Bandera de Tailàndia

La bandera del Regne de Tailàndia mostra cinc ratlles horitzontals amb els colors vermell, blanc, blau, blanc i vermell, amb la franja blava central de doble amplària que cadascuna de les altres quatre. El disseny va ser aprovat el 28 de setembre de 1917, segons el reial decret sobre la bandera del mateix any. El nom tailandès de la bandera és ธงไตรรงค์ (Thong Trairong), és a dir, la bandera tricolor. Els colors es diu que simbolitzen nació, religió i rei, un lema no oficial del país,[1] vermell de la terra i la seva gent, blanc per al Budisme Theravada i el blau per a la monarquia, per haver estat el color del rei Vajiravudh. Donat que el rei havia declarat la guerra a Alemanya, que de juliol d'aquell mateix any, en el marc de la Primera Guerra Mundial, alguns observaren la bandera tenia els mateixos colors que la de Regne Unit i França, els seus aliats.[2]

Infotaula de banderaBandera de Tailàndia
ธงไตรรงค์ Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
Subjectes representatscamper, faixa i fimbriat Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perTailàndia Modifica el valor a Wikidata
Adoptat28 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Colorsroig, blanc i blau Modifica el valor a Wikidata
DissenyadorRama VI (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Disseny modifica

L'acta de bandera de BE 2522 (1979)[3] estipula el disseny de la bandera nacional de forma "rectangular amb 6 parts d'amplada i 9 parts de llargada, dividides en cinc ratlles a tota la longitud de la bandera; la franja mitjana és de 2 parts d'ample, de color blau profund i les ratlles blanques tenint una part d'amplada al costat de cada costat de les ratlles blaves profundes, i les ratlles vermelles de 1 part d'ample al costat de cada costat de les ratlles blanques. La bandera nacional també s'anomenarà bandera Tri-Rong ".[4]

 
Plantilla de construcció de la bandera.

Colors estàndard modifica

Els colors de la bandera es van normalitzar en un anunci de l'Oficina del primer ministre de data 30 de setembre de 2017, amb motiu del centenari de la seva adopció.[5] Dona valors recomanats per a la determinació dels colors estàndard de les banderes físiques de tela, definides a l'espai de colors CIELAB sota l'iluminant D65as.[6] (també s'inclouen valors RGB, HEX i CMYK corresponents, tal com recomana l'Agència Nacional de Desenvolupament de Tecnologia i Ciència)[5]

Color Espai de color LAB D65 En altres models de colors
L* a* b* ΔE* RGB HEX CMYK
Vermell 36.4 55.47 25.42 ≤1.5 165-25-49 #A51931 C24-M100-Y83-K18
Blanc 96.61 −0.15 −1.48 ≤1.5 244-245-248 #F4F5F8 C3-M2-Y1-K0
Blau 18.63 7.89 −19.45 ≤1.5 45-42-74 #2D2A4A C87-M85-Y42-K43

Història modifica

 
La Força Expedicionària Siamesa durant la Primera Guerra Mundial amb la Siamesa tricolor a París, any 1919.
 
Bandera nacional de Tailàndia onejant el 2009 (després de l'estandartització del color)

La primera bandera que es va utilitzar per Siam va ser probablement una de color vermell, que es va utilitzar per primera vegada amb el rei Narai (1656-1688). Les banderes navals més tard van utilitzar diferents símbols al sòl vermell: un chakra blanc (l'arma del déu hindú Vishnu, que també s'utilitza com a símbol de la Casa de Chakri), o un elefant blanc dins del chakra.

Oficialment, la primera bandera va ser creada el 1855 pel rei Mongkut (Rama IV), que mostrava un elefant blanc (símbol reial) a terra vermella, ja que la bandera de color clar no era prou diferenciada per a les relacions internacionals.

El 1916 es va canviar la bandera per mostrar un elefant blanc a la regalia reial. El 1916, es va definir el disseny actual, però amb el color mitjà el mateix vermell que la franja exterior, es va definir com a la bandera civil. La història explica que durant una inundació el rei Vajiravudh (Rama VI) va veure penjar la bandera cap per avall i per evitar que això passés de nou va crear una nova bandera que era simètrica. Més tard, el 1917, el color mig es va canviar a blau fosc, que era similar al de l'indigo, que en aquell moment era considerat com el color propici per al dissabte, el dia que va néixer el rei Vajiravudh. Segons altres fonts, el color blau també va ser escollit per mostrar la solidaritat amb els aliats de la Primera Guerra Mundial, que també tenia els colors blau-vermell-blanc a les seves banderes.Insigne civil fins al 1916

