Az-Zamakhxarí

teòleg, filòsof, lingüista i mufàssir (exegeta de l'Alcorà)

Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Úmar az-Zamakhxarí (en persa: محمود زمخشری), conegut simplement com a Az-Zamakhxarí (1074/1075-1143/1144), va ser un erudit musulmà d'origen persa,[1][2][3] seguidor de la doctrina teològica mutazilita,[4] nascut a Zamakhxar (Coràsmia) però que va passar la major part de la seva vida entre Bukharà, Samarcanda i Bagdad.

Infotaula de personaAz-Zamakhxarí
Biografia
Naixement18 març 1075 Modifica el valor a Wikidata
Zamakhxar Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 1144 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Köneürgenç Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKöneürgenç Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam, mutazilisme, sunnisme i hanafisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTafsir Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTeòleg, filòsof, escriptor, filòleg, mufàssir, literat i lingüista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesYahya ibn Sadun Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

BiografiaModifica

Va estudiar a Bukharà i Samarcanda i va gaudir de l'estima de nombrosos juristes de Bagdad. Va utilitzar persa per alguns dels seus treballs, tot i que va ser un ferm defensor de la llengua àrab, així com un oponent al moviment de la Xubiyya. Va romandre molts anys a la Meca, pel que es va ser conegut com a 'Jar-Al·lah' ("veí de Déu"). Més tard va tornar a Coràsmia, on va morir a la capital Gorgan (a l'actual província de Golestan de l'Iran).

LlegatModifica

És conegut sobretot per ser l'autor d'Al-Kaixxaaf (o Tafsir Az-Zamakhxarí), un comentari exegètic sobre l'Alcorà. Aquest comentari és famós per la seva profunda anàlisi lingüística dels versicles, però ha estat criticat per la inclusió de punts de vista filosòfics derivats del mutazilisme.

D'altra banda, la major part del vocabulari supervivent de l'extinta llengua persa coràsmica es troba en forma de notes al Muqaddimat al-àdab (escrit vers l'any 1200), diccionari àrab-persa d'Az-Zamakhxarí (que segurament podia haver estat un parlant nadiu d'aquesta llengua). Això fa del Muqaddimat al-àdab una font primària molt important per a l'estudi d'aquesta antiga llengua.[3]

ReferènciesModifica

  1. Jane Dammen MacAuliffe, Quranic Christians: An Analysis of Classical and Modern Exegesis,Cambridge University Press, 1991, pg 51
  2. By Norman. Calder, Andrew Rippin, Classical Islam: A Sourcebook of Religious Literature, Routledge, 2003, pg 119
  3. 3,0 3,1 Encyclopedia Iranica, "The Chorasmian Language", D.N.Mackenzie
  4. Hodgson, Marshall G.S. The Venture of Islam Volume 2: The Expansion of Islam in the Middle Periods. USA: The University of Chicago Press, 1977, p. 308. ISBN 978-0-226-34684-7.