Obre el menú principal

Els balantes constitueixen el major grup ètnic de Guinea Bissau, representant aproximadament el 32% de la població. Viuen al nord i al sud del riu Geba i als marges del riu Casamance a Senegal i Gàmbia. Parlen balanta i la majoria professa les religions tradicionals. La seva ocupació principal és el cultiu de l'arròs.

Infotaula de grup humàBalantes
Koumbayala.jpg
Kumba Ialá
Tipus ètnia
Població total 608.000 aprox.
Llengua Balanta, kriol, francès
Religió Islam, Cristianisme, religions tradicionals
Geografia
Originari de Guinea Bissau, Senegal i Guinea
Regions amb poblacions significatives
Guinea Bissau Guinea Bissau 398.900 (2007)[1]
Senegal Senegal 114.000 (2007)[2]
Gàmbia Gàmbia 41.000 (2007)[1]
Cap Verd Cap Verd 50.000 (2007)[1]
Guinea Guinea 4.700 (2007)[1]
Modifica les dades a Wikidata

EtnonímiaModifica

Segons les fonts, se n'observen múltiples variants: Alante, Balanda, Balanga, Balanta-Brassa, Balanta, Balantes, Balanti, Balant, Balente, Belante, Bolenta, Brasa, Brassa, Bulanda, Bulante, Frase.[3] L'etnònim galanta ve del malinke balantó, que vol dir « es van negar».[4] A començament del segle XVI es van negara seguir al rei Koli Tenguella durant el seu ascens al Futa Toro.

GrupsModifica

Els balantes són dividits en quatre grups :

  • Els balanta-mane, uns 29.000 individus (95,7 % musulmans), viuen a Guinea Bissau, a les regions de Quinara i regió d'Oio.[5][6]
  • Els balanta-naga, uns 13.000 individus (93 % animistes), viuen a les mateixes regions de Guinea Bissau.[7]
  • Els balanta-nyakra, uns 14.000 individus (80 % animistes), viuen a les mateixes regions de Guinea Bissau.[8]
  • Els balanta-kentohe són uns 436.700 individus, la gran majoria d'ells (341.000 individus) a Guinea Bissau. També hi ha 41.000 a Gàmbia i 50.000 a Cap Verd, així com una minoria de 4.900 a Guinea.[9]
  • Els balanta-ganja són uns 115.900 individus, la gran majoria d'ells (114.000 individus) al Senegal, al mig Casamance vora la frontera amb Guinea Bissau, on hi ha uns 1.900 individus.[2]

HistòriaModifica

Els arqueòlegs creuen que els actuals balantes van emigrar a l'actual Guinea Bissau en petits grups entre els segles X i XIV. La tradició oral balanta diu que van emigrar cap a l'oest des de l'actual Egipte, Sudan i Etiòpia per escapar de la sequera i les guerres. Durant el segle XIX es van estendre per tota l'actual Guinea Bissau i el sud del Senegal per tal de resistir l'expansió del regne de Kaabu.

El 19 de gener de 1859 els francesos signaren un tractat amb els caps de Cougnaro i Souna per la cessió a França del litoral balante.[10] A la fi del segle XIX i començaments del XX, els portuguesos van llançar diverses campanyes contra els balantes, fins que van aconseguir conquistar tot el seu territori. Durant el període colonial els portuguesos van portar la major part de l'administració local des de les illes de Cap Verd. Els balantes servien de treballadors forçats en projectes com la construcció de ferrocarrils, mentre els capverdians ho feien de capatassos. Aquest fet i els avantatges educatius que gaudien aquests van provocar entre els balantes un profund sentiment de frustració i ressentiment cap als portuguesos i els seus ajudants capverdians.

Els balantes van tenir un paper important en la lluita per la descolonització, però generalment es van negar a combatre als portuguesos fora de la seva pròpia regió, a causa del seu ressentiment cap als altres grups ètnics. La independència en 1974 no va acabar amb l'hostilitat dels balantes cap als capverdians atès que aquests últims dominaven encara el nou país. En 1980 molt pocs balantes s'havien promocionat en el partit únic governant, el govern o l'exèrcit i, en conseqüència, van recolzar un cop d'estat organitzat pel comandant principal (un càrrec equivalent al de primer ministre) i el comandant de l'exèrcit de Guinea Bissau, que pertanyia als papels, aliats tradicionals dels balantes. Després del cop, van ser retirats dels alts càrrecs la majoria dels capverdians i el seu lloc el van ocupar membres dels balantes, papels, manjacks i altres grups ètnics.

PersonatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Balanta-kentohe a The Joshua Project
  2. 2,0 2,1 Balanta Ganja a The Joshua Project
  3. Font: RAMEAU, BnF [1]
  4. Oumar Ba, « Royaume du Kabou : enquêtes lexicales », Éthiopiques n° 28 (numéro spécial), octobre 1981 [2]
  5. Repartition geographique des communautés
  6. Balanta Mane, The Joshua Project
  7. Balant-naga, The Joshua project
  8. Balant-nyakra, The Joshua project
  9. Balanta Kentohe a The Joshua Project
  10. Recueil des traités de la France, publié sous les auspices du Ministère des affaires étrangères par M. Jules de Clerq, IDC, Leiden, 1987, p. 577 (Archives de la Marine)
  11. (portuguès) Mário Matos e Lemos, Política cultural portuguesa em África: o caso da Guiné-Bissau (1985-1998), Edição do Autor, 1999, p. 140

BibliografiaModifica

  • Laurent Jean Baptiste Bérenger-Féraud, Les peuplades de la Sénégambie. Histoires, ethnographie, mœurs et coutumes, légendes, etc., Paris, Ernest Leroux, 1879, p. 299
  • M. Biaye, « Origine des Balantes », Bulletin mensuel du Centre régional d'information de Ziguinchor, n° 5, 1Plantilla:Er décembre 1960
  • E. Bonvalet, « Au pays des Balantes », Bulletin de la Société de géographie de Lille, tome 18, 1892, p. 234-239
  • A. M. Diagne, « Contribution à l'étude des Balantes de Sédhiou », Outre-Mer, n° 1, mars 1993, p. 16-42
  • A. Keita, La production des connaissances et solutions techniques chez les riziculteurs de mangrove ouest-africains : l’exemple des riziculteurs balantes de la Guinée-Bissau, Genève, Institut universitaire d’études du développement, 2000 (mémoire de diplôme)
  • Éric Penot, Structuration sociale et économique, liens et nécessité matériels dans une société de réciprocité : le cas des Balantes de la région de Tombali, Guinée-Bissau, in New Economics Papers, 2006
  • Dr. Maclaud, Ordalies collectives par le poison chez les Balantes de la Casamance, Institut français d'anthropologie, n° 6, séance du 23 octobre 1912, p. 105-108
  • Christian Roche, « Les Balant », in Histoire de la Casamance : Conquête et résistance 1850-1920, Karthala, 2000, p. 46-52 (Thèse Université de Paris I, remaniée) ISBN 2865371255
  • Balla Moussa Sadio, Les Balante de Gan-Jaa (Bijaa Ngan-Jaa) : Répartition spatiale, organisation sociale et administrative, évolution socio-culturelle et politique, de l’éviction des Baïnounk à la mise en place de l’administration coloniale : 1830-1899, Dakar, Université Cheikh Anta Diop, 2002, 111 p. (Mémoire de Maîtrise)

Enllaços externsModifica