Balanç hídric o balanç d'aigua en hidrologia és una equiparació que no es fa servir per escriure les mitjanes i sortides d'aigua d'un ecosistema. El concepte de balanç hídric deriva del de balanç en comptabilitat, és a dir el d'un equilibri entre tots els recursos hídrics que ingressen al sistema i els que en surten, en un interval de temps determinat.

Un sistema pot ser un dels diversos dominis hidrològics, com són la columna de sòl o una conca de drenatge.

El balanç d'aigua també es pot referir a la manera com un organisme manté la seva quantitat d'aigua en condicions seques o calentes. Sovint es fa referència a aquest balanç pel que fa a plantes o artròpodes els quals tenen una varietat de mecanismes de retenció d'aigua que inclou una capa cerosa que limita la permeabilitat.

Equació

modifica

Una equació general de balanç hídric és:

 

on

  és la precipitació atmosfèrica.
  és l'escolament superficial
  és l'evapotranspiració
  és el canvi en l'emmagatzemament (en el sòl o en les roques)

Els balanços hídrics extensius es tracten en la hidrologia agrícola.
Un balanç hídric es pot fer servir per gestionar el subministrament d'aigua i predir quan hi haurà escassedat. També es fa servir en irrigació, models d'escolament),[1] control d'avingudes i de contaminació. També es fa servir en disseny de drenatges subterranis que pot ser horitzontal (amb canonades) o drenatge vertical a través de pous.[2] Per estimar les necessitats de drenatge es fa servir el balanç hidrogeològic i un model subterrani (com el de SahysMod)[3]).

El balanç hídric es pot descriure fent servir un gràfic amb les nivells de precipitació i evapotranspiració sovint en escala mensual.

Aplicacions

modifica
  • Avaluar els components del cicle hidrològic
  • Simulació de la fosa de la neu
  • Impacte del canvi climàtic
  • Pronòstic de flux i disseny de projectes
  • Gestió de la hidrologia agrícola.
  • Models que fan servir la precipitació com entrada
  • Models que fan servir pluja i temperatura com entrada
  • Models que fan servir pluja i evaporació potencial com entrada
  • Models que fan servir dades d'entrada diàries

Equilibri hídric dels continents

modifica

En grans nombres, expressats en mm de capa d'aigua per any, hi ha els següents valors:[4]

Continent Precipitació (mm) Evaporació (mm) Escolament (mm)
Europa 734 -415 -319
Àsia 726 -433 -293
Àfrica 686 -547 -139
Amèrica del Nord 670 -383 -287
Amèrica del Sud 1,648 -1,065 -583
Austràlia 440 -393 -47
Mitjana 834 -540 -294
Grenlàndia . . -180
Terres Antàrtiques . . -250
Mitjana per a tots els continents 760 -480 -280

Notes i referències

modifica
  1. «Rainoff, surface runoff model». [Consulta: 28 juliol 2010].
  2. «Free articles and software on drainage of waterlogged land under irrigation». [Consulta: 28 juliol 2010].
  3. «Sahysmod groundwater model». [Consulta: 28 juliol 2010].
  4. La influència de l'home en el cicle hidrològic. UNESCO, 1972