Baix Llobregat

comarca de Catalunya

El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona. Limita al nord amb el Bages, a l'est amb el Vallès Occidental, al sud-est amb el Barcelonès, al sud amb la Mediterrània, al sud-oest amb el Garraf, a l'oest amb l'Alt Penedès i al nord-oest amb l'Anoia. Amb 809 883 habitants (2016), és la tercera comarca més poblada de Catalunya i té una superfície de 486,7 km² (33a, amb un 1,51% de la superfície del Principat). La capital de la comarca és Sant Feliu de Llobregat, encara que hi ha ciutats més poblades que formen part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona com Castelldefels, el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

Infotaula de geografia políticaBaix Llobregat
Baix Llobregat nord.jpg
Nord del Baix Llobregat, amb Montserrat al fons i Martorell en primer terme

Localització
Localització del Baix Llobregat 2.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 50″ N, 1° 58′ 00″ E / 41.430555555556°N,1.9666666666667°E / 41.430555555556; 1.9666666666667
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

CapitalSant Feliu de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Població
Total825.963 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat1.699,51 hab/km²
GentiliciLlobregatenc, llobregatenca
Geografia
Superfície486 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Forma de governConsell Comarcal
Economia
PIB nominal22.731.900.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita28.500 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi territorial IDESCAT11 Modifica el valor a Wikidata
Camps del delta del Llobregat, amb Cal Felip al fons

És un potent motor industrial del país i encara conserva part del seu passat eminentment agrícola, quan era la primera zona agrícola i ramadera catalana.

HistòriaModifica

El poblament humà de la comarca ve de molt antic, s'inicia al paleolític i es troben vestigis de les diferents etapes de la història de la humanitat fins a arribar als nostres dies. En molts pobles de la comarca hi trobem restes i testimonis d'un passat més o menys llunyà.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà (3400-2360 aC) constitueix un dels llocs més atractius de la comarca per apropar-se al neolític. Però de jaciments d'aquella època de la història n'han aparegut a diferents llocs del Baix Llobregat, com és el cas de l'important jaciment de mamuts trobat a Viladecans.

Des de mitjan segle I aC el territori de la comarca era ocupat per un bon nombre de vil·les romanes, que es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i les activitats artesanals. La vinya era el principal conreu i el vi s'exportava a les Gàl·lies. El port des d'on es feia el comerç dels productes de la comarca era el port de "les Sorres", prop de l'actual llacuna del Remolar, a bastant distància de l'actual línia de la costa. El Pont del Diable de Martorell es va aixecar en construir-se la Via Augusta i conserva un magnífic arc triomfal romà. A Sant Boi de Llobregat es poden visitar unes termes romanes.

A partir de l'any 801, en què Lluís el Pietós conquerí Barcelona, el riu Llobregat esdevingué frontera entre les terres carolíngies de la riba esquerra i les sarraïnes de la riba dreta. Uns anys més tard les terres de la riba dreta foren conquerides i es bastí una línia de castells entre els quals destaquen el de Castellví de Rosanes, el d'Eramprunyà i el de Cervelló. Va començar la repoblació i al llarg del segle X apareixen nous pobles a la comarca i se'n revifen d'altres que havien estat abandonats. Els primers monestirs, com el de Sant Genís de Rocafort (Martorell) o el de Sant Ponç de Corbera (Cervelló) no es fundaren fins al segle XI. Però els monestirs que tingueren més influència a la comarca foren el de Sant Cugat del Vallès i el de Montserrat, a la zona nord. El territori era repartit entre diferents senyors i jurisdiccions. Al segle XII els pobles de l'esquerra del riu, des de Molins de Rei fins al mar, eren de jurisdicció reial. Sant Boi era un territori de jurisdicció compartida. Corbera, Collbató i Esparreguera tingueren dominis feudals diversos. La resta del territori de la comarca estava repartit entre tres gran baronies.

Tot i que podem trobar una semblança entre les masies i les vil·les romanes de les quals parlàvem més amunt, l'origen proper de la masia catalana es remunta a l'edat mitjana. Al voltant dels castells, parròquies i monestirs s'escampaven els masos. Les terres dels senyors eren conreades pels servents de la gleba, que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius. Però al segle XV es decretà l'emancipació dels pagesos i això generà noves energies, renovant-se les cases pairals i apareixent-ne de noves durant els segles XVI i XVII. La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s'explotava el bosc, es criava bestiar, hi havia transformació de primeres matèries (elaboració del vi i premsat de l'oli...) i, fins i tot, es feien petites activitats artesanals, com ara filar i teixir la llana. Un contracte de propietat en què el pagès no era l'amo però disposava lliurement de la terra per a ell i els seus fills, una política matrimonial orientada a l'engrandiment del patrimoni i la institució de la figura de l'hereu com a únic propietari, van donar un moment d'esplendor econòmic a la masia i al camp català.

La Revolució Industrial iniciada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, va influir sobre altres països d'Europa. Catalunya va tenir un fort procés d'industrialització, del qual el Baix Llobregat no quedaria al marge. Propera a Barcelona i al seu port, dotada -gràcies al riu- de recursos hidràulics per proporcionar energia, la comarca del Baix Llobregat va ser vista per molts industrials com el lloc idoni per instal·lar-hi grans fàbriques tèxtils, que van aprofitar els salts d'aigua del canal de la Infanta, van construir-ne de nous o van instal·lar potents màquines de vapor que funcionaven amb l'energia del carbó. En alguns casos, els industrials van urbanitzar grans finques construint-hi la fàbrica i les cases per als treballadors. Van fundar veritables pobles industrials anomenats colònies, com ara Can Bros (Martorell), la colònia Sedó (Esparreguera) i la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló). A la majoria de pobles de la comarca podem trobar aquelles velles indústries que avui potser estan abandonades o han canviat d'ús. Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat per a finalitats energètiques i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques, com ara Companyia Roca (Gavà - Viladecans); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Ciments Sanson (Sant Just Desvern) o Ciments Molins ⟨Sant Vicenç dels Horts⟩, etc. De mica en mica els pobles, les viles i les ciutats de la comarca es van transformant i adquirint l'aspecte que tenen ara.

ClimaModifica

Trobem diferents trets climàtics a la comarca del Baix Llobregat: a la zona costanera destaca un clima Mediterrani Litoral Nord, a l'interior un clima Mediterrani Prelitoral Central i a la zona del Parc del Garraf un clima Mediterrani Litoral Sud. El total anual de precipitació és escàs amb una distribució bastant regular al llarg de l'any, els valors màxims es registren a la tardor i destaca el juliol com a mes sec. El règim tèrmic a l'estiu és calorós i a l'hivern moderat, amb una amplitud tèrmica anual moderada a la costa i elevada a l'interior. El període lliure de glaçades comprèn els mesos d'abril a octubre.[1]

DemografiaModifica

Cal destacar que cinc dels municipis sobrepassen els 50.000 habitants[2]

Entitat de població Habitants
Abrera 12.489
Begues 7.098
Castelldefels 67.004
Castellví de Rosanes 1.884
Cervelló 9.054
Collbató 4.466
Corbera de Llobregat 14.822
Cornellà de Llobregat 88.592
Esparreguera 22.251
Esplugues de Llobregat 46.680
Gavà 46.771
Martorell 28.189
Molins de Rei 25.868
Olesa de Montserrat 23.904
Pallejà 11.508
Palma de Cervelló, la 2.954
Papiol, el 4.145
Prat de Llobregat, el 64.599
Sant Andreu de la Barca 27.558
Sant Boi de Llobregat 83.605
Sant Climent de Llobregat 4.129
Sant Esteve Sesrovires 7.612
Sant Feliu de Llobregat 44.860
Sant Joan Despí 34.123
Sant Just Desvern 17.805
Sant Vicenç dels Horts 28.117
Santa Coloma de Cervelló 8.218
Torrelles de Llobregat 6.041
Vallirana 15.006
Viladecans 66.611
Font: Idescat

PolíticaModifica

El Baix Llobregat és un dels grans feus del PSC, i és una de les comarques on ICV obté un percentatge de vots més alt de tota Catalunya.[3][4]

Consell Comarcal del Baix Llobregat (2019-2023)[5]Modifica

Composició Ple /Càrrecs electesModifica

Presidenta Eva Martínez

Fundació 2019

Dissolució 2023

Seu Baix Llobregat

16 / 39
9 / 39
5 / 39
4 / 39
4 / 39
1 / 39
  • PSC
  • ERC-AM
  • ECP
  • C's
  • Junts
  • PP
  • Presidència del Consell Comarcal del Baix LlobregatModifica

    Legislatura President / Presidenta Partit Polític Càrrec local
    1988-1991 José Montilla Aguilera PSC alcalde de Cornellà de Llobregat
    1991-1995 José Montilla Aguilera PSC
    1995-1999 José Montilla Aguilera (fins 1998)
    José Luis Morlanes Galindo
    PSC
    regidor de Cornellà de Llobregat
    1999-2003 José Luis Morlanes Galindo PSC
    2003-2007 Rosa Boladeras Serraviñals PSC alcaldessa de Corbera de Llobregat
    2007-2011 Rosa Boladeras Serraviñals PSC regidora de Corbera de Llobregat
    2011-2015 Joaquim Balsera García (fins 2014)
    Lourdes Borrell Moreno (2014)
    Josep Perpinyà i Palau (2014-2015)
    PSC alcalde i regidor de Gavà
    regidora de Sant Feliu de Llobregat
    alcalde de Sant Just Desvern
    2015-2019 Josep Perpinyà i Palau PSC
    2019-2023 Eva Maria Martínez Morales PSC alcaldessa de Vallirana

    SindicalismeModifica

    El Baix Llobregat té una llarga tradició d'organitzacions obreres i gairebé tots els sindicats tenen representació a la comarca, els més significatius són:

    Llocs d'interèsModifica

    Vegeu també: Llista de monuments del Baix Llobregat
     
    Muntanya de Montserrat (detall)

    Vegeu tambéModifica

      Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Baix Llobregat

    ReferènciesModifica

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baix Llobregat