Béla Balázs

poeta, dramaturg, crític de cinema i guionista hongarès

Béla Balázs (Szeged, 4 d'agost de 1884Budapest, 17 de maig de 1949), nascut Herbert Bauer, fou un poeta, dramaturg, crític de cinema i guionista hongarès.

Infotaula de personaBéla Balázs

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Balázs Béla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Bauer Herbert Modifica el valor a Wikidata
4 agost 1884 Modifica el valor a Wikidata
Szeged (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd (–1906) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Szeged
Berlín
Moscou Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, director de cinema, teòric del cinema, compositor, esteticista, llibretista, coreògraf, crític de cinema, escriptor, guionista, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNyugat (1912–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEdith Bone Modifica el valor a Wikidata
PareSimon Bauer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansErvin Bauer (en) Tradueix i Bauer Hilda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0049462 Allocine: 99934 Rottentomatoes: celebrity/bela_balazs Allmovie: p187942 TMDB.org: 224442
Spotify: 7KRhRVUDbjignk8VdLRXSh Musicbrainz: 731b0380-6cc0-42c6-a744-71f21fe222ca IMSLP: Category:Balázs,_Béla Find a Grave: 13864743 Project Gutenberg: 8668 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fill de pares alemanys jueus, Herbert Bauer va adoptar el pseudònim "Béla Balázs" abans de mudar-se el 1902 a Budapest, on va estudiar hongarès i alemany en el Eötvös Collegium.

Entre les seves obres dramàtiques, destaca sobretot el llibret per El castell de Barbablava que va escriure per al seu amic Zoltán Kodály, qui al seu torn el va presentar al compositor de l'òpera, Béla Bartók. La col·laboració entre tots dos va continuar amb l'adaptació per a ballet de El príncep de fusta.

Després de la caiguda de la República Soviètica Hongaresa de Béla Kun el 1919, Bálasz es va exiliar a Viena i Alemanya i, entre 1933 i 1945, a la Unió Soviètica. György Lukács, que va ser íntim amic seu durant la seva joventut, es va convertir en gran enemic durant l'etapa de la Gran Purga. A Viena, es va convertir en un prolífic crític cinematogràfic. El seu primer llibre sobre cinema, Der Sichtbare Mensch (L'home visible) (1924), va contribuir a fundar la teoria del «cinema com a llenguatge», que també va influir en directors com Serguei Eisenstein i Vsèvolod Pudovkin. També va escriure el guió per a l'adaptació al cinema de L'òpera dels tres rals, dirigida el 1931 per G. W. Pabst, i que va comportar l'empipament i la denúncia de Bertolt Brecht. Més tard, va col·laborar amb Leni Riefenstahl en la producció de la seva primera pel·lícula, Das blaue Licht (1932), encara que posteriorment ella va eliminar el seu nom dels títols de crèdit. Una altra de les seves obres més conegudes és Valahol Európában (En algun lloc d'Europa, 1947).

Els últims anys de la seva vida van estar marcats per les vexacions a la seva terra natal, i un reconeixement cada vegada més gran al món germànic. El 1949 va rebre el premi més important d'Hongria, el Premi Kossuth. El mateix va acabar la seva Teoria del cinema, que va ser publicada pòstumament en anglès. El 1958, es va crear el Premi Béla Balázs en honor de la seva carrera i als seus assoliments com a cineasta i crític cinematogràfic.

Enllaços externs modifica