Concert per a clavecí núm. 6 (Bach)

(S'ha redirigit des de: BWV 1057)

El Concert per a clavecí num. 6, en fa major, BWV 1057, és una obra de Johann Sebastian Bach, el tercer concert per a clavecí d'un conjunt de sis concerts que aparegueren en un manuscrit autògraf, actualment a la Deutsche Staatsbibliothek de Berlín, i estan datats cap al 1738.[1][2]

Infotaula obra musicalConcert per a clavecí núm. 6

Modifica el valor a Wikidata
Títol originalHarpsichord Concerto No. 6 in F Major Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalconcert per a clavicèmbal Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatfa major Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Creació1738 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1851 Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 1057 Modifica el valor a Wikidata
SèrieConcerts per a clavecí (Bach) Modifica el valor a Wikidata
Instrumentacióinstrument de teclat, secció de corda i baix continu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: cf5c91c9-12be-40cc-93dd-2ae831ab2bc9 IMSLP: Harpsichord_Concerto_No.6_in_F_major,_BWV_1057_(Bach,_Johann_Sebastian) Modifica el valor a Wikidata

Estructura i anàlisi modifica

L'estructura de 3 moviments és la següent:

  1. Allegro
  2. Andante
  3. Allegro assai

La instrumentació és: clavecí solista, flauta dolça I/II, violí I/II, viola, i baix continu (violoncel, violone). La durada aproximada és d'uns 17 minuts.[3]

És una transcripció del Concert de Brandenburg núm. 4, BWV 1049. Com també intervenen dues flautes solistes, aquest concert és més un concerto grosso. El clavecí té un paper més important:

  • en general, s'encarrega principalment de la part del violí del concert original;
  • en el trio del moviment lent (Andante), també té una part de la part de les flautes i del violí, tocant amb les flautes en harmonia a quatre veus;
  • en el darrer moviment té una reducció de la fuga amb la corda;
  • quan no és protagonista, té una important tasca com a part del baix continu.

Bach probablement situà aquest concert amb el propòsit que fos l'últim de la sèrie, com la culminació de la col·lecció, motivat per la riquesa del color instrumental que produeix la presència de les tres famílies d'instruments, i la part del clavecí és extraordinàriament variada i eficaç.[2][4]

Referències modifica

  1. Mus. Ms Bach P 234
  2. 2,0 2,1 Werner Breig. Bach. Concertos for Harpsichord, Bärenreiter, 1999. ISMN: M-006-20451-9.
  3. La durada de referència és de l'enregistrament de Trevor Pinnock i The English Concert (1981, Archiv Produktion).
  4. Werner Breig. Notes a l'enregistrament de la integral dels concerts per a clavecí realitzat per Trevor Pinnock i The English Concert (1981, Archiv Produktion).

Enllaços externs modifica