Baelen

municipi de Bèlgica

Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 4110 habitants. La selva del Hertogenwald cobreix la part meridional del municipi i és regat pel Vesdre.

Infotaula de geografia políticaBaelen
Baelenvlag.png Q45285875
Q45285875 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Baelen 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 50° 37′ 48″ N, 5° 58′ 16″ E / 50.63°N,5.971°E / 50.63; 5.971
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
ArrondissementArrondissement of Verviers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

CapitalBaelen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total4.434 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat51,72 hab/km²
Geografia
Superfície85,73 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal4837 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic087 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbaelen.be Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Pedra commemorativa del mil·lenari a la casa de la vila
 
El jutjat de Baelen al Ducat de Limburg
 
El centre de Baelen

El primer esment escrit «Bailus» del poble data de 888. Fins a la fi de l'antic règim. Al segle x, la parròquia de Baelen comprenia Goé, Limburg, Bilstain, Henri-Chapelle, Welkenraedt, Eupen i Membach, un domini enorme però poc poblat.[1]

Administrativament formava part de la diòcesi de Lieja però no del Principat de Lieja, formava un dels cinc jutjats del Ducat de Limburg, que des del 1283 va formar una unió personal amb el ducat de Brabant. Al segle xi, el duc Enric I de Limburg va atorgar la jurisdicció de la parròquia a l'Abadia de Rolduc, situada avui a Kerkrade als Països Baixos, que en cobrava els delmes i n'anomenava els curats. Al segle dotze, Bilstain, Limburg i Goé van esdevenir una parròquia independent. Després, les parròquies d'Henri-Chapelle (1445), Eupen (1695), Membach (1803) i Welkenraedt (1803) van destacar-se, tot i continuar depenent de l'abat de Rolduc. Fins al Tractat de Versalles de 1919, la frontera oriental del municipi era també frontera d'estat amb Prússia.

LlenguaModifica

Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Bèlgica des de 1963, molta gent encara parla un dialecte fronterer germànic. Es troba al límit de tres llengües: el francès, el neerlandès i l'alemany. Les escoles poden demanar un règim de facilitats lingüístiques. L'origen germànic del poble est troba en molts topònims: Membach, De Hoevel, Runschen, Corbusch, Medael, Loussack. Els topònims francesos al centre són més recents.

NuclisModifica

Punts d'interès turísticModifica

  • L'església Sant Pau del segle xi, de la qual la fletxa cargolada del campaner és molt típica.
     
    Església Sant Pau
  • El llac de la presa del Gileppe
  • La selva del Hertogenwald
  • La reserva natural de les Hautes Fagnes o Hohes Venn

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baelen

Web del municipi de Baelen (francès)

ReferènciaModifica

  Província de Lieja  

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis