Bíter
Un bíter, de l'anglès bitter (amargant), era en origen un preparat d'herbes i cítrics en solució hidroalcohòlica (licor) o de glicerina amb gust amargant o agredolç. Originalment es van crear com a medecines digestives. Amb un elevat grau alcohòlic (fins al 45%), eren normalment consumits en petites quantitats, o afegits com a agents aromatitzants afegits.
 | |
| Tipus | spirit drink (en)   |
|---|---|
Actualment encara existeixen begudes semblants a l'original angostura, creada a Veneçuela (a la ciutat del mateix nom) per un metge alemany. Són bíters que, a més de l'escorça de l'arbre anomenat angostura, contenen extractes d'arrel de genciana, i que per aquest motiu es fan servir per a resoldre nàusees moderades o com a estimuladors de l'apetit, tot i que avui en dia es fan servir més com a begudes aperitives o com a saboritzants en còctels.
Ingredients habituals inclouen: Escorça d'angostura, cascarilla, càssia (canyafístula), genciana, peles de taronges, i quinina. Els bíters es preparen per infusió o destil·lació, emprant herbes aromàtiques, escorces, arrels o fruits en funció del seu sabor i propietats.
Els bíters a la cultura popular presentModifica
Una de les maneres de rebaixar l'elevat grau alcohòlic i convertir el combinat en una beguda més refrescant va ser el costum d'afegir soda a una part de bíter. Aquest habitual costum va popularitzar-se fins al punt que van començar a comercialitzar-se preparats ja barrejats en quantitats fixes, especialment a Itàlia, per les empreses Campari -que ja en comercialitzava sense rebaixar i encara comercialitza amb força èxit- i Cinzano.
El fet es va fer tan habitual, que popularment avui un bíter és una beguda gasosa de color vermellós i de baixa graduació alcohòlica (o fins i tot sense alcohol), obtinguda per maceració i aromatitzada amb les tradicionals substàncies amargues com ara la pell de taronja, l'arrel de genciana, la quinina, etc.[1]
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 48.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bíter |
- Recepta per a fer bíter casolà. Arxivat 2007-07-05 a Wayback Machine. (castellà)
- Informació sobre els diferents tipus de bíters i llurs combinacions amb altres begudes. (anglès)
- Informació sobre aquesta beguda com a base per a fer còctels. Arxivat 2007-09-14 a Wayback Machine. (anglès)