Baldo degli Ubaldi (Perusa, Itàlia, 2 d'octubre de 1327Pavia, Itàlia, 28 d'abril de 1400) fou un jurista italià, deixeble de Bàrtolo de Sassoferrato i professor de les universitats de Bolonya, Perusa, Pisa, Pàdua i Pavia.

Infotaula de personaBaldo degli Ubaldi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 octubre 1327 Modifica el valor a Wikidata
Perusa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1400 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Pavia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya
Universitat de Pavia
Università degli Studi di Firenze
Universitat de Pàdua
Universitat de Pisa
Universitat de Perusa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBàrtolo de Sassoferrato i Federico Petrucci (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGregori XI, Francesco Zabarella, Pietro d'Ancarano, Giovanni da Imola i Paul de Castro Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Germà dels juristes Angelo i Pietro, estudià dret civil a Perusa i, probablement, dret canònic a Siena. A Perusa fou mestre de Paolo di Castro i del cardenal Francesco Zabarella, i posteriorment de Pierre Roger de Beaufort, que el 1370 fou elegit papa amb el nom de Gregori XI.

Després del cisma d'occident (1378), el papa Urbà VI el requerí al seu costat com a conseller jurídic per a donar-li suport enfront de l'antipapa Climent VII d'Avinyó.

Obres modifica

Fou autor de nombrosos Comentaris a les diverses parts del Corpus Iuris Civilis de Justinià, als tres llibres de les Decretals i als Libri feudorum.

En el dret públic seguí la via traçada per Bàrtolo i va estendre el principi rex in regno suo est imperator als municipis, respecte als quals sostingué que, malgrat estar subjectes a l'autoritat imperial, tenien el dret d'elegir lliurement els seus governants, essent suficient a tal fi el consentiment tàcit de l'emperador (teoria posteriorment represa per Coluccio Salutati).

Entre les seves principals obres destaquen: els Tractats de syndicatu officialium, de duobus fratribus, de significatione verborum, de pace Constantiae, de feudis i la Summula respiciens facta mercatorum, que conté una sèrie d'observacions i principis (Consilia) que va formular quan era consultor de l'art del comerç de Perusa, i que van assentar les bases per a la formació del dret mercantil.

A Baldo es deu, també, el primer estudi sobre la lletra de canvi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldo degli Ubaldi