Bela IV d'Hongria (1206 - 1270) va ser rei d'Hongria entre el 1235 i el 1270). Fill d'Andreu II d'Hongria, succeí al seu pare i restablí l'autoritat reial a Hongria. Colonitzà Transsilvània amb immigrants alemanys. Tingué un fill: Esteve V d'Hongria.

Plantilla:Infotaula personaBéla IV d'Hongria

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) IV. Béla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 novembre 1206 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Transsilvània (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1270 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Buda (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSzékesfehérvár Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Hongria
1235 – 1270
← Andreu II d'HongriaEsteve V d'Hongria → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, monarca Modifica el valor a Wikidata
Partitpolític abans de l'aparició dels partits polítics Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Árpád Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Làscaris (1218 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCunegunda de Polònia, Anna d'Hongria, Violant de Polònia, Elisabet d'Hongria, Constança d'Hongria, Esteve V d'Hongria, Béla, duc d'Eslavònia, Margarida d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
ParesAndreu II d'Hongria Modifica el valor a Wikidata  i Gertrudis de Merania Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant d'Hongria
Anna Maria d'Hongria
Elisabet d'Hongria
Esteve el Pòstum
Coloman de Galícia-Lodomeria
Andreu d'Hongria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontVlastenský slovník historický
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill del rei Andreu II d'Hongria i Gertrudis de Merània, probablement va presenciar l'execució de la seva mare per un grup de revoltats el 1213. Béla, de només 7 anys, no va entendre com el seu pare va fer executar només el líder del grup i va perdonar la resta, fet que fou l'origen de l'antipatia de Béla cap al seu pare.

Quan Andreu morí el setembre de 1235, Béla va ascendir al tron sense oposició i va ser coronat a Székesfehérvár el 14 d'octubre per l'arquebisbe d'Esztergom. El principal objectiu de Béla era recuperar el poder reial que s'havia debilitat durant el regnat del seu pare. Una de les seves primeres mesures va ser la de fer cremar les cadires dels consellers, perquè haguessin d'estar dempeus en presència del rei.

El 1240 els exèrcits mongols de Batu Khan (net de Genguis Kan) i de Subotai, penetraren des d'Ucraïna tot cometent horribles matances en tot el territori hongarès, matant a un terç de la població, doncs tan sols les ciutats i abadies més fortes aconseguiren resistir els atacs mongols. Bela IV atacà amb el seu exèrcit les tropes mongoles però fou derrotat a la Batalla de Mohi[1] on, a més a més, fou capturat, però posteriorment aconseguí fugir a Àustria.

A Mongòlia, el gran kan Ogodei morí tot desencadenant una lluita per la seva successió, fet que provocà que Batu Khan es retirés d'Hongria cap a Rússia, fet que aprofità Bela IV per recuperar els seus territoris i expulsar les tropes invasores que quedaven a Hongria.

Finalitzada l'ocupació mongola del regne, Béla va emprendre la reconstrucció del país. Va donar les terres que havien quedat desertes a canvi de què s'hi construïssin fortaleses, va fer que els pobles construïssin muralles, i va repoblar les zones que havien quedat desertes. Per les seves exitoses polítiques a Hongria es té per un monarca respectat i es coneix com el "segon fundador" del regne.

Amb el territori devastat, Bela IV encara hagué de fer front a una rebel·lió del seu fill Esteve i a una altra dels serbis.

Família

modifica

Avantpassats

modifica
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Béla I d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
8. Géza II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Helena de Raška
 
 
 
 
 
 
 
4. Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Mstislav I de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
9. Eufrosina de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Liubava Dmitrievna
 
 
 
 
 
 
 
2. Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Enric de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
10. Reinald de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Ermengarda de Montjay
 
 
 
 
 
 
 
5. Agnès de Châtillon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Bohemon II d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
11. Constança d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Alícia de Jersualem
 
 
 
 
 
 
 
1. Béla IV d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Duc Berthold III d'Andechs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Duc Berthold IV de Merània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Hedwig de Wittelsbach
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Gertrudis de Merània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Comte Dedi V de Wettin
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Agnès de Rochlitz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15. Matilda de Heinsburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents

modifica

Vers l'any 1218 es casà amb Maria Laskarina (v. 1206-1270), filla del primer emperador romà d'Orient de Nicaea Teodor I Làscaris. Els seus fills foren:

  • Cunegunda (1224-1292), futura esposa del príncep polonès Boleslau V el Cast i santa de l'Església Catòlica.
  • Anna (1226/27-després de 1271), futura esposa del príncep Rostilau de Mačva.
  • Elisabet (1236-1271), futura esposa del duc Enric XIII de Baviera.
  • Constança (?-?), futura esposa del rei Lleó I de Halych.
  • Esteve V (v. 1239-1272), futur rei Esteve V d'Hongria.
  • Margarida d'Hongria (1242-1271), futura monja al convent fundat pels seus pares a la Nyulak szigete ("Illa dels Conills", a Budapest) i santa de l'Església Catòlica.
  • Violant (?-1303?), futura esposa del duc Boleslau de Gran Polònia i beata de l'Església Catòlica.
  • Béla (v. 1245-1269), futur duc d'Eslavònia.

Referències

modifica
  1. MacBride, Angus. The Mongols (en anglès). Osprey Publishing, 1980, p. 37. ISBN 0850453720. [Enllaç no actiu]