Baccharis salicina

espècie de planta

Baccharis salicina és una espècie de planta de la família de les Asteràcies.

Infotaula d'ésser viuBaccharis salicina
Baccharis salicifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN126029547 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAstereae
GènereBaccharis
EspècieBaccharis salicifolia Modifica el valor a Wikidata
Torr. i A. Gray

Característiques modifica

 
Inflorescència

És un arbust que mesura en 0,8 i 2 m d'alçada, amb el fullatge enganxós. La seva tija és llenyosa i granulosa. Les fulles són allargades i rectes, laxes, d'entre 10 a 15 cm de longitud, podent ser dentades. Té petites flors roses o vermelles tenyides de blanc. Les flors són masculines i femenines de 5 a 7 mm d'ample disposades en tres sèries amb forma semiesfèrica i fruits semblants a una nou, color cafè blanquinós. El període de floració inicia al juliol i conclou al gener de l'any següent.

Distribució i hàbitat modifica

És típica del desert del sud-oest dels Estats Units i nord-oest de Mèxic, trobant-se també per les tres zones sub-continentals d'Amèrica, incloent al centre de l'Argentina i Xile. Es troba distribuït a la major part de les zones semi-humides de Mèxic i es troba als estats d'Oaxaca, Nayarit, Puebla, Jalisco i Colima. Habita a llocs humits com les vores dels rius i rierols.

Propietats modifica

El seu principal ús és contra la infecció i el dolor d'estómac; com a tractament s'empra la planta restregada sobre el ventre, o la seva cocció es beu en dejú.

S'empra també contra bonys causats per cops o caigudes, en els que pot o no haver-hi dolor. Per a curar-los s'apliquen sobre aquests fulles picades en alcohol. També s'usa per a tractar la dermatitis (que es desenvolupa per romandre molta estona a la calor o per la picadura d'algun animal), i la varicel·la. En aquest cas s'apliquen banys amb la cocció de la tija i la flor, més un grapat de carbonat.[1]

La composició química de la resina que produeix conté:[2]

Taxonomia modifica

Baccharis salicina va ser descrita per Torr. i A. Gray i publicada a A Flora of North America: containing... 2(2): 258. 1842.[3]

Etimologia modifica

  • Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, Déu del vi, per a una planta amb una arrel fragant i reciclat per Linné.[4]
  • salicina: epítet llatí que significa "com un salze".[5]

Sinonímia modifica

  • Baccharis pingraea f. angustissima DC.
  • Baccharis pingraea var. longipes (Kunze ex DC.) Heering
  • Baccharis viminea var. viminea
  • Baccharis viminea var. atwoodii S.L. Welsh
  • Pingraea viscosa (Ruiz & Pav.) F. H. Hellwig
  • Pingraea marginalis (DC.) F. H. Hellwig
  • Pingraea salicifolia (Ruiz & Pav.) F. H. Hellwig
  • Baccharis marginalis var. viminea Heering
  • Baccharis marginalis var. araucana (Phil.) Heering
  • Baccharis marginalis var. linifolia Heering
  • Baccharis marginalis var. longipes (DC.) Heering ex Reiche
  • Baccharis marginalis var. marginalis
  • Baccharis marginalis var. longipes (Kunze ex DC.) Heering
  • Baccharis glutinosa var. glutinosa
  • Baccharis glutinosa var. incisa Heering
  • Baccharis serrulata var. subscandens Kuntze
  • Baccharis medullosa var. medullosa
  • Baccharis medullosa f. medullosa
  • Baccharis medullosa f. gracilis Heering
  • Baccharis salicifolia var. salicifolia
  • Baccharis salicifolia var. mocoafluminis (Cuatrec.) Cuatrec.
  • Molina parviflora Ruiz & Pav.
  • Molina salicifolia Ruiz & Pav.
  • Molina viscosa Ruiz & Pav.
  • Baccharis viscosa var. viscosa
  • Baccharis viscosa var. nigricans Kuntze
  • Baccharis cuervi Phil.
  • Baccharis emoryi A. Gray
  • Baccharis iresinoides Kunth
  • Baccharis longipes Kunze ex DC.
  • Baccharis kraussei Heering
  • Baccharis subpenninervis Sch. Bip.
  • Baccharis pallida Heering
  • Baccharis purpurascens Heering
  • Baccharis glutinosa Pers.
  • Baccharis parviflora Less. ex Schltdl. & Cham.
  • Baccharis salicina Rothr.
  • Baccharis farinosa Pers. ex Spreng.
  • Baccharis linifolia Phil.
  • Baccharis medullosa DC.
  • Baccharis lanceolata Kunth
  • Baccharis alamanii DC.
  • Baccharis parviflora Ruiz & Pav.
  • Baccharis marginalis DC.
  • Baccharis viminea DC.
  • Baccharis viscosa (Ruiz & Pav.) Kuntze
  • Baccharis parviflora (Ruiz & Pav.) Pers.
  • Baccharis longifolia DC.
  • Baccharis corymbosa Meyen
  • Baccharis araucana Phil.
  • Baccharis salicifolia Nutt.
  • Baccharis huydobriana
  • Baccharis chilquilla DC.
  • Baccharis coerulescens DC.
  • Baccharis subpingraea f. borealis Heering
  • Baccharis linifolia DC.
  • Baccharis subpingraea f. punctulata Heering
  • Baccharis salicifolia (Ruiz & Pav.) Pers.[6]

Referències modifica

  1. «A Medicina tradicional mexicana.». Arxivat de l'original el 2013-06-10. [Consulta: 31 març 2014].
  2. Martinez, Máximo (2005): Las plantas medicinales de México. Tomo I. México, Ediciones Botas. pp.11.
  3. «Baccharis salicina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 31 març 2014].
  4. Baccharis a Calflora.
  5. salicina a Epítetos botánicos.
  6. «Baccharis salicina» a EOL. Data consulta: 31 de març de 2014.

Bibliografia modifica

  • Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional (2011): Azumiate (en línia) Arxivat 2013-06-10 a Wayback Machine. Consultat el dia 11 de novembre de 2011.
  • Covas, Guillermo. Plantas Pampeanas. F.E.P: Santa Rosa, La Pampa, 1999.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 7: Asteraceae, part 2. 20: i–xxii + 1-666. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Lista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/ Arxivat 2010-05-26 a Wayback Machine..
  • Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  • Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  • Hind, D. J. N. & C. Jeffrey. 2001. A checklist of the Compositae of Vol. IV of Humboldt, Bonpland & Kunth's Nova Genera et Species Plantarum. Compositae Newsl. 37: i–iii, 1–84.
  • Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevo Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánico de Venezuela, Caracas.

Enllaços externs modifica

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.