Bagratuní

(S'ha redirigit des de: Bagràtides)

Els Bagratuní (Բագրատունիներ) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat. Els Bagratuní, a més de ser senyors de Taron, Bagrevand, Dariunq, Moq, Mardastàn, Sper, Khoit, Sasun i Kulb entre d'altres, van ser reis d'Armènia, Ani, Kars, Bagaran i Tashir. Tenien el títol de Taghadir.

Infotaula de títol nobiliariBagratuní
Bagratuni flag.svg
Tipuscasa noble i nakhararq Modifica el valor a Wikidata
Data885 Modifica el valor a Wikidata –  1045 Modifica el valor a Wikidata
Estatregne d'Armènia i emirat d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
Part deDinastia Bagrationi i noblesa armènia Modifica el valor a Wikidata

El seu origen no es coneix però no tenen fonament les versions que els fan descendents del rei David; una descendència dels oròntides es força problematica. Grousset els fa de raça haigiana (armenia), ja que tenien els títols hereditaris de thagadir (posa corones, el dignatari que posava la corona al cap del nou rei quan era consagrat) fins al 428 (quan la reialesa fou abolida) i el d’aspet o cap de la cavalleria. Procopi esmenta una família armènia el 535 que anomena Aspetianoi que podrien ser els bagràtides (derivaria del seu títol d'"aspet") i Toumanoff diu que el nom Aspetuní fou un nom antic. Els bagràtides van reclamar un origen hebreu o més exactament davídic.

Els primers territoris (el Bagrevand o Bagravandene, del que agafen el nom) els haurien rebut de la dinastia oròntida d'Armènia. En el moment de la conversió d'Armènia, al llindar del segle iv, els Bagràtides apareixen governant en diversos cantons a més del Bagrevand: Syspiritis (Sper), al mitjà Acampsis, amb el gran castell de Smbatawan (Baybert), i possiblement ja a Kogovit, a l'est del Bagrevand, dominat pel castell de Dariunq, que pertanyia als reis arsàcides, així com a Tamoritis (Tmoriq), al extrem més meridional de Vaspurakan, a la Gordiene. En aquesta època també apareixen com a encarregats coronació hereditària dels Reis de la Gran Armènia (thagadir) i com a Guardians de les Muntanyes Moschics, i també porten el títol d' Aspet (originalment, Mestre del Cavalleria), del que podria derivar el cognom Aspetuni, portat anteriorment per aquesta dinastia. Al segle II una branca de la família es va establir a Ibèria i hauria rebut dels reis el ducat d'Odzrkhe que van conservar fins al segle v.

Entre el segle VII i el IX, dotze prínceps Bagràtides van ocupar el càrrec de Príncep d'Armènia (o els seu equivalent), quatre d'ells completats per la cort de Constantinoble amb la dignitat del curopalat. En el període àrab, i en part en relació amb la insurrecció del 771-772 (en què Sembat VII Bagratuní, príncep dels Bagràtides i Líder Suprem d'Armènia, va perdre la vida), els Bagràtides van perdre Kogovit, Tmoriq i el seu control momentani de Vaspurakan davant els Artsrunís, però va adquirir dels Mamikònides la majoria de Taron, el sud de Tayk (Tao) i (vers 855/862) Bagravand; als Kamsarakan a través de compra) Arxaruniq i Siracene, amb les ciutats de Bagaran i Ani, que havien de convertir-se en capitals dels Bagràtides, així com la Moxoene o Moq si bé aquesta fou posteriorment perduda davant els Artsrunís. El 885, la línia major de la casa (descendent de Sembat VII) va establir, en la persona d'Aixot V Bagratuní (Aixot I el Gran), la monarquia armènia, que estava inactiva des del 428 (quart Regne d'Armènia) i després va formar, a més de la branca principal dels Reis de Reis (després de 922/924) d'Ani, també les branques dels Prínceps de Taron (825/826 a 966/967) que fou més tard la dinastia romana d'Orient dels Taronites) i dels Reis de Kars (962-1067), els quals van abdicar a favor de l'Imperi Romà d'Orient, així com la dinastia dels Reis de Lori (titulats reis korikain de Taixir i Aghuània 982 1081; el títol d'Aghuània era nominal), que després del 1018 van seguir com a maliks durant altres dos segles més, i la de reis de Kakhètia (1029-1105), els territoris de les quals foren conquerits en la major part pel regne de Geòrgia (Kartli). La branca principal va arribar a la seva fi quan, el 1045, els romans d'Orient van intimar al rei Gagik II a l'abdicació a favor de l'emperador Constantí IX, concedint al rei en compensació un domini a Capadòcia i un palau a Constantinoble, i després el van assassinar.

