Els Banu Amrúsàrab: بنو عمروس, Banū ʿAmrūs— foren una notable família muladí de la Marca Superior, descendents d'Amrús ibn Yússuf, cosí de Xabrit, fundador de la dinastia dels Banu Xabrit, més coneguda com a Banu t-Tawil.

La branca de la família d'Amrús, els Banu Amrús, van estar embolicats en la política de la Marca Superior. Yússuf va deixar tres fills, Úmar, Yússuf i Zakariyyà; el primer i el tercer van tenir dos fills cadascun. Un d'aquests, Amrús ibn Úmar ibn Amrús (en àrab عمروس بن عمر بن عمروس, ʿAmrūs b. ʿUmar b. ʿAmrūs) es va revoltar a Waixqa el 870, i va fer presoner el seu cosí Lubb ibn Zakariyyà ibn Amrús (en àrab لبّ بن زكريّا بن عمروس, Lubb b. Zakariyyā b. ʿAmrūs), matant a l'àmil Mussa ibn Galí (en àrab موسى بن قلند, Mūsà b. Qalind), aliant-se amb l'oncle patern de l'àmil, Garcia Ènnec de Pamplona; però poc després es va haver de sotmetre a Qúrtuba i fou nomenat governador de Tulàytula. Al mateix temps també van tenir activitat el seu germà Zakariyyà ibn Úmar, el seu oncle Zakariyyà ibn Amrús i el fill d'aquest Úmar ibn Zakariyyà. Massud ibn Amrús (en àrab مسعود بن عمروس, Masʿūd b. ʿAmrūs), fill d'Amrús ibn Úmar, fou el darrer de la família morint el 884 a mans dels seu parent Muhàmmad at-Tawil, de la branca familiar dels Banu Xabrit. Muhàmmad fou el continuador de la família Banu Xabrit, però el fundador de la part de família coneguda com a Banu t-Tawil que va governar principalment a Waixqa i Barbastre.

Genealogia modifica

  
Banu Amrús
  
Banu Xabrit
  
Banu t-Tawil
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
X....h
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Raixid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Yússuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Xabrit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Amrús
ibn Yússuf
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-Al·lah
ibn Xabrit
 
 
 
 
 
Mussa ibn
Xabrit
 
 
 
 
 
Úmar ibn
Amrús
 
Yússuf ibn
Amrús
 
Zakariyyà
ibn Amrús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-al-Màlik
ibn Abd-Al·lah
 
Walid ibn
Abd-Al·lah
 
 
 
Issa ibn
Mussa
 
 
 
Zakariyyà
ibn Úmar
 
Amrús
ibn Úmar
 
Úmar ibn
Zakariyyà
 
Lubb ibn
Zakariyyà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
at-Tawil
 
Muhàmmad
ibn Walid
 
Zakariyyà
ibn Issa
 
Àsbagh
ibn Issa
 
Abd-al-Màlik
ibn Issa
 
Massud ibn
Amrús
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-al-Màlik
ibn at-Tawil
 
Amrús ibn
at-Tawil
 
Furtun ibn
at-Tawil
 
Mussa Asnar
ibn at-Tawil
 
Yahya ibn
at-Tawil
 
Lubb ibn
at-Tawil
 
Walid ibn
at-Tawil
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Abd-al-Màlik
ibn Mussa
 
 
 
 
 
Yahya
ibn Lubb
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Walid ibn
Abd-al-Màlik

Bibliografia modifica

  • J. A. Souto, Cronología y gobernadores de Huesca omeya, Granada, 1994

Referències modifica

  • Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Príncipe de Viana, vol. 41 (1980), pp. 5–95 (1980)
  • Francisco Codera, "Mohámed Atauil, Rey Moro de Huesca", Revista de Aragón, vol. 1 (1900), pp. 81–85
  • Fernando de la Granja, "La Marca Superior en la Obra de al-'Udrí", Estudios de la Edad Media de la Corona de Aragón, vol. 8 (1967), pp. 457–545.
  • Philippe Sénac, La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Èbre et les débuts de la reconquête aragonaise, Maisonneuve & Larose, 2000.