Baronia de l'Albi
La baronia de l'Albi és un títol nobiliari de la Corona d'Aragó, creat l'any 1342 pel rei Pere III d'Aragó, a favor de Sibil·la Pere d'Albi, amb jurisdicció senyorial que s'estenia sobre el castell i la vila de l'Albi, a la comarca catalana de les Garrigues.[1]
Tipus | baronia |
---|---|
Primer titular | Sibil·la Pere d'Albi |
Rei | Pere III d'Aragó |
Data | 1342 |
Actual titular | Carles de Montoliu i Heyndrickx |
Estat | Espanya |
Coordenades | 41° 25′ 25″ N, 0° 56′ 10″ E / 41.42357°N,0.93616°E |
El títol va passar a la Casa de Centelles i, a mitjan segle xiv, a la Casa de Mur. D'aquesta casa va destacar el baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló, capità general del Regne de Sardenya en 1413. En 1444, el títol va passar a la Casa de Cardona, quan la neta i hereva d'Acard de Mur, Elfa de Perellós, va casar amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig. Durant la Guerra Civil Catalana (1462–1472), el rei Joan II d'Aragó li confisca a Hug de Cardona i de Perellós la baronia de Bellpuig, però aconseguí mantenir la baronia d'Albi, la qual passaria als seus descendents: els Erill, Desplà i Cartellà.[2]
El títol va ser confirmat el 21 d'octubre del 1755 per Ferran VI, a benefici de Francesc Galcerán de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fonts, baró de Falgons, de Granollers, de Rocacorba i de Cervià, del que passà als seus descendents per línia femenina: els Rocabruna i Montoliu.[1] Des del 2022, l'actual titular és Carles de Montoliu i Heyndrickx, XXXIII baró de l'Albi.[3]
Armes
modifica«Escut partit: 1r, en camp d'or, un arbre sobre un promontori, de sinople; 2n, en camp d'or, dos pals, de gules.»
Barons de l'Albi
modificaTitular | Període | |
---|---|---|
Creat el 1342 per Pere III d'Aragó.[4] | ||
I | Sibil·la Pere d'Albi | 1342-1348 |
II | Ramon Pere de l'Albi | 1348-1359 |
III | Elionor Pere de l'Albi | 1359-1395 |
IV | Lluís de Mur | 1395-c.1408 |
V | Acard de Mur i de Cervelló | c.1408-1415 |
VI | Violant-Lluïsa de Mur i de Cardona | 1415-1467 |
VII | Elfa de Perellós i de Mur | 1467-1495 |
VIII | Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós | 1495-1511 |
IX | Joana de Cardona i de Ballester | 1511-1566 |
X | Pere d'Erill i de Cardona | 1566-1589 |
XI | Hug d'Erill-Cardona i de Ferrer | 1589-1606 |
XII | Maria d'Erill-Cardona i de Ferrer | 1606-1633 |
XIII | Ramon d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona | 1633-1651 |
XIV | Jaume d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona | 1651-1662 |
XV | Francesca d'Erill-Desplà i d'Erill-Cardona[5] | 1662-1672 |
XVI | Maria de Cartellà i d'Erill_Dsplà[6] | 1672-1674 |
XVII | Josep Galceran Sabastida-Ardena i de Cartellà[7] | 1674-1724 |
XVIII | Francesc de Cartellà-Sabastida-Ardena i Fons[8] | 1724 (ratificat el 1755)-1763 |
XIX | Josep-Galceran de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Casteràs[9] | 1763-1823 |
XX | Maria Josepa de Cartellà-Sabastida-Ardena i de Sentmenat[10] | 1823-1835 |
XXI | Pere d'Alcàntara de Rocabruna i de Cartellà-Sabastida-Ardena | 1835-1850 |
XXII | Francesc de Sales de Rocabruna i Jordà[11] | 1850-1874 |
XXIII | Josepa de Rocabruna i Jordà[12] | 1874-1890 |
XXIV | Marià de Montoliu i de Rocabruna[13] | 1890-1930 |
XXV | Carles de Montoliu i de Duran | 1930-1976 |
XXVI | Carles de Montoliu i Carrasco | 1978-2021 |
XXXIII | Carles de Montoliu i Heyndrickx | 2022- |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 de Fluvià Escorsa, 2005.
- ↑ «Baronia de l'Albi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Orden JUS/702/2022, de 13 de julio, por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión como Barón de Albi a favor de don Carlos de Montoliu y Heyndrickx». BOE, 26-07-2022, pàg. 107231.
- ↑ de Fluvià Escorsa, 2015.
- ↑ «Francesca de ERIL». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Maria de CARTELLA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Josep Galceran de ARDENA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Francisco Galseran de ARDENA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Josep Galceran de ARDENA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Maria Josefa de Ardena». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Francesch de Sales de ROCABRUNA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Maria Josefa de ROCABRUNA». geneanet. Pierfit.
- ↑ «Mariano de MONTOLIU». geneanet. Pierfit.
Bibliografia
modifica- de Fluvià Escorsa, Armand «Ratificación de dos baronías inmemoriales catalanas por la pérdida del título original: El Albi y Canyelles». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 310-311, 2005, pàg. 297-304.