La línia més jove (fundada pel germà de Sembat VII, Vassak Bagratuní) va passar a Ibèria després dels esdeveniments del 772 i va adquirir l'estat de la línia Guaràmida de la casa reial dels Cosròides Mihrànides (la Klardjètia); el 813, va adquirir, amb Aixot I, l'ofici hereditari de Príncep d'Iberia, a la qual la Cort Imperial va adjuntar la dignitat de Curopalat; el 888, amb Adarnases IV, va restaurar la monarquia ibèrica inactiva des de 580; el 978, va heretar la Corona d'Abkhàzia (Còlquida o Georgia Occidental) i el 1008 Bagrat III va començar la unificació de totes les terres georgianes, assumint el 994 el títol de Rei de Reis, encara que va haver de renunciar a la Taoklardjètia a favor de Bizanci. Aquesta línia Bagràtida va continuar, subdividida en diverses branques, per regnar fins a l'annexió per Rússia dels estats georgians al segle XIX i ha sobreviscut fins al dia d'avui.

Principals senyors (nakharar)Modifica

  • Sembat I, aspet, citat el 314.
  • Bagrat I, aspet, citat el 330 i el 353 (fill)
  • Sembat II, aspet, citat el 367 i el 374 (fill)
  • Sahak I, aspet, citat el 379 i el 387, sogre del rei Valarxak d'Armènia (governava la regió de Sper a la zona del riu Tshorok)
  • Swmbat III, aspet, ambaixador a Pèrsia el 420.
  • Tiroç I († 450), nakharar.
  • Sahak Bagratuní II († 482), aspet, cap de la rebel·lió del marzpanat d'Armènia 481-482.
  • Sanpdiat I, aspet, citat el 505.
  • Varaz-Tirots I
  • Aixot I, nakharar el 555, aspet el 560, (fill)
  • Pap, nakharar el 596 (fill)
  • Manuel I, aspet abans de 560, mort jove (possible fill de Varaz-Tirots).
  • Sembat IV Bagratuní I d'Armènia († 616), (fill) aspet el 595, marzban d'Armènia i d'Hircània (vers 599-607)
  • Varaz-Tirots II († 645), (fill), aspet el 616, marzban el 628, príncep d'Armènia el 645.
  • Sembat V Bagratuní II d'Armènia, (fill), aspet, drongari, príncep d'Armènia de 645 a 653.
  • Aixot II Bagratuní I d'Armènia (645 † 690), (fill), príncep d'Armènia de 685 a 689.
  • Sembat († 705), (fill), nakharar de 703 a 705.
  • Varaz-Tirots III († 670), (fill de Sembat V Bagratuní).
  • Sembat VI Bagratuní (III) d'Armènia (fill), príncep d'Armènia de 691 a 705.
  • Aixot III el Cec (vers 695 – † 761) (fill de Vassak Bagratuní, nebot probable de Sembat VI), príncep d'Armènia de 732 a 748.
  • Sahak III († 761) (fill de Bagrat Bagratuní, cosí germà d'Aixot III), príncep d'Armènia de 755 a 761.
  • Sembat VII Bagratuní i IV d'Armènia (vers 730 – † 775), (fill d'Aixot III el Cec, sparapet de 753 a 775.
  • Aixot IV el Carnívor (vers 760 – † 826) (fill), I príncep dels prínceps d'Armènia de 806 a 826.
  • Bagrat II Bagratuní († 851), f(fill), príncep de Taron (826-851), príncep dels prínceps d'Armènia (830-851). Tronc dels prínceps de Taron.
  • Sembat VIII Bagratuní († 856) (germà), sparapet d'Armènia (826-856).
  • Aixot V Medz († 890) (fill), príncep dels prínceps d'Armènia (862-884), rei d'Armènia (884-890).

