Estat de Bahia

(S'ha redirigit des de: Bahia (estat))

Bahia és un estat del Brasil, situat a la Regió Nord-est. Limita amb Pernambuco, Alagoas i Sergipe al Nord; Piauí al Nord -oest; Tocantins i Goiás a l'Oest; i Minas Gerais i Espírito Santo al Sud.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEstat de Bahia
Bahia (pt) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

HimneHimne de Bahia Modifica el valor a Wikidata

Lema«Per ardua surgo» Modifica el valor a Wikidata
EpònimBadia de Todos os Santos Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 13° S, 42° O / 13°S,42°O / -13; -42
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata
CapitalSalvador Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població15.344.447 (2017) Modifica el valor a Wikidata (27,17 hab./km²)
Idioma oficialportuguès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície564.692 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud838 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altPico do Barbado (en) Tradueix (2.033 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1889 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Organització política
Òrgan executiuGovern de Bahia Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLegislative Assembly of Bahia (en) Tradueix Circumscripció: cap valor, (Escó: 63) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal de Justícia de l'Estat de Bahia Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BR-BA Modifica el valor a Wikidata

Lloc webba.gov.br Modifica el valor a Wikidata

La seva capital és Salvador de Bahia i és l'estat del Brasil amb la més gran quantitat proporcional de negres.

Geografia modifica

Bahia és el cinquè estat del Brasil en extensió territorial i equival a 36,3% de l'àrea total de la Regió Nord-est i 6,64% del territori nacional. La seva superfície total de 567.295,3 km² és una mica més gran que la d'Espanya, i el 68,7% d'ella es troba en la regió del sertão semiàrid. El seu litoral és el més llarg del Brasil, mesura 1.183 km d'extensió, i alberga molts tipus d'ecosistemes, afavorint l'activitat turística per la seva rara bellesa.

Clima modifica

El clima tropical predomina en tot l'estat, presentant variacions solament quant als índexs de precipitació en cadascuna de les diferents regions. La regió del sertão té un clima semiàrid. En el litoral i en la regió de la ciutat d'Ilhéus, la humitat és major, i els índexs de pluges poden ultrapassar els 1.500 mm anuals.

Relleu modifica

 
La Chapada Diamantina.

Amb 561.026 km² situats en el litoral del Brasil, el relleu es caracteritza per la presència de planes, altiplans, i depressions. Marcat per baixes altituds, el punt més alt de Bahia és el Pico das Almas ("Pic de les Ànimes"), amb 1.958 metres.

Els altiplans presents en el relleu mostren que l'erosió va treballar en recerca de formes planes. Els altiplans ocupen gairebé tot l'estat, presentant una sèrie de nivells, per on creuen rius vinguts de la Chapada Diamantina, de la Serra do Espinhaço, que neix en el centre de Minas Gerais, anant fins al nord de l'estat, i la mateixa Chapada Diamantina, de format pla, marcant els seus límits a nord i a est. L'altiplà semiàrid, localitzat en el sertão brasiler, es caracteritza per baixes altituds.

El relleu predominant en l'estat és la depressió. Les planes estan situades en la regió costanera, on l'altitud no ultrapassa els 200 metres. Allí, sorgeixen platges, dunes, restingas i fins a manglars. En direcció a l'interior, sorgeixen terrenys amb sòls relativament fèrtils, on apareixen pujols que s'estenen fins a l'oceà.

Vegetació modifica

 
Arbre de la caatinga.

Hi ha tres tipus principals de vegetació: lo bosc tropical humid, el cerrado (sabana) i la caatinga, sent aquesta última dominant en la majoria del territori.

La caatinga ocupa tot el Nord de l'estat, l'àrea de la depressió de la vall del riu São Francisco, i la Serra del Espinhaço, deixant per a la sabana solament la part occidental, i el Sud-est de l'estat per a la selva tropical. En l'interior les estacions de sequera són més pronunciades, excepte en la regió de la vall del riu São Francisco.

En la Serra del Espinhaço les temperaturas són més amenes i agradables. Els índexs pluviomètrics en el sertão (region de clima semiàrid e de vegetació de caatinga) són molt reduïts, podent no arribar als 500 mm anuals. Allí freqüentment ocorren llargs períodes de sequera.

Hidrografia modifica

El principal riu és el São Francisco, que talla l'estat en sentit sud-nord. També importants són els rius Paraguaçu, el major riu genuïnament bahià, i el de Contas, a més dels rius Jequitinhonha, Itapicuru, Capivari, Rio Grande, entre d'altres.

Platges modifica

És l'estat brasiler amb el major litoral.Tenint famoses i boniques platges, com la platja d'Itapuã, diverses vegades homenatjada en músiques i poesies.

Història modifica

Colonització portuguesa modifica

Amb l'arribada dels primers portuguesos al Brasil l'any de 1500, començar a ser poblada el 1534. Tomé de Sousa, el primer gobernador-general, va fundar Salvador, que es va fer la primera capital del país el 1549, essent per molts anys la major ciutat d'Amèrica. El 1572 el govern colonial va dividir el país en dos governs, un al Salvador, i l'altre a Rio de Janeiro, aquesta situació es va mantenir fins a 1581, quan la capital del Brasil va passar a ser novament només Salvador. La capital va ser transferida a Rio de Janeiro definitivament en 1763, pel Marquês de Pombal.

