Obre el menú principal

Balduí I de Constantinoble

(S'ha redirigit des de: Balduí IX de Flandes)

Balduí I (1171- 1206, conegut com a Balduí de Flandes) fou el primer emperador llatí de Constantinoble.[1] Era fill del comte Balduí VIII de Flandes i de Margarita d'Alsàcia comtessa de Flandes (des del 1191). Va néixer a Valenciennes el 1171 i va heretar dels seus pares els comtats d'Hainaut (Balduí VI d'Hainaut) el 1195 i de Flandes (Balduí IX de Flandes) el 1194.

Infotaula de personaBalduí I de Constantinoble
Baudouin de Constantinople.JPG
Estàtua de Balduí I de Constantinoble a Mons
Biografia
Naixement juliol 1172
Valenciennes
Mort juliol 1205 (32/33 anys)
Veliko Tarnovo
  Emperador llatí de Constantinoble 

Dades personals
Religió Catolicisme
Activitat
Ocupació Monarca
Carrera militar
Conflicte Conquesta de Zara, setge de Constantinoble (1203), setge de Constantinoble, batalla d'Adrianòpolis i Setge d'Arràs
Altres
Títol Comte de Flandes, comte de Hainaut i emperador llatí de Constantinoble
Família Casa de Flandes
Cònjuge Maria de Xampanya (1186–1204)
Fills Joana I de Flandes
Margarida II de Flandes
Pares Balduí V d'HainautMargarida I de Flandes
Germans Violant de Flandes, Isabel d'Hainault, Enric I de Flandes i Felip I el Noble

Escut d'armes Balduí I de Constantinoble
Modifica les dades a Wikidata

Fou un dels més poderosos senyors que el 1200 va agafar la creu, i va arribar a Venècia amb la croada el 1202. D'allí esperava embarcar cap a Terra Santa però va canviar els seus plans a petició del príncep Aleix Àngel, fill de l'emperador Isaac II Àngel, que va anar a Venècia per demanar ajut per reposar al seu pare que havia estat enderrocat i cegat pel seu germà Aleix III Àngel (1195). El príncep Aleix va fer grans promeses als croats i Balduí de Flandes els va convèncer per anar a Constantinoble. Van sortir amb una flota dirigida pel dux Dandolo, que era comandant en cap de l'expedició. Els fets que van succeir a la capital imperial del 1202 al 1204 es poden seguir sota els emperadors romans d'Orient Aleix III Àngel (1195-1203), Isaac II Àngel (segon període1203-1204), Aleix IV Àngel (1203-1204) i Aleix V Murzufle (1204-1204). El resultat immediat fou la conquesta de Constantinoble (1203) i la reposició d'Isaac II Àngel (amb el seu fill Aleix III Àngel com associat). Enderrocat per segona vegada per Aleix V Ducas Murzufle, els croats van ocupar Constantinoble per segona vegada (1204), van decidir establir l'Imperi Llatí i van escollir com a emperador a Balduí de Flandes.

Fou coronat el 9 de maig del 1204 i va rebre una petita part de l'Imperi (Constantinoble i part de Tràcia) mentre la resta es va repartir entre venecians i altres senyors, entre els quals estava Bonifaci I de Montferrat, que va rebre Tessalònica amb títol de rei. Els grecs van resistir i van crear estats a l'Epir, Nicea i Trebisonda; van rebre el suport del rei búlgar Joan Asen. Els grecs es van apoderar d'Adrianòpolis, que Balduí va anar a assetjar però atacat pels búlgars fou derrotat completament a la batalla d'Adrianòpolis el 14 d'abril de 1205 i fet presoner. Va morir captiu al cap d'uns mesos, el 1206. El va succeir el seu germà Enric I de Flandes (1176-1216).

ReferènciesModifica

  1. Hamilton, Janet; Hamilton, Bernard; Stoyanov, Yuri. Christian Dualist Heresies in the Byzantine World, C. 650-c. 1450 (en anglès). Manchester University Press, 1998, p. 259. ISBN 071904765X. 


Precedit per:
Aleix V Murzufle
(com Emperador romà d'Orient)
emperador llatí
12041206
Succeït per:
Enric I de Flandes
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balduí I de Constantinoble