Avonia papyracea

espècie de planta

Avonia papyracea és una espècie de planta suculenta del gènere Avonia, que pertany a la família Anacampserotaceae.

Infotaula d'ésser viuAvonia papyracea Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAnacampserotaceae
GènereAvonia
EspècieAvonia papyracea Modifica el valor a Wikidata
G.D.Rowley, 1994
Nomenclatura
BasiònimAnacampseros papyracea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Avonia papyracea

Era coneguda com a Anacampseros papyracea fins el 1994, any en que es va crear el gènere Avonia.

DescripcióModifica

És una herba nana perenne amb prou feines semblen plantes, amb diverses branques primes que irradien d'un tubercle cònic o càudex basal, completament cobertes amb escates sobreposades de color blanc platejat (estípules modificades, bràctees de fulles) que dissimulen completament les petites i carnoses fulles verdes que hi ha a sota.[1]

El tubercle (càudex) és espessit, suculent, molt curt, molt dividit, amb corona petita, sota terra.

Les tiges són simples, cilíndriques o globulars d'1 a 5 cm de llargada i de 6 a 8 mm de diàmetre, amb els extrems roms, blancs, coberts d'escates, creixent a terra, sovint corbats, rarament ramificats formant un arbust en miniatura.

Les arrels són fines, fibroses.

Les fulles, ocultes completament per les estípules, molt reduïdes a un cos semi globós llis més ample que llarg, disposades en espiral, cadascuna recoberta i sobreeixida per una estípula semblant a una escata. Estípules múltiples, imbricades (que agafen fermament la tija a la base i apicalment), escarioses, blanques com la neu, com de paper, semitransparents, lingüiformes a àmpliament ovades, arrodonides a la part superior, força senceres, arrugades transversalment, barbades llanoses a la base, de 5 a 10 vegades més llargues que les fulles gruixudes, de 6 a 8 mm de llarg i 2 a 3 mm d'ample. Hi ha pèls axil·lars petits.

Les flors són de color blanc cremós a blanc verdós, incloses a les estípules superiors a les puntes de la branca, sèssils, solitàries, molt més curtes que l'involucre, que s'obren durant només 1 a 3 hores a ple sol a la tarda, en cas contrari, són clistogàmiques (que no s'obren), majoritàriament auto-compatibles, el que significa que es fertilitzen amb el seu propi pol·len. Això es produeix abans que s'obri la flor o poc després que es tanqui. Peduncle llis, d'aproximadament 1 mm de llarg. 2 sèpals, subsistents. 5 pètals, lliures, de color blanc cremós, arrodonits, de 4 mm de llarg, superant el calze. Estams de 16 a 20. Anteres grogues.

DistribucióModifica

Planta endèmica de Sud-àfrica, es troba al Petit Karoo i al Gran Karoo (Cap Oriental). La subespècie namaensis es troba al Richtersveld, al sud de Namíbia i a Bushmanland.

Creix a ple sol entre roques de quars. Les singulars escates blanques reflecteixen gran part de la llum i actuen com a ombra del sol sobre les petites fulles de sota. Les plantes són molt críptiques i estan ben camuflades. S'assemblen als còdols quarsítics entre els quals es troben al Karoo. Aquestes plantes s'han comparat fantasiosament amb el corall o excrements d'ocells i s'han considerat com a “plantes de mimetisme”, ja que durant molt de temps s'escapaven dels ulls fins i tot dels treballadors de camp més atents. La tendència poblacional és estable.

TaxonomiaModifica

Avonia papyracea va ser descrita per Gordon Douglas Rowley (G.D. Rowley) i publicada a Bradleya; Yearbook of the British Cactus and Succulent Society 12: 111. 1994.[2]

EtimologiaModifica

Avonia: nom genèric que podria venir del llatí avus que significa 'avi'.

papyracea: epítet llatí que significa 'paper'.

SinonímiaModifica

  • Anacampseros papyracea E.Mey. ex Sond.

La subespècie Avonia papyracea subs. namaensis (Gerbaulet) G.D.Rowley té el sinònim:

  • Anacampseros papyracea subs. namaensis Gerbaulet

ReferènciesModifica

  1. «The Encyclopedia of Succulents». Llifle.
  2. «Avonia papyracea (E. Mey. ex Fenzl) G.D. Rowley». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.