Línia de temps modifica

Bandera Data Ús Descripció
 
c. 1700 – c. 1790   Bandera nacional durant els períodes Ayutthaya i Thonburi tardans Una bandera vermella rectangular.
c. 1790–1855   Bandera civil anterior a 1855
 
c. 1790 – c.1820   Ensenyament estatal i naval decretat pel rei Phutthayotfa Chulalok (Rama I) Bandera vermella amb un chakra blanc, presumptament per representar la dinastia Chakri.
 
c. 1820–1843[7]   Canvi instituït pel rei Buda Loetla Nabhalai (Rama II) Bandera vermella amb un elefant blanc dins del chakra.
 
1843[7]–1893   Bandera nacional decretada pel rei Mongkut (Rama IV) Un elefant blanc, orientat al polipast, centrat en un camp vermell. tailandès ธงช้างเผือก (Thong Chang Puak)[8] (Bandera d'elefant).
1893–1916   Bandera civil fins al 1916
 
1893–1898   Bandera estatal i naval, que es desplegarà amb l'emblema del volant a la cantonada superior del polipast Un elefant blanc en regalia, de cara al polipoll, centrat en un camp vermell
1898–1912   Bandera estatal i naval
1912–1916   Bandera i insígnia estatals, decretada pel rei Vajiravudh (Rama VI)
 
1916–1917   Bandera civil Bandera vermella amb dues ratlles blanques horitzontals d'una sisena d'ample, una sisena de la part superior i inferior
 
1917–present   Bandera nacional, insígnia civil i estatal Bandera amb franja horitzontal blava d'un terç d'amplada entre ratlles blanques d'un sisè d'ample, entre ratlles vermelles d'un sisè d'amplada, coneguda com el Trairanga.

Banderes marítimes modifica

Bandera naval de Tailàndia
Presa naval de Tailàndia

L'ensenya naval de la Reial Armada Tailandesa (RTN) és la bandera nacional amb un cercle vermell al centre que arriba fins a les ratlles vermelles a la part superior i inferior. Al cercle s'alça un elefant blanc, en ple caparison, encarat al polipast. El vaixell naval del regne té la bandera nacional desfilada amb l'emblema de la Reial Armada Tailandesa al centre. Els colors regimentals de la RTN són iguals que aquesta bandera; ambdós ensenyaments van ser adoptats el 1917.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «Thailand: A Country Study». Country Studies Program, formerly the Army Area Handbook Program, from the Library of Congress. Mongabay.com. [Consulta: 23 juliol 2011]. «Sarit revived the motto "Nation-Religion-King" as a fighting political slogan for his regime, which he characterized as combining the paternalism of the ancient Thai state and the benevolent ideals of Buddhism.»
  2. Duncan Stearn «A Slice of Thai History: Raising the standard; Thailand's national flags». Pattaya Mail, 14–20 February 2003 [Consulta: 24 juliol 2011]. «The prevailing – although unofficial – view of the meaning of the five stripes is that red represents the land and the people; the white is for Theravada Buddhism, the state religion and the central blue stripe symbolises the monarchy. It has also been stated that blue was the official colour of King Rama VI. Another account claims the blue was inserted as a show of solidarity following Thailand's entry into the First World War (in July 1917) as an ally of Britain and France.»
  3. The Flag Act of BE 2522 (1979)( Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.tailandès พระราชบัญยัติธง พ.ศ.2522) in Royal Thailand Gazette No. 96 Section 67, special edition page 1
  4. «An unofficial translation from the Office of the Council of State». Arxivat de l'original el 5 de març 2017. [Consulta: 9 gener 2018].
  5. 5,0 5,1 «มาตรฐานแถบสีธงชาติไทย [Flag of Thailand]» (en thai). National Science and Technology Development Agency, 16-10-2017. Arxivat de l'original el 27 de maig 2020. [Consulta: 16 febrer 2018].
  6. (en tai) Royal Thai Government Gazette, 164, Special 245 D, 04-10-2017, pàg. 1–2 [Consulta: 4 octubre 2017].
  7. 7,0 7,1 Supplement of The Singapore Free Press, 26 October 1843[Enllaç no actiu]
  8. Roberto Breschi. «Siam Bandiera mercantile 1839» (en italian). Arxivat de l'original el 8 desembre 2004. [Consulta: 25 setembre 2004].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bandera de Tailàndia