Bec d'esclop

El bec d'esclop (Balaeniceps rex) és una espècie d'ocell, única de la família dels balaenicipítids (Balaenicipitidae). El seu nom deriva de la forma del seu massiu bec.

Bec d'esclop

Balaeniceps rex
Dades
Nombre de cries	1,7
Estat de conservació
Vulnerable
UICN	22697583
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Pelecaniformes
Família	Balaenicipitidae
Gènere	Balaeniceps
Espècie	Balaeniceps rex Gould, 1850

Morfologia

Són unes grans aus que fan 115 – 150 cm d'altura, 100 – 140 cm de llargària i 230 – 260 d'envergadura, amb un pes de 4 – 7 kg. L'adult és gris, mentre els joves són bruns.

Hàbitat i distribució

Viu a l'Àfrica tropical, sobre els grans aiguamolls des de Sudan fins a Zàmbia.

Alimentació

S'alimenta en les aigües fangoses, caçant peixos, amfibis i rèptils, tals com cries de cocodril, insectes i mamífers petits.

Reproducció

Fan el niu a terra, on ponen 2 ous.

Estatus de població

S'estima una població entre 5000 i 8000 individus, la majoria d'ells al Sudan. Birdlife Internacional l'ha classificat com a vulnerable, essent les principals amenaces la destrucció de l'hàbitat i la caça.

Taxonomia

El bec d'esclop, és un taxó de confusa classificació. Tradicionalment s'ha considerat a l'ordre dels ciconiformes. Allí roman en la taxonomia de Sibley-Ahlquist, juntament a un gran nombre d'espècies que anteriorment els especialistes no consideraven part d'aquest ordre. En època recent se'ls ha relacionat amb els pelecaniformes (basant-se en comparacions anatòmiques (Mayr, 2003) o estudis d'ADN. Altres els relacionen amb els ardèids basant-se en proves bioquímiques (Hagey et al., 2002). En el moment actual la disputa se centra a establir un límit entre Ciconiformes i Pelecaniformes. Alguns autors ajunten els dos ordres, tractant el bec d'esclop i l'ocell martell (Scopus umbretta) com els elements d'unió entre els dos grups.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bec d'esclop