Banda Bassotti

grup de ska italià

Banda Bassotti és un grup de ska italià que es va formar en uns tallers de la zona perifèrica de Roma l'any 1987.[1]

Infotaula d'organitzacióBanda Bassotti
Logo Banda Bassotti.jpg
Banda Bassotti, 1. May 2008 Kreuzberg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de rock Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticacomunisme
moviment obrer
democràcia participativa
internacionalisme proletari Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1987 Modifica el valor a WikidataRoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1987 - 1996
2001 - actualitat
MembresAngelo Conti - guitarra i veu
Gian Paolo Picchiami «Picchio» - veu
Fabio Santarelli «Scopa» - guitarra i cors
Giacomo De Bona - bateria
Michele Frontino - baix
Francesco Antonozzi «Sandokan» - trombó
Michele Fortunato - trombó
Stefano Cecchi - trompeta
Sandro Travarelli - trompeta
Giovanni Todaro - trompeta
Maurizio Gregori - saxo
Membres anteriorsFulvio Pinto «Devil» - bateria (2002)
Piero - bateria (fins al 1993)
Peppe Gugliotta - bateria (1993-2008)
Giancarlo Mura - bateria
Fabrizia - baix (fins al 1994)
Gianluca - baix (1994-2001)
Segell discogràficGridalo Forte Records
Esan Ozenki Modifica el valor a Wikidata
GènereSka punk, ska-core (en) Tradueix i oi! Modifica el valor a Wikidata

Facebook: bandabassottiband Twitter: BANDA_BASSOTTI MySpace: bandabassottiband Spotify: 4WJs8Pjm0oHAgvpJO8HA1b Musicbrainz: cd078699-769e-43ae-9af9-c70d20b678e3 Songkick: 265795 Discogs: 381115 Allmusic: mn0001423267 Modifica el valor a Wikidata

TrajectòriaModifica

El nom de Banda Bassotti és el nom en italià de la banda de lladres més famosa de Disney, els Beagle Boys. Els components es van conèixer quan eren treballadors de la construcció. Es tracta d'un grup polititzat, amb una ideologia clara d'extrema esquerra, conegut per la seva relació amb el moviment redskin i per l'oraganització d'iniciatives de solidaritat internacionalista amb causes relacionades amb el poble nicaragüenc, salvadoreny, palestí i basc.

 
Pancarta en solidaritat amb els antifeixistes del Donbass, al Castanyada Rock de 2015.

El grup ha aconseguit un èxit notable als Països Catalans, gràcies als seus concerts amb el grup basc Negu Gorriak. Entre les seves cançons més conegudes es troben «Figli della stessa rabbia», «Mockba '993», «Potere al Popolo» i «Un altro giorno d'amore». Els seus discos són editats a la seva pròpia discogràfica Gridalo Forte Records. Avanzo de Cantiere va ser editat al País Basc i a Itàlia per Esan Ozenki, i va ser distribuït a tot Europa.

L'any 2003, Banda Bassotti va cantar la seva primera cançó en català en versionar la cançó «Processó», del grup valencià Al Tall.[2]

El 2007, la banda va estar acusada per l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) de defensar ETA, a causa de la lletra de la cançó «Yup La La» de l'àlbum Así es mi vida (2003), una versió de la cançó «Karrerorena» del poeta basc Eñaut Etchamendy, on fa referència a l'atemptat que va costar la vida al president del govern franquista Carrero Blanco. L'AVT ja havia acusat prèviament, sense èxit, al grup Soziedad Alkoholika d'apologia del terrorisme, i el 2006 va aconseguir que el grup fos exclòs del festival Aúpa Lumbreiras.[3] El vers de la cançó que suposadament elogia a ETA era el següent:

« «Goresten haigu, goresten eta / populiaren makila haiz ta!»[4] »

Segons l'AVT la traducció d'aquests versos és «T'aclamem ETA, ets el braç del poble!», mentre que, segons la mateixa banda, la paraula «eta» en aquest context ha de ser traduïda per «i», «T'aclamem, i ets el braç del poble»

Al llarg de la seva trajectòria, Banda Bassotti ha sofert pressions de diversos col·lectius i mitjans conservadors per a suspendre els seus concerts a Espanya. El 2008, la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya va organitzar a Rivas-Vaciamadrid el Festival Agitación, en suport a la causa sahrauí. Finalment, l'ajuntament va revocar la seva autorització per usar les instal·lacions municipals, davant les quals els organitzadors van suspendre el festival a temps que acusaven al consistori de sotmetre's a «pressions i amenaces» i de crear un «precedent perillós» contra la llibertat d'expressió.

MembresModifica

  • Angelo Conti «Sigaro» - guitarra i veu (mort el 2018)[5]
  • Gian Paolo Picchiami «Picchio» - veu
  • Fabio Santarelli «Scopa» - guitarra i cors
  • Giacomo De Bona - bateria
  • Michele Frontino - baix
  • Francesco Antonozzi «Sandokan» - trombó
  • Michele Fortunato - trombó
  • Stefano Cecchi - trompeta
  • Sandro Travarelli - trompeta
  • Giovanni Todaro - trompeta
  • Maurizio Gregori - saxo

DiscografiaModifica

  • 1992 Figli della stessa rabbia
  • 1993 Bella ciao (mini CD amb 4 temes)
  • 1994 Avanzo de cantiere
  • 2001 Un altro giorno d'amore (CD doble en directe)
  • 2002 L'altra faccia dell'impero
  • 2003 Así es mi vida (versions de cançons revolucionàries internacionals)
  • 2004 Amore e odio
  • 2005 Baldi e fieri (miniCD dedicat als aficionats de la Brigate Autonome Livornesi Arxivat 2006-04-10 a Wayback Machine.)
  • 2006 Vecchi cani bastardi
  • 2008 Viento, lucha y sol
  • 2010 Check Point Kreuzberg - Live at the SO36 - Berlín (CD doble en directe)
  • 2012 Siamo guerriglia
  • 2014 Banditi senza tempo

ReferènciesModifica

  1. «Entrevista a Banda Bassotti en Madrid», 11-03-2007. [Consulta: 9 juliol 2021].
  2. «Banda Bassotti - Un altre país». Vilaweb, 27-08-2007. [Consulta: 9 juliol 2021].
  3. «Suspenden la actuación de Banda Bassotti en Puerto Lumbreras, a petición de la AVT» (en castellà). 20 minutos, 03-09-2007. [Consulta: 28 abril 2015].
  4. «Yup! la-la (Etxamendi eta Larralde)» (en basc). Musikazblai.com. [Consulta: 10 desembre 2015].
  5. «S'ha mort Angelo Conti, veu històrica de la Banda Bassotti». Vilaweb.com, 11-12-2018. [Consulta: 6 gener 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Banda Bassotti