La bandera d'Estònia es compon de tres bandes horitzontals iguals, dels colors següents de dalt a baix: blau, negre i blanc. La talla estàndard de la bandera és de 105 x 165 cm, cosa que dona una proporció de 7/11.[1]

Infotaula de banderaBandera d'Estònia
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
ÚsBandera civil i d'Estat — Insígnia civil
Proporcions7:11
DissenyTres franges horitzontals de colors blau, negre i blanc.
Subjectes representatscamper Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perEstònia Modifica el valor a Wikidata
Adoptat21 de novembre de 1918 i readoptada el 7 d'agost de 1990
Colorsblau, negre i blanc Modifica el valor a Wikidata

Disseny i construcció modifica

La legislació[2][3] regula les mides, el color blau i les bones bones pràctiques d'ús de la bandera.

Colors modifica

Model de color Blau Negre Blanc
Pantone 285 C Negre Blanc
RGB 0, 114, 206 0, 0, 0 255, 255, 255
CMYK 90-47-0-0 0-0-0-100 0-0-0-0
HTML #0072CE #000000 #FFFFFF

Història modifica

Apareix com a bandera de l'associació d'estudiants de la nació estoniana a la Universitat de Tartu, fundada el 1632 per Gustau II Adolf de Suècia, tal com es feia a diferents universitats europees medievals i modernes per indicar la condició dels originaris d'un territori. Aquesta bandera fou ràpidament associada al nacionalisme estonià i a partir de la proclamació d'independència del 24 de febrer de 1918 es va adoptar com a bandera del nou país.

La invasió de l'URSS el juny de 1940 en va prohibir l'ús i es va arriar de la torre de Pikk Hermann, a la ciutat vella de Tallinn el 21 de juny d'aquest any. Va ser tolerada durant l'ocupació nazi en tant que bandera ètnica dels estonians, però amb la nova ocupació soviètica fou substituïda.

Fins a la perestroika la bandera o l'ús dels seus colors era prohibit i durament reprimit. El 24 de febrer de 1989 fou de nou hissada a la torre Pikk Hermann. Oficialment fou adoptada com a bandera nacional el 7 d'agost de 1990, poc després d'haver recuperat la independència.

Cronologia modifica

Simbologia modifica

 
Una possible font del disseny: un bosc a l'hivern.

La interpretació tradicional dels colors és:

  • El blau és el cel, els llacs i la mar i simbolitza la lleialtat als ideals nacionals.
  • El negre és el color de la terra natal.
  • El blanc simbolitza la recerca del benestar i la llum.

Proposta alternativa modifica

El 2001, el polític Kaarel Tarand va suggerir que la bandera es canviés per una creu escandinava amb els mateixos colors. Aquests partidaris veien una bandera tricolor com una bandera que s'acosta als països eslaus i de l'est, mentre que la creu mostrava més els llaços amb els països nòrdics i també el diferenciava dels altres països bàltics.

Fins i tot el diplomàtic Eerik-Niiles Kross va suggerir canviar el nom oficial del país en diverses llengües estrangeres, d'Estònia a Estland (que és el nom del país en alemany, danès, neerlandès, noruec, suec, i d'altres llengües germàniques)[4]

Des de 1922 es van fer diversos esborranys de creus nòrdiques per a la bandera, sent el primer els més important. De tota manera, aquestes propostes no van tenir massa popularitat.

Banderes subnacionals modifica

Banderes dels comtats modifica

El 1938 es va establir el disseny de les banderes dels 15 comtats estonians. Totes elles estan formades per dues franges horitzontals blanca i verda amb l'escut comtal situat al centre de la franja blanca.

Banderes municipals modifica

Les banderes municipals mostren dissenys d'allò més variat.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera d'Estònia
  1. «Eesti lipp (bandera d'Estònia)» (en estonià). Riigikantselei. Arxivat de l'original el 6 d'abril 2016. [Consulta: 29 setembre 2016].
  2. «Estonian Flag Act» (en anglès). Riigi Teataja. [Consulta: 29 setembre 2016].
  3. «State Insignia» (en anglès). Republic of Estonia. Government Office. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2016. [Consulta: 29 setembre 2016].
  4. Kross, Eerik-Niiles «EERIK-NIILES KROSS: Estland, Estland über alles» (en estonià). Eesti Päavaleht Online, 12-11-2001 [Consulta: 29 setembre 2016].