Barcassa
Una barcassa és una embarcació de dimensions notables, cobertada, de dues proes, concebuda per a romandre en aigües tranquil·les i sense propulsió pròpia.[2][3] Es pot emprar per al transport fluvial o transport marítim de mercaderies i passatgers entre costes properes.
El seu fons pla facilita la seva encallada en platges de sorra, no requerint molls o embarcadors per a la càrrega o descàrrega. El seu ús és molt comú a les regions illenques, per al transport de persones i de materials, donada les poques instal·lacions portuàries que hi ha en algunes localitats. Són molt pràctiques en els llocs on un vaixell atracat necessita descarregar per ambdós costats.
Una barcasssa no s'ha de confondre amb una gavarra, poc llarga, sense gaires costelles iguals i més ampla; o amb una llanxassa, sense la popa tallada i sempre cobertada.[3]
Història modifica
Etimologia modifica
El terme està testimoniat des de 1300 del francès antic barge, que prové del llatí vulgar barga. La paraula originàriament podia referir-se a qualsevol petit vaixell; el significat modern va sorgir cap al 1480. El significat més precís de Bricbarca com a "veler de tres pals" va sorgir al segle XVII i sovint pren l'ortografia francesa. Tots dos probablement deriven del llatí barica, del grec baris "barca egipcia", del copte bari "barca petita", del jeroglífic egipci i similar ba-yr per a "barca en forma de cistella".[4] Per extensió, el terme "embarcar" significa literalment pujar al tipus de vaixell anomenat "barca".
Barcassa britànica modifica
A Gran Bretanya, una barcassa mercant era originalment un vaixell mercant de fons pla per utilitzar-se en rius navegables.[5] La majoria d'aquestes barcasses tenien veles. Per al trànsit al riu Severn, la barcassa es va descriure com: Els menors s'anomenen barcasses i fragates, que tenen de quaranta a seixanta peus de llarg, tenen un sol pal i una vela quadrada, i transporten de vint a quaranta tones de càrrega.[6] Al riu Irwell hi havia referència a barcasses que passaven per sota de l'aqüeducte de Barton amb el pal i les veles sense plegar.[7] Les barcasses del Tàmesi eren anomenades barcasses del país de l'oest.[5]
Les persones que traslladaven barcasses eren conegudes com a encendeors. Els pals s'utilitzen a les barcasses per defensar-se d'altres vaixells propers o un moll. El pal llarg que s'utilitza per maniobrar o propulsar una barcassa ha donat lloc a la dita "No tocaria aquell [assumpte/cosa] amb un pal de barcassa".[8]
Als Estats Units, una barcassa no era un vaixell de vela a finals del segle XIX. De fet, les barcasses sovint eren creades per talar vaixells de vela.[9]
Barcassa moderna modifica
La innovació que va donar lloc a la barcassa moderna va ser l'ús de barcasses de ferro remolcades per un remolcador de vapor. Aquests es van fer servir primer per transportar cereals i altres productes a granel. Des de 1840 fins a 1870, la barcassa de ferro remolcada es va introduir ràpidament al Rin, Danubi, Don, Dnièster i rius d'Egipte, Índia i Austràlia. Moltes d'aquestes barcasses es van construir a Gran Bretanya.[10]
Les barcasses s'utilitzen al segle XXI per transportar articles a granel de baix valor, ja que el cost de transportar mercaderies d'aquesta mena és molt baix. Les barcasses també s'usen per a articles molt pesats o voluminosos; una barcassa americana típica mesura 58x11 metres, i pot transportar fins a unes 1.400 tones de càrrega. Les barcasses europees més comunes mesuren 77x11 metres i pot transportar fins a unes 2.700 tones.
Tipus modifica
Existeixen diferents tipus segons la seva àrea de navegació i tipus de càrrega:
- Barcasses oceàniques, dedicades al tranport en alta mar de mercaderies de poc valor (fusta, metall, etc.).
- Barcasses petrolieres, emprades per al transport de plataformes petrolieres o materials de muntatge.
- Barcasses fluvials, molt utilitzades als rius del centre d'Europa i als Estats Units, es fa servir per al tranport de mercaderies.
Referències modifica
- ↑ Evolution, 1958, p. 141.
- ↑ «Barcassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 Alexandre, Ribó Golovart; Tecnologia, Secció de Ciències i. Els Bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX: Alexandre Ribó Golovart ; [l'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Alegret i Sanromà]. Institut d'Estudis Catalans, 2012-11-28, p. 194-195. ISBN 978-84-9965-149-1.
- ↑ An Egyptian hieroglyphic dictionary: with an index of English words by Sir Ernest Alfred Wallis Budge from Google Books
- ↑ 5,0 5,1 A Society of Gentlemen, 1763, p. 261.
- ↑ Phillips, 1792, p. 218.
- ↑ Phillips, 1792, p. 75.
- ↑ Randolph Henry Spencer Churchill. H. W. Lucy. Speeches of Lord Randolph Churchill. G. Routledge, 1885, p. 51.
- ↑ Seymour, 1869, p. 90.
Bibliografia modifica
- «All craft great and small», 2019. [Consulta: 21 gener 2020].
- CESNI [2022-10-09]. European Standard laying down Technical Requirements for Inland Navigation vessels. European Committee for drawing up Standards in the field of Inland Navigation (CESNI), 2021.
- Dickens, Charles. Dickens's Dictionary of the Thames from Oxford to the Nore. Charles Dickens, London, 1880.
- Evolution of the inland barge. 15. The Merchant Marine Council of the United States, 1958, p. 140–141.
- Illustrated Glossary for Transport Statistics 4th Edition. Eurostat - ITF - UNECE, 2010. ISBN 9789282102947.
- McKellar, M.W.; Hocking, H.H.. Court of Common Pleas. III. Horace Cox, London, 1871.
- Phillips, J. A general history of inland navigation, foreign and domestic. I. and J. Taylor, London, 1792.
- Redman, John B. The terrace pier, Gravesend. Institution of Civil Engineers, London, 1843.
- Royal Commission on Labour. Index to the Evidence taken before Groups A., B., & C.. Her Majesty's Stationery Office, 1893.
- Seymour, D.C.. Proceedings of the commercial convention held in New Orleands. L. Graham & Co. New Orleans, 1869.
- A Society of Gentlemen. A New and Complete Dictionary of Arts and Sciences. W. Owen, London, 1763.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barcassa |