Balcó (joc de cartes)

Per a altres significats, vegeu «Balcó (desambiguació)».

El balcó o joc del balcó o "'tres i mig"' és un joc de cartes que es juga amb la baralla espanyola amb comodins. Hi intervé tant l'atzar com l'estratègia. Hi poden jugar de dues a cinc persones, amb més de cinc persones cal fer servir dues baralles espanyoles.

Infotaula jocBalcó
Tipusjoc de cartes
Modifica les dades a Wikidata

Normes del jocModifica

  • En aquest joc no té cap mena d'importància el coll de la carta, només la xifra, el número.
  • Es reparteixen sempre 9 cartes a cada jugador de la següent forma: tres cap per avall, que ningú no podrà veure, tres cap per dalt que tothom podrà veure i tres que es donen individualment a cada jugador i només ell les podrà veure.
  • Es jugarà sempre amb 3 cartes a la mà, per tant quan el jugador llança una o més cartes, ha d'agafar de la pila restant tantes cartes com necessiti per tenir-ne 3 a la mà. Quan la pila de cartes s'acabi, el jugador podrà agafar totes tres cartes que té cap per dalt.
  • Un cop el jugador ja no té cap carta a la mà, haurà d'agafar una carta a l'atzar de les tres que té cap per avall sense mirar-les.
  • El joc consisteix a llançar sempre una carta amb el número igual o superior a la carta que ha llançat el jugador anterior. Per exemple, si el primer jugador llança un quatre (no importa el coll de la carta), el següent jugador només podrà llançar d'un quatre cap a dalt. Es poden llançar sempre alhora dues tres o fins i tot quatre cartes del mateix número en un mateix torn. Les cartes es van apilant al centre, que s'anomena "pila", "piló" o "paller".
  • No està permès de passar el torn, el jugador està obligat a llançar encara que no ho vulgui, i en cas que no pugui llançar, haurà d'agafar la pila de cartes central i jugar amb elles.
  • Quan el jugador tingui menys de tres cartes a la mà sempre haurà d'agafar cartes de la pila restant, quan la pila s'esgoti, agafarà les tres cartes que té cap per dalt. Un cop ja no tingui cap carta a la mà, quan li arribi el torn, haurà d'aixecar una carta de les que té cap per avall sense mirar, si té sort i la pot llançar, l'haurà de llançar, si no té sort haurà d'agafar la pila de cartes central i jugar amb elles fins que les llanci totes i per tant podrà tornar a aixecar una de les tres cartes amagades.
  • Quan a la pila central (pila, piló o paller) coincideixen quatre cartes del mateix número seguides, fa la funció de la carta 10 (explicada més avall) i per tant "neteja" la pila de cartes i es torna a reprendre el joc.
  • El jugador que "netegi" (o "faci net") sempre tornarà a llançar.
  • Sempre que un jugador "recull" la pila (piló o paller) de cartes, automàticament començarà a jugar la persona que es trobi a la seva dreta.
  • Al començament de la partida tots els jugadors poden intercanviar les 3 cartes que tenen a la mà amb les 3 cartes que tenen cap per dalt per tal de deixar cap per dalt les 3 cartes que consideri més bones o les que prefereixi. Només es podrà fer aquest intercanvi abans d'iniciar la partida.
  • Per decidir qui comença cada jugador haurà de llançar la seva carta més baixa, i jugarà aquell qui hagi llançat la carta més baixa sobre la pila ja existent.
  • L'escala de números és la següent: 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 1; es considera el 3 la carta més baixa i l'1 la més alta. El 7 i el 8, tot i ser cartes especials, compten com a número, per tant no es podrà llançar un 7 sobre un 9 ni un 8 sobre un 12. La carta número 10 no es considera que tingui número, ja que es pot llançar en qualsevol situació (fins i tot quan al capdamunt de la pila hi ha un 11 o un 12) menys quan hi ha un 1 o un 7, perquè no podrà intercedir en les seves normes. La carta número 2 no es considera tampoc que tingui número, atès que és la carta que es pot llançar sempre durant tota la partida com a carta de salvació. El comodí tampoc no té número, tot i que el jugador que el llenci ha d'especificar quina carta vol que sigui.

