Barbara McClintock
Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 2 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica. Va estar guardonada amb el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia l'any 1983.[1][2][3]
_shown_in_her_laboratory_in_1947.jpg)
.svg){kind=small}
Biografia modifica
McClintock va néixer el 16 de juny de 1902 a la ciutat de Hartford, població situada a l'estat nord-americà de Connecticut. Era la tercera filla de Thomas Henry McClintock, metge homeòpata, i Sara Handy. El seu pare l'educa com un nen per tal que s'alliberi de les pressions convencionals imposades a les nenes. Li agrada molt l'esport i practica atletisme, patinatge sobre gel, bicicleta i jocs de pilota. Quan té vuit anys la família es trasllada a Flatbush, un barri modest de Nova York. Tot i que el seu pare li dona suport perquè estudiï a la universitat, quan arriba el moment, a causa de la Primera Guerra Mundial, la seva mare, que s'hi oposava, li ho va prohibir.[4] Va estudiar botànica a la Universitat Cornell, on es va llicenciar el 1923 i es doctorà el 1927 i d'on fou professora d'aquesta matèria.
Dona classes a Caltech, i és la primera dona a fer-ho, i durant la seva estada en aquesta universitat descobreix l'organització del nuclèol. L'any 1933 viatja a Alemanya amb una beca de la Fundació Guggenheim, però l'arribada del nazisme al poder fa que torni a la Universitat Cornell, on no és ben rebuda a causa de la Depressió i de la misogínia imperant a l'època. L'any 1936 aconsegueix un lloc de professora assistent a la Universitat de Missouri, on va continuar els estudis sobre el blat de moro mitjançant l'exposició a raigs X. En aquesta universitat tampoc és ben rebuda i el 1941 decideix demanar un lloc permanent al degà de la universitat, però aquest li respon negativament de manera despreciativa, cosa que la decideix a abandonar la MU.[4]
Quan surt de la Universitat de Missouri contacta amb el seu amic el citogenetista Marcus Morton Rhoades, que la convida a presentar-se a la Carnegie Institution de Cold Spring Harbor (Nova York), on obtingué un lloc, que originàriament havia de ser provisional, en el Departament de Genètica d'aquesta institució.[4]
Morí el 3 de setembre de 1992 a la ciutat de Huntington, població situada a l'estat de Nova York.
Recerca científica modifica
Dona classes a Caltech, i és la primera dona a fer-ho, i durant la seva estada en aquesta universitat descobreix l'organització del nuclèol. L'any 1933 viatja a Alemanya amb una beca de la Fundació Guggenheim, però l'arribada del nazisme al poder fa que torni a la Universitat Cornell, on no és ben rebuda a causa de la Depressió i de la misogínia imperant a l'època. L'any 1936 aconsegueix un lloc de professora assistent a la Universitat de Missouri, on va continuar els estudis sobre el blat de moro mitjançant l'exposició a raigs X. En aquesta universitat tampoc és ben rebuda i el 1941 decideix demanar un lloc permanent al degà de la universitat, però aquest li respon negativament de manera despreciativa, cosa que la decideix a abandonar la MU.
Quan surt de la Universitat de Missouri contacta amb el seu amic el citogenetista Marcus Morton Rhoades, que la convida a presentar-se a la Carnegie Institution de Cold Spring Harbor (Nova York), on obtingué un lloc, que originàriament havia de ser provisional, en el Departament de Genètica d'aquesta institució.
Morí el 3 de setembre de 1992 a la ciutat de Huntington, població situada a l'estat de Nova York.
Referències modifica
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1983» (en anglés). Nobelprize.org. [Consulta: 9 juny 2015].
- ↑ «Barbara McClintock». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Barbara McClintock» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias. (en castellà). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 153-156,160-165. ISBN 9788417114695.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbara McClintock |