Barbet Schroeder
Barbet Schroeder (Teheran, 26 d'agost de 1941) és un director, actor i productor de cinema franco-suís.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Gian-Reto Barbet Schroeder 26 agost 1941 (83 anys) Teheran (Iran) |
Formació | Lycée Henri-IV Liceu Condorcet |
Alçada | 1,82 m |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de cinema, productor, productor de cinema, director de cinema, guionista, realitzador |
Família | |
Cònjuge | Bulle Ogier |
Premis | |
| |
Lloc web | barbetschroeder.com |
|
Biografia
modificaVa començar la carrera en el cinema francès de la dècada de 1960, al costat de Jean-Luc Godard i Jacques Rivette. Als 23 anys, Schroeder va fundar la seva pròpia productora, anomenada "Les Films du Losange"[2] i va produir alguna de les millors pel·lícules de la nouvelle vague. Com a director va debutar amb la pel·lícula More (1969),[3] sobre l'addicció a l'heroïna i que es va convertir en un èxit a tota Europa, entre altres coses perquè el grup britànic Pink Floyd es va encarregar de fer la banda sonora. El 1972 va escriure i dirigir La Vallée,[4] pel·lícula que també va comptar amb Pink Floyd com a creadors de la banda sonora i va donar el disc Obscured by Clouds.[5]
En la dècada de 1980 Schroeder va dirigir més pel·lícules i va entrar de ple en el món de Hollywood. D'aquesta època són Barfly (el borratxo) de 1987 i protagonitzat per Mickey Rourke, Single White Female (Dona blanca soltera busca) de 1992 i Reversal of Fortune de 1990, per la qual va rebre una nominació a l'oscar i on Jeremy Irons en el paper de Claus von Bülow va rebre l'Oscar a millor actor.[6]
Tot i l'èxit, Schroeder ha continuat amb projectes personals de baix pressupost com l'adaptació de l'obra de l'escriptor colombià Fernando Vallejo La virgen de los sicarios del 2000,[7] el documental sobre el president ugandès el general Idi Amin Dada de 1974[8] o L'advocat del terror del 2007 on es mostra les controvertides pràctiques de l'advocat Jacques Vergès.[9]
Schroeder també ha fet algunes aparicions com a actor, la darrera interpretant al president de França a la pel·lícula Mars Attacks! (1996) de Tim Burton.
En el 2006 se li va fer una retrospectiva en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Filmografia
modificaActor
modifica- La boulangère de Monceau (1963) d'Eric Rohmer.
- Out 1 (1971)
- Out 1: Spectre (1972)
- Roberta (1979)
- La Mémoire courte (1979)
- Love on the Ground (1984)
- La reina Margot (1990)
- The Golden Boat (1990)
- Beverly Hills Cop III (1994)
- Mars Attacks! (1996)
- La virgen de los sicarios (2000)
- Ne fais pas ça! (2004)
- Une aventure (2005)
- Paris, je t'aime (2007)
- La duquessa de Langeais (2007)
- The Darjeeling Limited (2007)
- L'avocat (2011)
- Le grand soir (2012)
- Par exemple, Electre (2013)
- Portrait of the Artist (2014)
Director
modifica- More (1969) - Banda Sonora de Pink Floyd: More
- La Vallée (1972) - Banda Sonora de Pink Floyd: Obscured by Clouds.
- General Idi Amin Dada: A Self Portrait (documental) (1974)
- Maîtresse (1976)
- Koko, le gorille qui parle (Koko: A Talking Gorilla) (documental) (1978)
- Tricheurs (1984)
- Barfly () (1987)
- Reversal of Fortune (1990)
- Dona blanca soltera busca (Single White Female) (1992)
- Kiss of Death (1995)
- Abans i després (Before and After) (1996)
- Desperate Measures (1998)
- La virgen de los sicarios (2000)
- Assassinat... 1, 2, 3 (Murder by Numbers) (2002)
- L'advocat del terror (2007)
- Inju, la bête dans l'ombre (2008)
- Amnesia (2015)
- The Venerable W. (2017)
Productor
modifica- La carrière de Suzanne (1963), d'Eric Rohmer.
- La boulangère de Monceau (1963) d'Eric Rohmer.
- Paris vu par... (1965) de Jean Rouch.
- La collectioneuse (1967) d'Eric Rohmer.
- Ma nuit chez Maud (1969) d'Eric Rohmer.
- Le genou de Claire (1970) d'Eric Rohmer.
- L'amour l'après-midi (1972) d'Eric Rohmer.
- Céline et Julie vont en bateau (1974) de Jacques Rivette.
- Chinesisches Roulette (1976) (Chinesisches Roulette), de Rainer Werner Fassbinder.
- Die Marquise von O (1976) d'Eric Rohmer.
- Perceval le Gallois (1978), d'Eric Rohmer.
- Burfly (Maîtresse) (1987)
- Single White Female (1992)
- Kiss of Death (1995)
- Before and After (1996)
- Desperate Measures (1998)
- La virgen de los sicarios (2000)[10]
- Assassinat... 1, 2, 3 (Murder by Numbers) (2002)
- L'advocat del terror (2007)
- The Venerable W. (2017)
Referències
modifica- ↑ «Barbet Schroeder». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
- ↑ Fox, Alistair; Marie, Michel; Moine, Raphaëlle; Radner, Hilary. A Companion to Contemporary French Cinema (en anglès). John Wiley & Sons, 2015-01-12, p. 167. ISBN 978-1-118-58536-8.
- ↑ Gordon, Bette; Schroeder, Barbet «Barbet Schroeder». BOMB, 32, 1990, pàg. 32–37. ISSN: 0743-3204.
- ↑ Layerle, Sébastien «‴'Une quête désespérée des origines” : La Vallée de Barbet Schroeder (1972)”». Les Cahiers d'Artes, 5, 2010, p. 109–123.
- ↑ Guesdon, Jean-Michel. Pink Floyd (en anglès). Blume, 2020-12-07, p. 262. ISBN 978-84-18075-69-8.
- ↑ Niemi, Robert. Inspired by True Events: An Illustrated Guide to More Than 500 History-Based Films, 2nd Edition: An Illustrated Guide to More Than 500 History-Based Films (en anglès). ABC-CLIO, 2013-10-17, p. 502. ISBN 978-1-61069-198-7.
- ↑ Lomillos García, Miguel Angel «Adolescencia, violencia y pasión: "La Virgen de los sicarios" de Barbet Schroeder». Trama y fondo: revista de cultura, 42, 2017, pàg. 163–180. ISSN: 1137-4802.
- ↑ Prager, Brad. A Companion to Werner Herzog (en anglès). John Wiley & Sons, 2012-03-30, p. 560. ISBN 978-1-4443-6140-7.
- ↑ «L'avocat de la terreur». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 2 octubre 2022].
- ↑ Olachea, Rubén «Simón Bolívar en La Virgen de los Sicarios, de Fernando Vallejo / Barbet Schroeder» (en castellà). Cinemas d'Amerique Latine, 24, 2016, pàg. 102-105 [Consulta: 15 març 2023].
Enllaços externs
modifica- «Les Films du Losange» (en francès). Arxivat de l'original el 2007-12-06. [Consulta: 12 desembre 2007].}