Llavors apareixen dues branques:

  • La de Dariunq, dirigida per Varaz Sahak Bagratuní (fill de Sembat IV Bagratuní). El seu successor va ser el seu fill Sembat Bagratuní de Dariunq, senyor de Dariunq, i després el seu (fill?) Aixot II Bagratuní de Dariunq. Cap al 751, els Mamikonian van incorporar Taiq als seus dominis. Dariunq i Khelat van ser presos pels musulmans. Vaspurakan va caure en poder de la família Artsruní.

Més tard van dirigir la família Sembat VII Bagratuní (+775) i el seu fill Aixot IV Bagratuní (+826), i Vassak Bagratuní (germà de Sembat). Aquest darrer va adquirir Taron el 771 però la va perdre el 772 i va emigrar a Klardjètia (l'actual regió d'Ardahan) on va fundar la branca georgiana de la família amb el seu fill Adarnases de Tao com a duc de Tao (Taiq)

L'altra branca, sorgida d'un altre fill de Sembat V Bagratuní (i germà de Aixot II Bagratuní), suposadament Varaz-Tirots II, va obtenir Taron a l'inici del segle viii, i després va ser dirigida per Sahak IV Bagratuní (754-771) i el seu fill Aixot II Bagratuní de Taron (771). Taron fou incorporada el 771 als dominis de l'altra branca derivada de Vassak, pare d'Aixot III el Cec i després representada per fill d'aquest Vassak Bagratuní.

La branca principal, va continuar amb el ja anomenat Aixot IV Bagratuní que el 806 va ser reconegut gran príncep pel Califa

Reis d'AniModifica

Un nét de David, anomenat Aixot V d'Ani (fill de Hovhannes) va ser més tard governador d'Ani per compte de la dinastia shaddàdida.

Reis de KarsModifica

GenealogiaModifica

La genealogia segons els coneixements actuals. Un traç continuat és una filiació segura, discontinu és hipotètica.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat I
aspet
citat el 314
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bagrat
aspet
citat el 330 i 353
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat II
aspet
citat el 367 i 374
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sahak I
aspet
citat el 379 i 387
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ne
x Valarxak
rei d'Armènia
 
Sembat Bagratuní III
aspet
citat el 420
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tirots I
(mort el 450)
nakharar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sahak II
(mort el 482)
marzban
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sanpdiat I
aspet
citat el 505
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Varaz-Tirots I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Manel
aspet
 
Aixot Bagratuní I
aspet
citat el 560
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat IV (abans assenyalat com III)
(mort el 617)
marzban
 
Pap
nakharar
citat el 596
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Varaz-Sahak
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Varaz-Tirots II
(mort el 645)
príncep d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat
nakharar
citat el 643
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat Bagratuní V
aspet
citat el 646
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Varaz-Tirots III
(mort el 670)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot Bagratuní II
(mort el 689)
príncep d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat VI
(mort el 726)
príncep d'Armènia
 
Aixot
 
 
 
 
 
Vassak
 
 
 
Bagrat
 
Sembat
nakharar
citat en 705
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
diversos
fills
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot Bagratuní III el Cec
(mort el 761)
príncep d'Armènia
 
 
 
Sahak III
(mort el 761)
príncep d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat VII
(mort el 775)
príncep dels prínceps d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Vassak
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot IV Bagratuní o Aixot IV Bagratuní
(mort el 826)
príncep d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat VIII (Sembat I Ablabas)
(mort el 854 o 862)
sparapet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bagrat I Bagratuní
príncep dels prínceps
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot I d'Armènia el Gran
(mort el 890)
rei d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
Aixot II
(mort el 878)
príncep de Taron
 
David
(mort el 895)
príncep de Taron
 
 
 
Tornik
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat I el màrtir (Nahadak)
(mort el 912)
rei d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Shapuh
 
Gurguèn
(mort el 897)
príncep de Taron
 
Aixot
 
Gregori I
(mort el 939)
príncep de Taron
 
 
 
Apoganem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot II Erkath o Aixot II d'Armènia
(mort el 928)
rei d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
Abas I
(mort el 951)
rei d'Armènia
 
 
 
Aixot Sparapet
anti rei
(mort el 936)
 
 
 
 
 
 
 
Bagrat II
príncep de Taron
 
Aixot III
(mort el 966)
príncep de Taron
 
família
Turnikioi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot III d'Armènia
(mort el 977)
rei d'Armènia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muixel
(mort el984)
rei de Kars
 
