Impatiens glandulifera
La balsamina glandulífera[1] (Impatiens glandulifera) és una gran planta anual originària de l'Himàlaia.[2][3] És la planta anual més alta d'Europa.[4]
  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ericales |
| Família | Balsaminaceae |
| Gènere | Impatiens |
| Espècie | Impatiens glandulifera Royle, 1834 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Balsamina glandulifera
|
| Espècies | |
Va ser introduïda a Europa el 1839 com a planta ornamental però aviat va escapar dels jardins i pul·lula, sobretot als boscs de ribera i en altres zones humides, on elimina la flora local.[5] A Occident és considerat una espècie invasora.[6] Pot accelerar l'erosió de les ribes, perquè té arrels poc profunds i ofega herbes i altres plantes baixes, que sí que fixen la terra l'hivern i la primavera quan el cabal és superior.[5] Per les seves flors més grans i vistoses, així com la seva producció de nèctar superior, pot modificar l'activitat dels pol·linitzadors i guanyar en la competició amb espècies natives.[7]
El seu nom impatiens refereix al comportament dels llavors i glandulifera prové del llatí glans, «glàndula» i el sufix -ferus, -fera, -ferum, «que porta».
Descripció i hàbitat modifica
És un teròfit que floreix de juny a octubre. El seu hàbitat són zones húmides i riberes. La tija ateny entre un i dos metres, les fulles de forma lanceolada fan entre 5 i 23 centímetres. La tija és d'un verd suau amb traces vermelles. Les fulles triturades tenen un olor de resclum molt fort. Sota la tija de les fulles hi ha glàndules que donen un nèctar vescós, dolç i comestible. Les flors són de color rosa. A Catalunya s'ha naturalitzat al nord a la vall del Tet i més recentment al sud a la vall del Ter.[8]
Les llavors verdes, les tiges joves i fulles joves són totes comestibles. Les flors s'utilitzen per fer confitura o gelats. L'ús culinari més freqüent podria ser un factor de control de la planta prolífica.[9] Els llavors fan entre 20 a 30 mm de llargada i uns 8 mm d'amplada es reparteixen per dehiscència fins a uns set metres.[10]
-
Impatiens glandulifera dispersa les llavors (vídeo)
-
Fulles -
Glàndules -
Pont de corda al Tarpenbek-Ost, envaït per Impatiens glandulifera
Control modifica
És una planta molt prolífica: cada individu madur produeix uns 2500 llavors, i en explosar la càpsula pot ejectar-les fins a uns set metres. És quasi impossible eliminar-la una vegada que floreix i porta llavors, sense dispersar-la més i augmentar la plaga. Val més segar o utilitzar plaguicides abans la floració. Per surt, els llavors no tenen capacitat de sobreviure gaire temps dormint, el que permet eliminar la plaga en dos a tres anys.[5][11] Després d'accions per eliminar un altre espècie invasora que aficiona el mateix hàbitat, la fallopia japonica, s'ha de vetllar que l'espai no sigui recolonitzat per l'impatiens glandulifera.[12]
Referències modifica
- ↑ Vallès, Joan; et alii. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 959. ISBN 9788447538553.
- ↑ Carreras, Jordi. «Les balsaminàcies». A: Història natural dels Països Catalans [Consulta: agost 2016].
- ↑ «Impatiens glandulifera Royle». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2016-07-31. [Consulta: agost 2015].
- ↑ «Himalayan balsam (Impatiens glandulifera)». Wildscreen Arkive. Arxivat de l'original el 2016-08-08. [Consulta: agost 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Wanted! Himalayan Balsam». The Open University, 07-03-2005. [Consulta: agost 2016].
- ↑ Evert, Klaus-Jürgen (ed.). «2991. invasive species». A: Encyclopedic Dictionary of Landscape and Urban Planning: Multilingual Reference Book in English, Spanish, French and German (en anglès, castellà, francès i alemany). Springer Science & Business Media, 2010, p. 490. ISBN 9783540764557.
- ↑ Gassó, Núria. «Plantes invasores a Espanya». A: Aula d'Ecologia: Cicle de conferències 2009. Universitat Autònoma de Barcelona, 2010, p. 79. ISBN 9788449026270.
- ↑ «Impatiens glandulifera Royle, naturalitzada al riu Ter» (pdf). Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 79, 30-11-2015, pàg. 111-112. 2015. ISSN: 2013-3987.
- ↑ Rüffer, Anita «Gastronomie: Springkraut & Co.: Kräuterkoch Peter Becker macht aus Neophyten Salat» (en alemany). Badische Zeitung, 13-09-2011.
- ↑ Scott, R. Wild Belfast on safari in the city (en anglès). Blackstaff Press, 2004. ISBN 0 85640 762 3.
- ↑ «Prevent harmful weeds and invasive non-native plants spreading» (en anglès). Natural England, Department for Environment, Food & Rural Affairs and Environment Agency, 23-09-2014. [Consulta: agust 2016].
- ↑ Ribas Palom & Feliu Latorre, 2015.
Bibliografia modifica
- Bartomeus, Ignasi; Vila, M.; Steffan-Dewenter, I. «Combined effects of Impatiens glandulifera invasion and landscape structure on native plant pollination» (pdf) (en anglès). Journal of Ecology, 98, 2010, pàg. 440–450. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals
- Ribas Palom, Anna; Feliu Latorre, Ponç. El repte de la gestió dels espais naturals protegits en el context actual. volum 5 de Quaderns de medi ambient. Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842646.
Enllaços externs modifica
- «Mapes de distribució: Impatiens glandulifera Royle». Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. [Consulta: agost 2016].