Bé inferior és, en les ciències de l'economia, un tipus especial de la demanda del qual respon de forma oposada als efectes d'ingrés (o renda) de com responen els béns normals: en augmentar l'ingrés d'un individu (mesurat com el salari nominal o l'ingrés per capita), aquest compra menor quantitat del bé o evita comprar-lo del tot. En efecte microeconòmic, llavors, un augment de la renda té com a efecte una menor quantitat demanada d'un bé inferior.

Un exemple clàssic de bé inferior és el transport públic (per exemple, busos, taxi o "col·lectiu"): en augmentar l'ingrés per capita, els individus tendiran a comprar el seu propi automòbil. Molts béns que tenen un comportament de preu de marca, com els automòbils i els electrodomèstics com televisors que no siguin béns de luxe, ja sigui pel seu ús excessiu o per les preferències del mercat, es comporten més com béns inferiors a mesura que passen temps en el mercat: un individu que l'any 2001 té un automòbil de l'any 1999, preferirà, en augmentar la seva renda l'any 2002, vendre el seu cotxe el 1999 i comprar-ne un el 2002 que comprar altre automòbil l'any 1999. Els menjars enllaunats o precongelats, donat el seu ús important en poblacions d'ingressos baixos o mitjos, es comporten com béns inferiors: els individus els ingressos dels quals pugen preferiran disposar de menjar de restaurant o d'un servei de criada domèstica.

Hom pot notar que un bé inferior veu augmentada la seva demanda com resposta al major ingrés disponible, i no com a resposta a una major quantitat de diners disponibles (liquiditat).