Obre el menú principal

Bakur III d'Ibèria (en georgià : ბაკურ III, llatinitzat com Bacurius ; mort el 580) fou el darrer rei d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, abans de l'abolició de la monarquia pel rei sassànida de Pèrsia.

Infotaula de personaBakur III d'Ibèria
Biografia
Naixement segle VI
Mort 580 (Gregorià)
  Rei d'Ibèria 

Activitat
Ocupació Monarca
Família
Família Cosròides
Fills Adarnases I d'Ibèria
Pare Pharsman VI d'Ibèria
Modifica les dades a Wikidata

Bakur III va succeir com a rei d'Ibèria o Kartli al seu pare Pharsman VI en una data desconeguda (no abans del 555 i no després del 572). L'única indicació cronològica existent permet assegurar que la fi del seu regnat fou contemporània a la del sassànida Ormazd IV (579-590). Les cròniques georgianes li donen un regnat de tretze anys i el descriuen com un bon cristià i constructor d'esglésies, i assenyalen que va multiplicar les esglésies i els sacerdots en el seu regne.

L'autoritat de Bakur estava limitada a la regió d'Ujarma, perquè la capital Tiflis i el nucli d'Ibèria ja estaven sota control directe dels sassànides. A la mort de Bakur vers el 580, el xa sassànida de Pèrsia va abolir la reialesa a Kartli, com s'havia fet 150 anys abans a Armènia, sense trobar gairebé resistència entre els nobles que, per altra banda, en generalment van conservar terres i privilegis.

Bakur III va estar casat i va deixar un fill, Adarnases, que fou eristavi de Kakhètia. Cyril Toumanoff li atribueix dos fills hipotètics suplementaris: Vahan i Brzmeh.

BibliografiaModifica

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l’Antiquité jusqu’au XIXe siècle, vol. 1-7, Sant Petersburg, 1848-58 (en línia aGoogle Books:
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990
  • Cyrille Toumanoff, Chronology of the early Kings of Iberia, Traditio, Vol. 25 (1969)