Bàsquet Català Perpinyà Mediterrani

club de bàsquet de Perpinyà

El Bàsquet Català Perpinyà Mediterrani (oficialment en francès: Basket Catalan Perpignan Méditerranée), també conegut com a Bàsquet Perpinyà (en francès: Perpignan Basket), és un club de bàsquet català de la ciutat de Perpinyà, que la seva secció femenina disputada des de 2012-13 la Lliga francesa de bàsquet femenina. El club patí problemes financers i l'any 2014 es declarà judicialment en liquidació.[1]

Infotaula d'organitzacióBàsquet Català Perpinyà Mediterrani
(fr) Basket Catalan Perpignan Méditerranée Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusequip de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Creació1980
Activitat
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webperpignanbasket.fr… Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Per la temporada 2011-2012, el club emprengué un ambiciós reclutament. L'ex-entrenador del Tarbes Gespe Bigorre i campió de la LFB 2010, François Gomez, assolí els fitxatges de diverses jugadores com Pauline Thizy, Pauline Jannault-Lo o Isabelle Strunc.

Per superar la capacitat del gimnàs Pons, un pavelló antic amb 900 seients de capacitat, l'alcalde de Perpinyà Jean-Marc Pujol planejà la posada en servei d'un nou pavelló d'esports d'un cost de 7 milions d'euros.[2][3]

Després d'un brillant quart lloc a la LFB en la seva primera temporada, el club es classificà per a l'Eurocopa 2013-2014 i anuncià un augment del pressupost d'1,3 a 1,5 milions d'euros (la meitat en patrocini) i el nou nom de «Bàsquet Perpinyà 66 l'accent català del bàsquet femení» (en francès: Perpignan Basket 66 l'accent catalan du basket féminin).[4] No obstant això, al maig de 2013, el club rebutjà el compromís de seguir la propera temporada a causa del dèficit i el salaris impagats.[5]

Després de ser degradat al campionat regional, la FFBB autoritzà al club a seguir competint a la LF2, el que li comportà un boicot d'altres clubs de la divisió.[6] Finalment, el boicot s'aixecà el 6 de desembre.[7]

Novament, es negà la readmissió del club a causa de la seva situació financera i la manca de centre de formació i, ara sí, fou relegat a nivell regional. A finals d'octubre 2014, el Tribunal Administratiu de Montpeller confirmà la validesa de la degradació del club al campionat régional.[8] Posteriorment, el club es declarà en liquidació a finals de 2014.[1]

Palmarès modifica

  • 1 Campionat francès N2F (2010)
  • 2 Campionats francesos LF2 (2012[9] i 2014)[10]

Entrenadors modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Liquidation judiciaire Perpignan Basket» (en francès). ProcedureCollective.fr. [Consulta: 16 maig 2018].
  2. «Une nouvelle salle de sport mais pas avant 2015» (en francès). LIndependant.fr, 14-01-2013. [Consulta: 16 maig 2018].
  3. «LFB : Bientôt une nouvelle salle à Perpignan» (en francès). Basquetebol-Saulzoir, 16-01-2013. [Consulta: 16 maig 2018].
  4. «Et on fait quoi maintenant?» (en francès). L'indépendant.fr, 14-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
  5. Kacēns, Jānis. «Perpignan facing demotion after fourth place finish in France, many players not paid since January (Updated)» (en anglès). LoveWomen'sBasketball.com, 25-05-2013. Arxivat de l'original el 25 maig 2013. [Consulta: 26 maig 2013].
  6. «Communiqué des présidents de LF2 concernant la réintégration de Perpignan» (pdf) (en francès). AllBasketDig.sportsregions.fr, 08-11-2013. [Consulta: 15 desembre 2013].[Enllaç no actiu]
  7. «François Gomez (Perpignan): «On part dans l'inconnu»» (en francès). CatchandShoot.com, 15-12-2013. Arxivat de l'original el 17 desembre 2013. [Consulta: 16 desembre 2013].
  8. «Le tribunal administratif envoie officiellement Perpignan en région» (en francès). Ladyhoop.com, 01-11-2014. Arxivat de l'original el 17 desembre 2014. [Consulta: 2 novembre 2014].
  9. «LF2-Final Four Perpinya Campeones!» (en francès). FFBB.com, 13-05-2012. Arxivat de l'original el 21 maig 2012. [Consulta: 20/62012].
  10. Boulay, Amaury. «Perpignan champion de France de LF2». Catch-and-Shoot.com, 18-05-2014. Arxivat de l'original el 18 maig 2014. [Consulta: 18 maig 2014].
  11. «Francis Jordane sur le départ» (en francès). LIndependant.fr, 13-04-2011. [Consulta: 16 maig 2018].

Enllaços externs modifica