Baksanita
La baksanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la vall de Baksan, a Rússia, on es troba la localitat tipus.
 Baksanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Bi₆Te₂S₃ |
| Epònim | Baksan Valley (en)   |
| Localitat tipus | Anomaly No. 3, Dipòsit de Mo-W Tyrnyauz, Vall de Baksan, República de Kabardino-Balkària, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05e |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,249Å; c = 62,82Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | gris acer clar |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | perfecta - {001} |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 8 g/cm³ (mesurada); 7,98 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Sb, S, Pb |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-042 |
| Símbol | Bks |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La baksanita és un sulfur de fórmula química Bi₆Te₂S₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1992. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la baksanita pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals: hedleyita, ikunolita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments modifica
Va ser descoberta al dipòsit de molibdè i tungstè de Tyrnyauz, a la vall de Baksan, dins la república de Kabardino-Balkària, a Rússia. També ha estat descrita a la prospecció Nezam Abad, a la província de Lorestan (Iran); a la mina Baolun, a l'illa de Hainan (República Popular de la Xina); i a Herichová, a la regió de Banská Bystrica (Eslovàquia). Aquests quatre indrets són els únics de tot el planeta on ha estat trobada aquesta espècie mineral.