Aiurveda

sistema de medicina tradicional de l'Índia
(S'ha redirigit des de: Ayurveda)

L'aiurveda[1] (en sànscrit आयुर्वेद āyurveda, "ciència de la vida"), també conegut com a medicina aiurvèdica, és un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi.[2] Es practica molt a l'Índia i al Nepal, on al voltant del 80% de la població declara utilitzar l'ayurveda.[3][4][5] La teoria i pràctica de l'ayurveda és pseudocientífica.[6][7][8]

Nim (Azadirachta indica), fulles molt importants en la medicina aiurvèdica
Amla (Phyllanthus emblica), fruit molt utilitzat en l'aiurveda
Dhanvantari, avatar del déu Visnú, metge mític i divinitat associada a l'Aiurveda en l'Hinduisme.

Les teràpies Ayurveda han variat i evolucionat al llarg de més de dos mil·lennis.[9] Les teràpies inclouen herbes medicinals, dietes especials, meditació, ioga, massatge, laxants, ènemes i olis mèdics.[10][11] Les preparacions ayurvèdiques es basen normalment en compostos herbaris complexos, minerals i substàncies metàl·liques (potser sota la influència de l'alquímia índia primitiva o rasashastra). Els textos antics ayurveda també ensenyaven tècniques quirúrgiques, com la rinoplàstia, les extraccions de càlculs renals, les sutures i l'extracció d'objectes estranys.[12] [13]

Els principals textos d'ayurveda clàssics comencen amb relats de la transmissió del coneixement mèdic dels déus als savis, i després als metges humans.[14] Les edicions impreses del Sushruta Samhita (Compendi de Sushruta), emmarquen l'obra com els ensenyaments de Dhanvantari, déu hindú de l'ayurveda, encarnat com a rei Divodāsa de Varanasi, a un grup de metges, inclòs Sushruta.[15][16] Els manuscrits més antics de l'obra, però, ometen aquest marc, atribuint l'obra directament al rei Divodāsa.[17] Mitjançant processos de modernització i globalització ben entesa, l'ayurveda s'ha adaptat al consum occidental, sobretot per Baba Hari Dass als anys setanta i Maharishi ayurveda als anys vuitanta.[18] L'evidència històrica de textos, terminologia i conceptes ayurvèdics apareix a partir de mitjans del primer mil·lenni aC.[19]

En els textos ayurveda, es posa èmfasi en l'equilibri de Dosha i la supressió dels impulsos naturals es considera poc saludable i es diu que condueix a la malaltia.[20] Els tractats d'Ayurveda descriuen tres doshas elementals , és a dir. vāta, pitta i kapha, i afirmen que l'equilibri (Skt. sāmyatva) dels doshas dona lloc a salut, mentre que el desequilibri (viṣamatva ) dona lloc a la malaltia. Els tractats d'Ayurveda divideixen la medicina en vuit components canònics. Els practicants d'Ayurveda havien desenvolupat diverses preparacions medicinals i procediments quirúrgics almenys des del començament de l' era comuna.[21]

No hi ha una bona evidència que l'ayurveda sigui eficaç per tractar o curar el càncer.[22] S'ha trobat que alguns preparats ayurvèdics contenen plom, mercuri i arsènic,[23] substàncies que se sap que són perjudicials per als humans. Un estudi de 2008 va trobar les tres substàncies en prop del 21% dels medicaments ayurvèdics patentats de fabricació dels Estats Units i l'Índia venuts a través d'Internet.[24] Es desconeixen les implicacions per a la salut pública d'aquests contaminants metàl·lics a l'Índia.[24]

Descripció

modifica

Actualment l'aiurveda com a ciència de la salut es practica arreu del món com una forma de medicina alternativa.[25] És un sistema basat en tècniques molt antigues de curació i vida sana que ha estat utilitzat tradicionalment a tota l'Àsia del sud i que va influenciar les pràctiques curatives del món islàmic i l'Àsia del sud-est. L'aiurveda no és invasiu, és un sistema harmònic que respecta la facultat del cos de regenerar-se per ell mateix.[26]

Tot i que es recullen pràctiques curatives molt més antigues, els primers documents escrits sobre l'aiurveda són del període vèdic a l'Índia.[25] El Suśruta Saṃhitā i el Caraka Saṃhitā foren els textos més respectats de la medicina d'aquella època.[25] El prestigi d'aquests textos va perdurar al llarg dels segles i el segle viii, durant la dinastia dels abbàssides, es va fer la traducció a la llengua àrab.[27] Mitjançant els àrabs moltes tècniques curatives aiurvèdiques varen arribar a Europa.

