Obre el menú principal

Es coneix amb el nom del Barça d'Helenio Herrera o el Barça d'HH (com era conegut també Herrera) a l'equip de futbol del FC Barcelona que fou entrenat per Helenio Herrera durant el període 1958-1960.

ResultatsModifica

El 22 d'abril de 1958 fou presentat com a nou entrenador del FC Barcelona l'argentí Helenio Herrera. La seva arribada fou una revolució a l'hora d'entendre el futbol. Era un entrenador de forta personalitat. Molt recordades són algunes frases seves com guanyarem sense baixar de l'autocar o amb deu homes es juga millor que amb onze.[1]

Herrera aconseguí confeccionar un potent equip que combinava jugadors fets a casa com Gensana, Gràcia, Vergés, Tejada, Olivella o Segarra, amb jugadors forans. D'aquests, els també hongaresos Sandor Kocsis i Zoltan Czibor s'afegiren a Kubala. A més s'incorporaren a l'equip els sud-americans Eulogio Martínez, Ramón Villaverde i Evaristo de Macedo.[1]

Pocs dies després del fitxatge d'Helenio Herrera l'equip jugà el partit de tornada de la final de la primera Copa de Fires (després de dos anys i mig de competició) i s'imposà a la selecció de Londres per un clar 6-0. La següent temporada el Barça guanyà la lliga espanyola marcant un total de 96 gols en 30 partits, i a més guanyà la Copa en vèncer el Granada CF a la final per un contundent 4 a 1 amb gols d'Eulogio Martínez, Kosis (2) i Tejada.[2] Aquesta temporada es començà a disputar la segona edició de la Copa de Fires. El club vencé en els tres partits disputats, destacant un contundent 4 a 0 assolit enfront l'Inter de Milà.

La temporada 1959-1960, el Barça tornà a guanyar la Lliga, però aquest cop amb una pugna apassionant contra el Real Madrid quedant tots dos clubs empatats a punts i guanyant en Barça per gol average. A la Copa fou eliminat per l'Athletic de Bilbao a quarts de final.[3]

Pel que fa a les competicions europees el club participà tant a la Copa de Fires com a la Copa d'Europa. A la Copa de Fires es proclamà de nou campió en vèncer el Birmingham City a la final. A la Copa d'Europa hi debutà el 3 de setembre del 1959. Superà tres rondes, amb resultats històrics com un 0-2 i 5-1 a l'AC Milan i un 2-5 i 4-0 al Wolverhampton Wanderers, però fou eliminat a semifinals pel Reial Madrid.

La forta personalitat d'Herrera, i un enfrontament seu amb Ladislau Kubala, l'estrella de l'equip, forçaren la seva sortida del club. Amb ell marxà també Luis Suárez, també enfrontat a Kubala, i que el 1960 guanyaria la Pilota d'Or. Herrera i Suárez fitxaren per l'Inter de Milà, i és precisament en el club italià on ambdós es consagren, guanyant dues copes d'Europa en el que es considera el moment històric més important del club llombard.[4]

JugadorsModifica

A continuació es llisten per demarcació els jugadors titulars a cadascuna de les temporades.

Porter
Ramallets
Defensa dret
Olivella
Defensa central
Gràcia
Rodri
Defensa esquerre
Segarra
Mig dret
Gensana
Vergés
Mig esquerre
Luis Suárez
Extrem dret
Basora
Tejada
Interior dret
Evaristo
Koksis
Davanter centre
Eulogio Martínez
Interior esquerre
Kubala
Extrem esquerre
Czibor
Villaverde

Entrenador: Helenio Herrera

PalmarèsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «1958. L’arribada d’Helenio Herrera». FC Barcelona [Enllaç no actiu]. [Consulta: 18 desembre 2011].
  2. «Spain - Cup 1959». RSSSF. [Consulta: 18 desembre 2011].
  3. «Spain - Cup 1960». RSSSF. [Consulta: 18 desembre 2011].
  4. «Helenio Herrera, el mago». diariosdefutbol.com. [Consulta: 18 desembre 2011].

Articles relacionatsModifica