Obre el menú principal

Baelen (Baillou en Való, Bååle en ripuarisch) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 4110 habitants. La selva del Hertogenwald cobreix la part meridional del municipi i és regat pel Vesdre.

Infotaula de geografia políticaBaelen
Bandera de Baelen Escut de Baelen
Q45285875 Tradueix
Baelen 1.jpg

Localització
50° 37′ 48″ N, 5° 58′ 17″ E / 50.63°N,5.9714°E / 50.63; 5.9714
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja

Capital Baelen Tradueix
Població
Total 4.434 (2018)
• Densitat 51,72 hab/km²
Geografia
Superfície 85,73 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 4837
Prefix telefònic 087
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

 
Pedra commemorativa del mil·lenari a la casa de la vila
 
El jutjat de Baelen al Ducat de Limburg
 
El centre de Baelen

El primer esment escrit «Bailus» del poble data de 888. Fins a la fi de l'antic règim. Al segle X, la parròquia de Baelen comprenia Goé, Limburg, Bilstain, Henri-Chapelle, Welkenraedt, Eupen i Membach, un domini enorme però poc poblat.[1]

Administrativament formava part de la diòcesi de Lieja però no del Principat de Lieja, formava un dels cinc jutjats del Ducat de Limburg, que des del 1283 va formar una unió personal amb el ducat de Brabant. Al segle XI, el duc Enric I de Limburg va atorgar la jurisdicció de la parròquia a l'Abadia de Rolduc, situada avui a Kerkrade als Països Baixos, que en cobrava els delmes i n'anomenava els curats. Al segle dotze, Bilstain, Limburg i Goé van esdevenir una parròquia independent. Després, les parròquies d'Henri-Chapelle (1445), Eupen (1695), Membach (1803) i Welkenraedt (1803) van destacar-se, tot i continuar depenent de l'abat de Rolduc. Fins al Tractat de Versalles de 1919, la frontera oriental del municipi era també frontera d'estat amb Prússia.

LlenguaModifica

Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Bèlgica des de 1963, molta gent encara parla un dialecte fronterer germànic. Es troba al límit de tres llengües: el francès, el neerlandès i l'alemany. Les escoles poden demanar un règim de facilitats lingüístiques. L'origen germànic del poble est troba en molts topònims: Membach, De Hoevel, Runschen, Corbusch, Medael, Loussack. Els topònims francesos al centre són més recents.

NuclisModifica

Punts d'interès turísticModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baelen  

Web del municipi de Baelen (francès)

ReferènciaModifica

  Província de Lieja  

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis