Bàrbara Blomberg

aristòcrata alemanya

Bàrbara Blomberg (Ratisbona, Baviera; 1527 - Ambrosero, Cantàbria; 1597) va ser una dama alemanya, filla major de Wolfgang Blomberg i Sibylle Lohman, un matrimoni burgès de Ratisbona. Va conèixer el 1546 l'emperador Carles V quan aquest anava a la Dieta Imperial. D'aquesta trobada i dels amors dels dos va néixer el 1547 Joan d'Àustria, reconegut fill bastard de l'emperador.

Infotaula de personaBàrbara Blomberg

Carles V amb Bàrbara Blomberg. Gravat en fusta de 1894 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Bárbara Blomberg Loham Modifica el valor a Wikidata
1527 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Ratisbona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 desembre 1597 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Ambrosero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonestir de Montehano Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatòlic romà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióamistançada Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaCarles V del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

Bella i amb dots per al cant, es va casar tres anys després amb Jerôme Pyramus Kegel, tutor de Joan d'Àustria, a qui va donar el seu nom i va encobrir els amors de l'emperador Carles V.[1] A canvi obtindria el càrrec de comissari en la cort de Maria d'Hongria a Brussel·les, on vivia Bàrbara des de 1551. El 1569 va enviduar del seu marit, passant a rebre, a petició de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, una pensió del mateix emperador i posteriorment del rei Felip II d'Espanya com a mare de Joan d'Àustria.

De caràcter llibertí, la forma de viure escandalosa i malgastadora de la "Madame", com era coneguda (a Cantàbria, la "Madama"), va cridar l'atenció del seu fill, aleshores governador dels Països Baixos, que la va aconseguir portar mitjançant enganys a Espanya. El 3 de maig de 1577 desembarca al port de la vila càntabra de Laredo, on l'espera Magdalena d'Ulloa, vídua de Luis Maixella amb qui havia estat criat i educat el seu fill, per posteriorment ingressar en el convent castellà de Santa Maria la Real de San Cebrián de Mazote (Valladolid).

A la mort del seu fill, el 1578, Bàrbara Blomberg va demanar traslladar-se a Colindres (Cantàbria), ja que al monestir la vida li resultava molt ingrata. El va acompanyar en el seu viatge a Trasmiera el seu altre fill, Conrad de Píram, la seva jove, Maria de Algora, la baronessa de Sant Martí, i els seus quatre nets.

Va viure a casa de Juan de Escobedo, antic secretari del seu difunt fill, per traslladar-se, el 1584, a la casa de l'aposentador Juan de Mazateve a Ambrosero (Cantàbria) en l'actual barri de la "Madama" així nomenat en el seu honor, on va passar els últims anys de la seva vida. El 18 de desembre de 1597 acabava la seva existència la que fos amant de l'emperador Carles V, sent enterrada a l'església de Sant Sebastià màrtir del Monestir de Montehano, a Escalante (Cantàbria).

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ma del Carmen Alonso Ímaz. La Novela Histórica Alemana y Los Austrias Españoles. Librería-Editorial Dykinson, 2007, p. 246–. ISBN 978-84-9849-063-3 [Consulta: 2 febrer 2013]. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàrbara Blomberg