Invasions holandeses modifica

Anglesos i holandesos van atacar Bahia el segle xvii. Salvador va arribar a quedar sota domini holandès entre 1624 i 1625, però va ser represa pels portuguesos. Els holandesos van arribar a la capital de bahia amb incomptables embarcacions i més de 3600 soldats. Salvador, que no va rebre reforç, tenia només 80 militars, que fugiren amb la majoria de la població en la iminència de l'atac. Els holandesos van arribar a la plaça deserta, excepte pel governador, que agafà l'espasa prometent defensar la ciutat fins a la mort. Va ser detingut. En el Recôncavo, organitzat en les petites vilas, van preparar la reacció, amb ajuda i l'obstinació de l'Arquebisbe de Bahia. Una nova invasió va ocórrer el 1638, període en què Nassau dominava bona part del Nord-est, però va ser fortament repelida.

Conjura bahiana modifica

El 1798 va ser escenari de la Conjura Bahiana, que proposava la formació de la República de Bahia - moviment poc difós, però amb repressió superior a aquella de la Inconfidència Minera, els seus líders eren negres instruïts (els alfaiates João de Déu, Manuel Faustino de Sants Lira i els soldats Lucas Dantas i Luís Gonzaga de les Virgens) associats a una elit liberal (Cipriano Barata, Moniz Barreto i Aguilar Pantoja), però només els populars van ser executats, més precisament en l'Ample de la Pietat a 8 de novembre de 1799.

Independència modifica

Tot i amb la declaració d'independència del Brasil, en 7 de setembre de 1822, la Bahia va continuar ocupada per les tropes portugueses, fins a la rendició d'aquests, ocorreguda el dia 2 de juliol de 1823. Per això aquesta data és commemorada pels bahians com el Dia de la Independència de Bahia.

Altres revoltes modifica

Altres revoltes amb la independència del Brasil, els bahians van exigir major autonomia i importància. Com la resposta va ser negativa, van organitzar aixecaments armats que van ser sufocats pel govern central. Va ser el cas de la Federació del Guanais, aixecada el 1832. El 1834, Bahia va ser escenari de la Revolta dels Malês (com eren coneguts els esclaus africans islamitzats), tinguda com la major revolta esclava de la història del Brasil. Amb la República van ocórrer altres incidents polítics importants, com la Guerra de Canudos i el bombardeig de Salvador, el 1912. La Bahia va contribuir activament per a la història brasilera, i molts exponents bahians constitueixen noms destacats en la política, cultura i ciència del país.

Demografia modifica

Població modifica

Segons el IBGE, la població de l'estat de Bahia l'any 2024 era de 47 milions de persones essent el 4t estat més poblat del Brasil, amb una densitat de 24,46 hab/km².

Majors ciutats de l'Estat de Bahia
Posició Ciutat Població Posició Ciutat Població

 
Salvador
 
Feira de Santana
 
Vitória da Conquista

1 Salvador 10.476.056 11 Alagoinhas 504.817
2 Feira de Santana 791.707 12 Teixeira de Freitas 399.431
3 Vitória da Conquista 709.661 13 Porto Seguro 367.896
5 Juazeiro 599.896 14 Simões Filho 304.662
6 Camaçari 571.012 15 Paulo Afonso 217.609
4 Ilhéus 703.266 16 Eunápolis 198.574
7 Itabuna 549.677 17 Valença 170.023
9 Lauro de Freitas 542.916 18 Santo Antônio de Jesus 140.768
10 Jequié 518.541 19 Candeias 139.306
8 Barreiras 547.832 20 Guanambi 137.886

Ètnies modifica

Color/Raça Percentatge[1]
Mulats 63,4%
Blancs 20,3%
Negres 15,7%
Asiàtics o Indígenes 0,6%

Poblacions indígenes modifica

Hi ha també les tribus indígenes, tals com els Pataxós, que viuen en la costa de l'Atlàntic-sud i a l'interior de l'estat, i Tuxá, que viuen en els marges del riu São Francisco al nord de Bahia.

Cultura modifica

Carnaval modifica

article principal, Carnaval de Bahia

El "Carnaval de Bahia" també conegut com a "Carnaval de Salvador" és una de les majors festes del món a les quals es pot assistir.

Economia modifica

 
La Regió Metropolitana de Salvador.

L'economia de l'estat es basa en l'agricultura (canya de sucre, tapioca, mongeta, dacsa, cacau i coco); en la indústria (química, petroquímica, automòbil i seves peces); i en la mineria. Hi ha un important parc industrial en la Regió Metropolitana de Salvador (coneguda com a Recôncavo Baiano per estar al costat de la Badia de Todos os Santos), amb destaqui per al Pol Petroquímic de Camaçari i per a una fàbrica d'automòbils de la Ford en la mateixa ciutat. El turisme també és una indústria pròspera a Bahia

És el sisè estat més ric del Brasil.

Evolució del PIB i del PIB per capita de Bahia
Anys PIB
(em reais)
PIB per capita
(em reais)
2002 60.671.843 4.525
2003 68.146.924 5.031
2004 79.083.228 5.780
2005 90.942.993 6.583

Turisme modifica

L'Estat de Bahia és molt turític, començant per la seva capital Salvador on en destaca el pelourinho i la quantitat d'esglésies 365, amb l'església do bom fim, i també la Cidade Alta i la Cidade Baixa

Tota la costa de Bahia està plena d'indrets especials, on es pot destacar Morro de São Paulo i l'Illa de Itaparica entre d'altres. Hi ha un gran nombre de platges entre Ilhéus i Porto Seguro.

Els majors hotels-resorts són a la zona de la Costa do Sauípe.

La Chapada Diamantina destaca com ecoturisme. Amb municipis com, Lençóis, Andaraí, Mucugê e Palmeiras.

Referències modifica

  1. IBGE, Síntese dos Indicadores Sociais, Tabela 8.1 - População total e respectiva distribuição percentual, por cor ou raça, segundo as Grandes Regiões, Unidades da Federação e Regiões Metropolitanas - 2006. Segundo dados do PNAD 2006. Acessado em 19 de març de 2008

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat de Bahia