 
 
 
 
Bagrat III
príncep de Taron
 
Gregori II
(mort el 995)
príncep de Taron
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat II d'Armènia
(mort el 989)
rei d'Armènia
 
Gagik I
(mort el 1020)
rei d'Ani
 
 
 
 
 
Gurguèn I
(mort el 989)
rei d'Aghuània
 
 
 
 
 
Abas I
(mort el 1029)
rei de Kars
 
 
 
 
 
família del
Taronites
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sembat III (Hobhannes-Sembat)
(mort el 1041)
rei d'Ani
 
Aixot IV Qadj
(mort el 1039)
rei d'Ani
 
 
 
 
 
David I (David Anholin)
(mort el 1048)
rei de Lori
 
 
 
 
 
Gagik Abas
(mort el 1080)
rei de Kars
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gagik II
(mort el 1079)
rei d'Ani
 
 
 
Gurguèn II o Ciríac de Lori
(mort el 1089)
curopalat de Lori
 
 
 
Gagik I
(mort el 1058)
rei de Kakhètia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hovhannes
 
David
 
David II
curopalat de Lori
 
Abas I
curopalat de Lori
 
Agsartan I de Kakhètia
(mort el 1084)
rwi de Kakhètia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aixot
(mort el 1080)
 
 
 
 
 
Kvirikr III
senyor de Tavuch
 
 
 
Ciríac IV
(mort el 1102)
rei de Kakhètia
 
NN
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abas II
senyor de Tavuch
 
 
 
 
 
 
 
Agsartan II de Kakhètia
(mort el 1105)
rei de Kakhètia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agsartan I
senyor de Matznaberd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ciríac IV
senyor de Matznaberd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pahlavan I
senyor de Matznaberd
 
Taqiaddin
senyor de Matznaberd
 
Agsartan II
ssenyor de Matznaberd
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Bagràtides de TaronModifica

De Bagrat Bagratuní, gran príncep del 830 al 851 a Sasun, Khoit i Taron va sorgir la branca dels Bagràtides de Taron:

  • Aixot I, senyor de Taron 851
  • ocupació musulmana 851-858
  • Aixot I (segona vegada) 858-863
  • Gurguèn de Mardastan 863-c. 875
  • Aixot I (tercera vergada) c. 875-878
  • David de Taron (germà d'Aixot) 878-895
  • Gurguèn de Taron (fill d'Aixot) 895-897
  • ocupat pels Xaibànides el 897-898
  • Aixot II de Taron (fill de David) pretendent 897-898
  • Grigorigos (fill de Thornik que era germà de David) 898-923
  • Bagarat Pankratios, senyor de Keltzene (fill) 923-940
  • Thornik (fill d'Apoganem, germà de Grigorigos) senyor de Taron cap al 938
  • Aixot III (germà) 940-966/967
  • Gregori (fill) 966/967-968

De Sembat Ablabas, gran príncep del 826 al 854, va sorgir la rama de senyors de Mokq iniciada pel seu fill Sembat cap al 854.

  • Sembat senyor de Mokq 854-?
  • Muixel de Mokq (fill) ?-896
  • Gregori (fill) 896-després del 918
  • Gurguèn (germà
  • Zaphanik (parentesc desconegut) cap al 985

I d'Aixot I, gran príncep del 854 al 890, va sorgir la rama dels reis de Bagaran, iniciada pel seu fill Shapuh

  • Shapuh, senyor de Bagaran i Kolb 890-921
  • Aixot, senyor de Bagaràn y Kolb (921-922) i rei de Bagaràn 924-936 (+936)

I del rei Aixot III Olomudz d'Ani va sorgir una altra dinastia real la dels reis korikain de Lori que van subsistir fins al segle xiii i que també van portar el títol de Reis de Tashir.

  • Gurguèn I, senyor de Tashir (fill d'Aixot III) 977-980, rei de Tashir 980-989
  • David Anholin conegut com a Gurguèn II (fill) 989-1048
  • Gurguèn III Ciríac I (fill) 1048-1089

Es casa amb una filla del rei Ciríac III de Kajetia i ambdós seran el tronc dels Bagràtides de Tashir reis korikain de Lori.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bagratuní