Obre el menú principal

Axel Honneth

filòsof alemany

Axel Honneth (Essen, 1949) és filòsof i sociòleg alemany. Membre de l'Escola de Frankfurt, ha destacat per la seva intenció de renovar el seu nucli crític sense acostar-se massa a la vessant més radical o marxista.[1] Entre les seves aportacions destaca la Teoria del reconeixement.[2]

Infotaula de personaAxel Honneth
Axel Honneth al Magnànim (34453295650).jpg
Axel Honneth als Debats del Magnànim.
Biografia
Naixement 18 juny 1949 (70 anys)
Essen (Alemanya)
Formació Universitat de Bonn
Activitat
Ocupació Filòsof, sociòleg i professor d'universitat
Ocupador Universitat Lliure de Berlín
Universitat de Frankfurt
Universitat de Colúmbia
Influències
Obra
Estudiant doctoral Julia Christ
Premis

iTunes: 480636223
Modifica les dades a Wikidata

És el director de l'Institut de Recerca Social de la Universitat de Frankfurt,[2] que és la matriu de l'Escola de Frankfurt. Honneth proposa un gir teòrico-recognoscitiu de la Teoria Crítica. És catedràtic d’Humanitats a la Universitat de Colúmbia de Nova York i catedràtic de Teoria social a la Goethe-Universität de Frankfurt. Antic assistent i deixeble de Jürgen Habermas, se’l considera la figura més rellevant de l’anomenada tercera generació de l’Escola de Frankfurt.[3][4][5] La seva obra planteja el problema de la lluita pel reconeixement i el respecte social dels grups més desafavorits i pretén, d’aquesta manera, restituir la dimensió crítica i social de la filosofia. Honneth ha publicat una desena de llibres, entre els quals destaquen Crítica del poder: fases en la reflexión de una teoría crítica de la sociedad (Antonio Machado Libros, 2009); Reconocimiento y menosprecio. Sobre la fundamentación normativa de una teoría social (Katz, 2010), The I in We: Studies in the Theory of Recognition (Polity, 2012) o El derecho de la libertad. Esbozo de una eticidad democrática (Katz / Clave intelectual, 2014).[6] Aquesta última és considerada com la gran obra de la seva maduresa.[7]

En català s'hi han publicat Desintegració. Fragments per a un diagnòstic sociològic de l’època (Tàndem, 1999) i La idea del socialisme. Assaig d’una actualització (I. Alfons el Magnànim, 2017).[8]

ObraModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica