Bajarse al moro (pel·lícula)

Bajarse al moro
Fitxa
Direcció	Fernando Colomo Gómez
Protagonistes	Antonio Banderas; Verónica Forqué; Aitana Sánchez-Gijón; Juan Echanove; Chus Lampreave; Carmelo Gómez; Xavier Pérez Grobet; Ricardo Palacios; Carmen Giralt; Miguel Rellán; Joaquín Climent Asensio; Francisco Merino; Amparo Valle; Amparo Larrañaga
Guió	Fernando Colomo Gómez, Joaquim Oristrell i Ventura i José Luis Alonso de Santos
Fotografia	Javier G. Salmones
Muntatge	Miguel Ángel Santamaría
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1988
Durada	88 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Basat en	Bajarse al moro (obra de teatre)
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Marroc

Bajarse al moro és una pel·lícula espanyola dirigida per Fernando Colomo el 1989 emmarcada en el gènere de la comèdia.^[1] El seu nom prové d'una expressió popular usada a Espanya per a referir-se a l'acte d'anar fins al Marroc a comprar haixix per a posteriorment portar-lo ocult a Espanya per al seu tràfic. És una adaptació de l'obra de teatre homònima de José Luis Alonso de Santos.^[2]

SinopsiModifica

Chusa i Jaimito són dos cosins que comparteixen un petit pis en el centre de Madrid, on també viu un altre amic, Albertico. Chusa acull a Elena, a la qual proposa viatjar al Marroc per traficar amb droga. Però Elena és verge i no pot transportar la mercaderia en la seva vagina. Per a remeiar el problema, i una vegada descartat Jaimito, Elena ha de perdre la seva virginitat amb Alberto. Però les dificultats i interrupcions se succeeixen: Donya Antonia, mare de Alberto, Abel i Nancho, dos drogoaddictes amb síndrome d'abstinència. Finalment, Chusa viatja sola al Marroc. Al seu retorn és detinguda i empresonada. Quan surt de presó descobreix que Alberto i Elena s'han anat a viure junts a Móstoles just quan la pròpia Chusa descobreix que està embarassada d' Alberto. Però mai li ho dirà.^[3]

RepartimentModifica

Verónica Forqué - Chusa
Aitana Sánchez-Gijón - Elena
Antonio Banderas - Alberto
Chus Lampreave - Donya Antonia
Juan Echanove - Jaimito
Miguel Rellán - Capellà
Francisco Merino - Don Mariano
Amparo Valle - Mare d'Elena
Carmelo Gómez - Abel

MúsicaModifica

La banda sonora de tota la pel·lícula és a càrrec del grup Pata Negra, alguns dels membres de la qual, com Raimundo Amador, apareixen al llarg de la pel·lícula com si estiguessin assajant.

Palmarès cinematogràficModifica

IV Premis Goya^[4]

Categoria	Persona	Resultat
Millor actriu protagonista	Verónica Forqué	Candidata
Millor actriu de repartiment	Chus Lampreave	Candidata
Millor guió adaptat	José Luis Alonso de Santos, Joaquim Oristrell i Fernando Colomo	Candidats
Millor so	Miguel Ángel Polo Enrique Molinero	Candidats
Millor música	Pata Negra	Candidats
Millor direcció de producció	Andrés Santana	Candidat