Bambuseria de Prafrance

La Bambuseria de Pratfranc (en francès Bambouseraie de Prafrance) és un parc botànic de 34 hectàrees de superfície, situat a Generargues, 2 km al nord d'Andusa (França). La seva existència remunta a l'any 1856, quan Eugène Mazel comença a plantar-hi espècies de bambús. És un parc obert al públic.

Infotaula de geografia físicaBambuseria de Prafrance
Bambouseraie prafrance.jpg
TipusJardí botànic
Ubicació
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentGard
DistricteDistricte d'Alès
CantóCantó d'Andusa
ComunaGenerargues
 44° 04′ 13″ N, 3° 58′ 38″ E / 44.0703204°N,3.9772224°E / 44.0703204; 3.9772224
Dades i xifres
Monument històric inventariat
Data24 juliol 2008
IdentificadorPA30000074
Remarkable garden of France (en) Tradueix
Data2005
Activitat
FundadorEugène Mazel
Premislabel Tourisme et Handicap (en) Tradueix ,Qualité Tourisme (en) Tradueix

bambouseraie.fr
Modifica les dades a Wikidata

Situació i accésModifica

La bambuseria és al departament francès del Gard, a 11 km al sud-oest d'Alès. L'adreça de l'heretat o possessió és: Domaine de Prafrance, 30140 - Générargues Anduze (Generargues Andusa), i el seu telèfon és el (33) 4 66 61 70 47. Se situa en una vall de clima mediterrani, que rep en mitjana 1100 mm d'aigua a l'any, per bé que les pluges torrencials poden intercalar-se amb períodes de sequera; per a prevenir aquests darrers, el parc té cinc quilòmetres de canals de rec. Obre de l'1 de març al 15 de novembre.

HistòriaModifica

El nom de Pratfranc prové de l'occità prat franc, que significava "prat lliure d'impostos". Es deformà en francès amb atracció del mot "France" amb voluntat d'afrancesament d'Occitània.

Aquest fou el lloc triat per l'apassionat de la botànica Eugène Mazel, un negociant que s'havia enriquit amb el comerç d'espècies que importava d'Àsia, per a fer-hi una plantació de bambús. La seva fortuna i els seus contactes estrangers li permeteren de portar a Europa plantes que hi eren poc o gens conegudes, i l'any 1856 adquirí aquesta gran heretat per fer-hi el seu jardí. La conservació de la plantació, però, era molt costosa i requeria nombrosos jardiners; Mazel acabà arruïnant-se el 1890 i el Crédit Foncier de France s'emparà de la propietat.

El banc administrà Pratfranc fins que, el 2 de novembre del 1902, Gaston Nègre li compra. Emprengué aleshores el salvament de les col·leccions originals de Mazel, alhora que maldà per ampliar-les. El seu fill Maurice, enginyer agrònom, a partir del 1948 continuà la tasca del pare. Maurice Negre morí accidentalment el 1960, quan treballava per refer els jardins, molt perjudicats per les inundacions del 1958. La seva vídua es féu càrrec de la gestió fins al 1977, quan la rellevaren la seva filla Muriel i el seu gendre Yves Crouzet, també enginyer agrícola.

Col·leccionsModifica

El bosc de Bambús ocupa la major part del parc, i acull nombroses espècies:

 
Floració del bambú

El microclima particular de la zona ha permès un creixement generós dels bambús, que en certs llocs sembla una veritable selva. Aquesta característica ha estat espletada en diverses pel·lícules, com El salari de la por (de la novel·la El salaire de la peur de Georges Arnaud).

SeccionsModifica

  • Laberint
  • Jardí japonès
  • Col·lecció de Bonsais
  • Lotus
  • Vallon du dragon, llac envoltat per plantes de poc embalum. Al seu costat hi destaca un Ginkgo biloba centenari
  • Hivernacles
  • Vivers, on es cultiven exemplars per a la venda
  • Granja
  • Botigues

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bambuseria de Prafrance

Coord.: 44° 4′ 16″ N, 3° 58′ 40″ E / 44.07111°N,3.97778°E / 44.07111; 3.97778