Etimologia

modifica

En sànscrit, la paraula ayurveda conté dues paraules: (IAST) āyus, "llarga vida", i (IAST) veda, que significa "relacionat amb el coneixement o la ciència".[28]

Tècnica

modifica

Curació

modifica

Les tècniques de curació es basen generalment sobre plantes i productes vegetals, com el nim (Azadiracta indica) i el shikakai (Acacia concinna) però inclouen també productes químics com el sulfur d'estany, SnS₂, (suvarnavanga). Les herbes es poden prendre directament, crues, bullides o en forma d'infusió. També es poden aplicar de forma externa segons l'aflicció.

L'efecte curatiu d'aquestes herbes i productes ha estat demostrat mitjançant l'ús continu documentat a través dels segles en diversos llocs i amb diverses comunitats humanes.

Prevenció

modifica

L'aiurveda emfatitza la prevenció de malalties fent una vida sana. Una de les dites fonamentals de la medicina aiurvèdica és:

  • "Dues terceres parts de la salut es fan amb una dieta sana".

La dieta sana inclou verdures, hortalisses i llegums, amb qualsevol producte làctic com a complement, habitualment, suprimint tots els possibles productes carnis.

Equilibri

modifica

A l'aiurveda és molt important el concepte d'harmonia. Segons aquesta, els elements de la natura (èter, aigua, foc, terra i aire), es combinen en l'organisme en forma de tres components (doshas) coneguts com a Vata, Pitta i Kapha. Aquests estan estretament relacionats amb els elements bàsics de la naturalesa i les funcions específiques del cos. L'aiurveda diu que la bona salut requereix un equilibri d'aquests Doshas.

Segons l’ayurveda, el desequilibri dels Doshas pot ser provocat per tres causes diferents:

Artha. L’Artha segons la cultura hindú és el resultat d’un ús excessiu o erroni dels sentits. L’Artha pot provocar el desequilibri del dosha Vata.

Karma. El Karma segons la cultura hindú és el resultat de les actituds i la forma d’actuar de l’ésser humà, pot ser positiu com negatiu. El karma pot provocar el desequilibri del dosha Pitta.

Taapamaan. El Taapaman és com se li anomena segons la cultura hindú al conjunt de condicions ambiental i les temperatures. El Taapamaan pot provocar el desequilibri del dosha Kapha.Els excessos d'exercici físic són tan dolents per al cos com la manca total d'exercici regular. És molt important també l'equilibri entre la part física i la part espiritual del cos.

A l'aiurveda la part física i la part anímica del cos es troben íntimament lligades, fins al punt que depenen una de l'altra. Cal evitar les passions i el nerviosisme, fent créixer la paciència, la calma, la consideració en les relacions amb els altres i tot allò que proporcioni una sensació de pau espiritual o anímica i una vida lliure de sotracs i abusos.

Les tècniques del ioga i del massatge terapèutic ajuden a assolir un estat de pau interior que duu a bé la salut física del cos.[29]

La cura en la medicina aiurvèdica ha de ser necessàriament lenta, pausada i en harmonia amb el cos. A l'Aiurveda no es recomanen ni les cures ni les dietes radicals. Injectar o introduir moltes medicines diverses a un cos malalt tan aviat com es presenten els símptomes de la malaltia pot tenir pitjors conseqüències per al cos que el trauma de la malaltia mateixa.

