Bulgària del Volga
La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar, va ser un estat que va existir entre els segles VIII i XIII als voltants la confluència dels rius Volga i Kama, dins l'actual Rússia. Actualment, hom considera les repúbliques del Tartaristan i Txuvàixia com a hereves de la Bulgària del Volga en termes territorials i ètnics.
| ||||
|
| ||||
 | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Bólgar Bilär | |||
| Idioma oficial | Protobúlgar Suar Barsil Bilar Baranja | |||
| Religió | Tengrianisme Islam | |||
| Moneda | som i dinar  | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Establiment | Segle VII | |||
| Conquerit per l'Horda d'Or | 1240 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia | |||
| President | ||||
| • A mitjans del segle VII: | Kotrag | |||
| • A principis del segle X: | Almış | |||
Història modifica
Els protobúlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble protobúlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi. Els protobúlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns; són esmentats per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors, vivien principalment entre el Kuban i la llacuna Meòtida (mar d'Azov). Els romans d'Orient van anomenar les terres del Kuban Gran Bulgària.
A la mort del kan Kuvrat, el 665, el Regne búlgar es va partir segurament sota pressió del Kanat khàzar. Una part dels protobúlgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle x, territori que ara fou anomenat pels romans d'Orient i russos com a Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans; un grup més important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcció del kan Isperukh cap a la regió del Danubi i els Balcans, on es van barrejar amb els eslaus del sud (més nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama, on van sotmetre la població local finesa, i formaren un estat conegut com el kanat dels protobúlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels protobúlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns baixkirs), també sotmesos als protobúlgars; al sud-est, els petxenegs i ghuzz, que eren independents; a l'oest, entre els protobúlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels protobúlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als protobúlgars.
Els protobúlgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber, segons les inscripcions de l'Orkhon), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat (probablement al kan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del kan khàzar). No van assolir la completa independència fins a la caiguda del kanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol d'amir. El 964, la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació patida.
Cada tribu dels protobúlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El 1183, un príncep búlgar estava aliat als cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les 500 famílies més poderoses.
A la meitat del segle x, era yiltuwar Almush ibn Shilki qui fou el primer que va agafar el títol d'amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006, la Bulgària del Volga i Kíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i protobúlgars a partir de la segona meitat del segle xi. El 1088, els protobúlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els protobúlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els protobúlgars només van fer dues ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218, en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre protobúlgars i russos.
Invasió mongola de Bulgària del Volga modifica
El mongols, després de la victòria sobre els russos en la Batalla del riu Kalka,[1] el 1224, es van girar contra els protobúlgars, però aquestos els van fer caure en diverses emboscades i els van causar fortes pèrdues. Això va provocar la venjança dels mongols; el 1229, l'avantguarda búlgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik (riu Ural) i, el 1236, segons les cròniques musulmanes, o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or.[2]
La ciutat de Bulghar es va reconstruir i va recuperar la prosperitat força aviat. Les troballes arqueològiques demostren que era pròspera a la segona meitat del segle xiii i al segle xiv, però en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat fou progressivament abandonada, potser per l'ascens de Kazan (anomenada de vegades Nova Bulghar, rus: Novyi Bulgar), fundada per Batu Khan. Tamerlà la va ignorar el 1395 i, el 1399, els russos la van acabar destruint quasi totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort el 1446) com a capital d'un kanat derivat de l'Horda d'Or, i Bulghar no va tenir opció a recuperar-se.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bulgària del Volga |
- ↑ Nicolle, David. Kalka River, 1223 : Genghiz Khan's Mongols invade Russia (en anglès). Oxford: Osprey Publishing, 2009. ISBN 9781841762333.
- ↑ Liptai, Ervin. Military history of Hungary (en anglès). 2. Budapes t: Zrínyi katonai Kiadó, 1985. ISBN 963-326-337-9.