Baccio d'Agnolo
Bartolomeo d'Agnolo Baglioni, anomenat Baccio d'Agnolo (Florència, 1462-1543). Fou arquitecte i escultor renaixentista italià.
 Retrat de Baccio D'Agnolo a le Vite de Vasari.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Bartolomeo d'Agnolo Baglioni 19 maig 1462 Florència (Itàlia) |
| Mort | 6 març 1543 (80 anys) Florència (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, escultor, tallista |
| Família | |
| Fills | Giuliano di Baccio d'Agnolo |
Punt d'unió entre l'arquitectura del segon Quattrocento i del classicisme del primer Cinquecento, va elaborar un estil personal, ple de plenitud.
Va col·laborar amb Antonio da Sangallo el Vell en treballs per a la Santissima Annunziata, la restauració del Palazzo Vecchio i la realització completa de la Gran Sala a Florència.
Les seves obres principals són els palaus Sertini, Taddei (1502-1503), Lanfredini i Bartolini-Salimberi (1517-1520), tots ells a Florència, així com l'església de Sant Josep, també a la ciutat toscana. És autor del Mausoleu de Baldasarre Turini a Pescia construït per albergar la Madonna del Baldacchinno de Rafael Sanzio el Palazzo Campana a Colle Val d'Elsa.
Com a escultor, la seva obra més excel·lent és el cor de fusta de Santa Maria Novella (1491-1495)i el de San'Agostino a Perugia (1502-1532).
La seva biografia es troba al volum IV de Le Vite de Giorgio Vasari.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baccio d'Agnolo |