Normes de les sis cartes especialsModifica

El joc sempre es juga amb sis cartes especials (si es juga amb els comodins, sinó, només en són cinc):

  • 8: aquesta carta amb aquest número té la norma que impedeix jugar el jugador següent.
  • 7: aquesta carta amb aquest número té la norma que obliga el jugador següent a llançar una carta igual o inferior al número 7. Si hi hagués dues cartes amb el número 7 significa que obliga els dos jugadors següents. Aquesta carta s'anomena "trenca", perquè el fet d'obligar a llançar una carta igual o inferior al número 7 s'anomena "trencar el joc".
  • 10: aquesta carta es pot llançar sempre (tret quan hi ha un 7 o un 1 al capdamunt de la pila) i serveix per "netejar", que vol dir eliminar la pila de cartes central, i el jugador que "neteja" pot tornar a començar el joc des de zero. Aquesta carta no es pot llançar sobre un 7 o sobre un 1, perquè no pot intercedir en les normes d'aquestes cartes.
  • 2: aquesta carta amb aquest número es pot llançar en qualsevol ocasió. S'anomena "carta blanca" o "carta nul·la", i quan es llança s'anomena "fer nul". És la millor carta de tota la partida, perquè es considera la carta de salvació, en cas que el jugador no pugui llançar cap carta, sempre podrà llançar-ne aquesta. El jugador següent podrà començar el joc des de zero. A diferència de la carta 10, aquesta carta no elimina la pila de cartes central, simplement es reinicia el joc damunt la pila.
  • 1: aquesta carta es considera el número més alt (no es pot llançar sobre un set). El jugador que la llança tria un altre jugador de la partida i l'obliga a llançar un 1, en cas que l'altre jugador no en tingui cap, haurà d'agafar la pila de cartes central i jugar amb elles; evidentment, el jugador obligat a llançar un 1 sempre podrà llançar un 2, que és la carta blanca, o un comodí, que pot ser la carta que ell vulgui, és a dir, o bé un 1 o bé un 2. El fet d'obligar algú altre a llançar un 1 s'anomena "disparar" o "enviar".
  • Comodí: aquesta carta pot ser el número que triï el jugador. Si és obligat a llançar un 1 el jugador pot decidir que el comodí és un 1 i per tant obligar algú altre a llançar un 1, pot decidir que és un 2 i per tant "fer nul" i tornar a començar; també es pot llançar en cas que el jugador anterior llanci un 7 i no es tingui cap carta igual o inferior a 7; també es pot llançar com a qualsevol carta normal, no necessàriament de les "especials", en cas que no es pugui llançar cap carta.

Vocabulari específic del jocModifica

  • Carta blanca o nul·la: el 2
  • Disparar o enviar: s'anomena el fet de llançar un 1 i triar un adversari perquè ell també llanci un 1.
  • Fer el buit: s'anomena el fet de llançar un vuit i impedir jugar el jugador següent.
  • Fer nul: s'anomena el fet de llançar el 2 i aturar el joc i tornar a començar sobre la pila de cartes.
  • Fer palla: s'anomena el fet d'anar apilant cartes al mig durant molt de temps sense que ningú "netegi" o les "reculli".
  • Netejar o fer net: s'anomena el fet d'eliminar la pila de cartes central mitjançant la carta del número 10 (o bé el comodí si el jugador decideix que és un 10 o bé quan a la pila coincideixen 4 cartes del mateix número seguides).
  • Pila, piló o paller: pila de cartes central on es van llançant les cartes a mesura que avança la partida. Són les cartes que ha d'agafar el jugador en cas que no pugui llançar cap carta quan li arribi el torn.
  • Recollir: s'anomena el fet d'haver d'agafar la pila (piló o paller) quan no es pot llançar cap carta.
  • Trenca: el 7.
  • Trencar el joc o simplement trencar: s'anomena el fet de llançar el 7.