Balduí II de Courtenay

Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí. Era de la casa de Courtenay i fill de l'emperador Pere II de Courtenay i de Iolanda, comtessa de Flandes. Va succeir el 1228 al seu germà Robert I de Courtenay sota la regència de Joan de Brienne, comte de la Marca (Marche) i rei de Jerusalem.

Infotaula de personaBalduí II

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1217 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort1273 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBarletta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Emperador llatí Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa Capet de Courtenay i Courtenay Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie de Brienne (1229 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip de Courtenay Modifica el valor a Wikidata
ParesPere II de Courtenay Modifica el valor a Wikidata  i Violant de Flandes Modifica el valor a Wikidata
GermansInés de Courtenay, Violant de Courtenay, Elisabet de Courtenay, Matilde de Courtenay, Margarida, marquesa de Namur, Maria de Courtenay, Felip II, marquès de Namur, Robert I de Courtenay i Enric II de Namur Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 abril 1240 (Gregorià)consagració reial (Constantinoble) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Caiguda de l'Imperi Llatí modifica

L'imperi estava amenaçat per Ivan II Assèn de Bulgària i per Joan III Ducas Vatatzes, emperador de Nicea, que el 1234 es van aliar contra ell. Joan de Brienne va aconseguir rebutjar l'atac per terra i mar dels búlgars i els grecs, però va morir poc temps després.

El 1237 Assèn i Vatatzes van tornar a atacar la capital, defensada ara per Jofre II de Villehardouin, príncep d'Acaia, mentre l'emperador era a Europa demanant suport a les corts occidentals (França, Anglaterra i els estats italians). Inicialment no va aconseguir res però després de molts esforços, va obtenir un cert suport de Lluís IX de França (Sant Lluís), de l'emperador Frederic II i del papa Gregori IX; Lluís IX li va donar una forta quantitat de diners a canvi de diverses relíquies. Del 1237 al 1238 fou comte de Namur que després va passar a la corona francesa.

Va deixar el seu fill Felip a Venècia, en garantia d'un deute, i va tornar a Constantinoble on, amb ajut dels francesos, va aconseguir rebutjar Vatatzes. El 1243 va fer aliança amb els turcs seljúcides, però això no fou de gran utilitat i va haver de demanar un altre cop ajut a les corts occidentals.

El 1245 va assistir al concili de Lió I per, tot seguit, retornar a Grècia amb una feble ajuda, que no fou suficient contra les forces de Miquel VIII Paleòleg, ara emperador de Nicea. La nit del 15 de juliol del 1261 el general Aleix Estrategòpul, va ocupar Constantinoble i Balduí va fugir a Itàlia.

Tractat de Viterbo modifica

El 1270 va convèncer Carles I d'Anjou, rei de Nàpols, de fer una expedició contra Miquel VIII Paleòleg. Lluís IX de França també li va prometre suport, però la mort d'aquest a Tunis va acabar amb les esperances.

Balduí va morir el 1275. Va deixar un fill, Felip de Courtenay, nascut de la seva dona Maria de Brienne, filla de Joan de Brienne.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí II de Courtenay