cap a l'est a través de Bushmanland fins a Griqualand West. Els principals hàbitats són els deserts Nama Karoo i Karoo Suculent.

Aquesta espècie creix en grava sorrenca, afloraments de roques i terres de quars, ja sigui a ple sol o a l'ombra o a la base de les roques, i a distància les plantes tenen aspecte d'excrements d'ocells, ja que els seus brots difícilment es distingeixen de l'entorn. També creix sobre afloraments de marbre al desert Welwitschia Fläche al nord del Swakopmund. Les seves arrels penetren fins a 30 centímetres cap avall fins al substrat format per petites pedres, de mida variable d'1 a 4 cm de diàmetre i molt compactades. Això explica per què les plantes sovint tenen arrels deformades o mal formades on han lluitat per penetrar en aquest sòl tan sòlid. Aquesta suculenta sembla que no obté l'alimentació de l'humus habitual, sinó de la pròpia sorra molt rica en minerals. Està estesa i no corre perill d'extinció.

TaxonomiaModifica

Avonia albissima va ser descrita per Gordon Douglas Rowley (G.D. Rowley) i publicada a Bradleya; Yearbook of the British Cactus and Succulent Society 12: 111. 1994.[2]

EtimologiaModifica

Avonia: nom genèric que podria venir del llatí avus que significa 'avi'.

albissima: epítet llatí que significa 'molt blanca'.

SinonímiaModifica

  • Avonia albissima (Marloth) G.D.Rowley
    • Anacampseros albissima Marloth
  • Anacampseros avasmontana Dinter ex Poelln.
  • Anacampseros avasmontana var. caespitosa Poelln.
    • Anacampseros albissima var. caespitosa (Poelln.) Poelln.
  • Anacampseros buderiana var. ramosa Poelln.
  • Anacampseros neglecta Poelln.
  • Avonia quinaria var. schmidtii A.Berger
    • Anacampseros quinaria var. schmidtii A.Berger
    • Anacampseros schmidtii (A.Berger) Poelln.

ReferènciesModifica

  1. «The Encyclopedia of Succulents». Llifle.
  2. «Avonia albissima (Marloth) G.D. Rowley». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.