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Terme en català
  2. Chopra, p. 75
  3. Dargan, Paul I.; Gawarammana, Indika B.; Archer, John R.H.; House, Ivan M.; Shaw, Debbie International Journal of Environment and Health, 2, 3/4, 2008, pàg. 463. DOI: 10.1504/IJENVH.2008.020936.
  4. «Weeklong programme to observe Health Day». The Himalayan Times, 28-10-2013. Arxivat 23 de març 2017 a Wayback Machine.
  5. Alam, Zulfeequar. Herbal Medicines. New Delhi, India: A.P.H. Publishing, 2008, p. 8–13, 122. ISBN 978-81-313-0358-0. 
  6. Beall, Jeffrey. «Scientific soundness and the problem of predatory journals». A: Kaufman. Pseudoscience: The Conspiracy Against Science. MIT Press, 2018, p. 293. ISBN 978-0-262-03742-6. 
  7. «Chapter 1: Thinking about psychiatry». A: Oxford Handbook of Psychiatry. 4th. Oxford University Press, 2019, p. 24. DOI 10.1093/med/9780198795551.003.0001. ISBN 978-0-19-879555-1. (subscripció necessària)
  8. Quack, Johannes. Disenchanting India: Organized Rationalism and Criticism of Religion in India. Oxford University Press, 2011, p. 213, 3. ISBN 978-0-19-981260-8. 
  9. Meulenbeld, Gerrit Jan. «Introduction». A: A History of Indian Medical Literature. Groningen: Egbert Forsten, 1999. ISBN 978-90-6980-124-7. 
  10. Miller, Kelli. «What Is Ayurveda?». WebMD, March 20, 2021. Arxivat de l'original el 4 July 2020. [Consulta: 16 agost 2020].
  11. «Ayurvedic medicine». Cancer Research UK. Arxivat de l'original el 24 November 2020. [Consulta: 18 abril 2022].
  12. Wujastyk, 2003a.
  13. Mukhopadhyaya, Girindranath. The Surgical Instruments of the Hindus, with a Comparative Study of the Surgical Instruments of the Greek, Roman, Arab, and the Modern European Surgeons. Calcutta: Calcutta University, 1913. 
  14. Zysk, Kenneth G. «Mythology and the Brāhmaṇization of Indian medicine: Transforming Heterodoxy into Orthodoxy». A: Josephson. Categorisation and Interpretation. Meijerbergs institut för svensk etymologisk forskning, Göteborgs universitet, 1999, p. 125–145. ISBN 978-91-630-7978-8. 
  15. Bhishagratna, Kaviraj Kunjalal. An English Translation of the Sushruta Samhita Based on Original Sanskrit text. Calcutta: K. K. Bhishagratna, 1907, p. 1. 
  16. «Dhanvantari. (2010). In Encyclopædia Britannica. Retrieved 4 August 2010, from Encyclopædia Britannica Online». Arxivat de l'original el 27 April 2015. [Consulta: 2 juny 2022].
  17. Birch, Jason; Wujastyk, Dominik; Klebanov, Andrey; Parameswaran, Madhu; Rimal, Madhusudan Academia Letters, 2021. DOI: 10.20935/al2992 [Consulta: 2 maig 2022].
  18. Wujastyk, Dagmar. Modern and Global Ayurveda: Pluralism and Paradigms (en anglès). SUNY Press, 2013-09-09. ISBN 978-0-7914-7816-5. 
  19. Meulenbeld, G. Jan. A history of Indian medical literature. Groningen: Egbert Forsten; Brill, 1999–2000, passim. ISBN 90-6980-124-8. OCLC 42207455. 
  20. Wujastyk 2003a
  21. Sharma, Priya Vrat. History of Medicine in India. New Delhi: Indian National Science Academy, 1992. 
  22. «Ayurvedic medicine». Cancer Research UK. Arxivat de l'original el 24 November 2020. [Consulta: 18 abril 2022].
  23. Miller, Kelli. «What Is Ayurveda?». WebMD, March 20, 2021. Arxivat de l'original el 4 July 2020. [Consulta: 16 agost 2020].
  24. 24,0 24,1 Saper RB; Phillips RS; Sehgal A; Khouri, N; Davis, RB; 2 JAMA, 300, 8, 2008, pàg. 915–923. DOI: 10.1001/jama.300.8.915. PMC: 2755247. PMID: 18728265.
  25. 25,0 25,1 25,2 «Ayurveda». Nova Delhi, India: Department of Ayurveda, Yoga & Naturopathy, Unani, Siddha and Homoeopathy, Ministry of Health & Family Welfare, Government of India.
  26. Dwivedi, Girish; Dwivedi, Shridhar, "History of Medicine: Sushruta – the Clinician – Teacher par Excellence". Indian Journal of Chest Diseases and Allied Sciences (Delhi, India: Vallabhbhai Patel Chest Institute, U. of Delhi / National College of Chest Physicians) 49: 243–244. (2007).
  27. Lock, Stephen i altres, The Oxford Illustrated Companion to Medicine. USA: Oxford University Press. (2001). pg. 607 ISBN 0-19-262950-6
  28. Chopra, Ananda, "Āyurveda". a Selin, Helaine. Medicine Across Cultures: History and Practice of Medicine in Non-Western Cultures. Norwell, MA: Kluwer Academic Publishers. pp. 75–83. S. (2003). ISBN 1-4020-1166-0
  29. «A Closer Look at Ayurvedic Medicine». Focus on Complementary and Alternative Medicine. National Center for Complementary and Alternative Medicine (NCCAM), US National Institutes of Health (NIH) [[[Bethesda, MD]]], XII, 4, Fall 2005/Winter 2006. Arxivat de l'original el 2006-12-09 [Consulta: 8 juny 2010]. Arxivat 2006-12-09 a Wayback Machine.

Bibliografia

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aiurveda