Banu Xayban

Els Banu Xayban ibn Thàlaba (àrab: بنو شيبان بن ثعلبة, Banū Xaybān b. Ṯaʿlaba) foren una tribu àrab, una de les principals originada en els Bakr ibn Wàïl.

Infotaula de grup humàBanu Xayban
Tipustribu Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Un dels grups de la tribu es va establir a Egipte i va donar nombrosos grans poetes. La part principal va restar a la part occidental de Mesopotàmia des del golf Pèrsic a la Jazira, estenent-se al nord vers el Diyar Bakr i Diyar Rabia, i fins a Armènia i Azerbaidjan. Petits grups van anar al Khurasan.

Un cap tribal, Xahib ibn Yazid aix-Xaybaní va defensar les doctrines kharigites i va dirigir una revolta dels àrabs de Diyar Bakr i Diyar Rabia, atacant Kufa, però el 697 es va ofegar quan fugia de les tropes omeies dirigides pel general al-Hajjaj ibn Yússuf. Un membre de la tribu, Abu Dawud Khalid ibn Ibrahim al-Dhuli al-Shaybani, fou un dels lloctinents d'Abu-Múslim (meitat del segle VIII). Al-Dahhak ibn Kays al-Shaybani va dirigir també un moviment kharigita el 745 a la regió de Kufa, però fou derrotat i mort el 746. Maan ibn Zaya al-Shaybani que li va donar suport, va aconseguir el perdó lluitant pel califa abbàssida al-Mansur contra els rebels rawandiyya, i va morir en lluita contra els kharigites. Un mawla de la tribu, Issa, es va revoltar amb 50 homes contra al-Mansur que va enviar contra ell a Ziyad ibn Mushkan un mawla dels Banu Mazin, que el va matar amb els seus companys. Yazid ibn Mazyad (mort el 801) fou governador de l'Azerbaidjan i va combatre contra els khurramites a Armènia; sota el califa al-Hadi va lluitar contra la revolta iraniana al Tabaristan de Wandad-Hurmuzden i en temps d'Harun al-Rashid va combatre i matar el també Banu Xayban kharigita al-Walid ibn Tàrif aix-Xarí (795); també va lluitar contra els khàzars que feien incursions fins a Armènia; el seu germà Ahmad ibn Mazyad al-Shaybani, dels Banu Xayban del Diyar Rabia, fou general d'al-Mamun en la guerra contra al-Amín, quan va marxar en el seu ajut al front d'un contingent de 20.000 àrabs. El 812/813 Khàlid ibn Yazid, fill del governador de l'Azerbaidjan, fou enviat per al-Mamun a Egipte amb un contingent de rabiïtes contra Ubayd-Al·lah ibn as-Sarí; el seu germà Abd-Al·lah ibn Yazid, va fer una expedició (831/832) a la regió de la Gharbiyya a Egipte.

Issa ibn Xaykh apareix esmentat per primer cop el 848, sent prefecte de Ramla a Palestina el 865, governant després Damasc i finalment d'Armènia on va restar fins a la seva mort el 882/883. El seu fill Àhmad ibn Issa el va succeir i va dominar el Diyar Bakr, Taron i l'Arzanene (Arzan); va combatre en nom del califa als membres de la seva pròpia tribu que eren kharigites a la Djazira i a Mossul. Va morir el 898 i el va succeir el seu fill Muhàmmad ibn Àhmad; el 899 el califa va decidir recuperar el control del Diyar Bakr i va enviar una expedició que va dirigir personalment acompanyat del seu fill el futur al-Muktafi; Amida fou assetjada de l'abril al juny del 899. Finalment l'emir va demanar l'aman que fou concedit i fou enviat en residència a un palau de Bagdad. Fou el darrer membre de la dinastia xaibànida que va tenir poder; fou un poeta notable. Vegeu Xaibànides i les biografies dels tres emirs per un relat més detallat.

La tribu deixa gairebé de ser esmentada al segle xi. La seva darrera menció la fa Ibn al-Athir el 1107/1108 quan uns guerrers de la tribu van morir lluitant al costat de Sadaka ibn Mazyad al-Asadi al baix Iraq.

ReferènciesModifica

  • R. Grousset, Histoire d'Armènie
  • Ter Ghewondyan, The Arab amirates in Bagratid Armenia, Lisboa 1976
  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 403 a 405