Barra (heràldica)

La barra, en heràldica, és una peça honorable que travessa el camper de l'escut de dalt a baix diagonalment, des del cantó superior sinistre (és a dir, dret per al qui el mira) fins al cantó inferior destre (és a dir, esquerre), i delimitada per dues línies paral·leles.

Quan és única, té una amplària d'un terç de l'escut, amplària que va disminuint segons el nombre de barres (la quantitat de barres cal definir-la en el blasonament). Quan són la meitat d'amples que la barra ordinària, o bé quan en són cinc o més, s'anomenen llistes. La barra aprimada al màxim s'anomena barreta (si, a més a més, és abscissa i reduïda a la cinquena part de la seva longitud, s'anomena travessa en barra) i es poden agrupar de dos en dos (geminat) o de tres en tres (trina).

Cal no confondre-la amb el pal, peça heràldica vertical com les quatre que apareixen a l'escut de Catalunya, conegut popularment, de forma errònia, com les Quatre Barres.

• 
  Escut del Líban: de gules,
  una barra d'argent carregada
  d'un cedre de sinople
• 
  Escut de sable amb
  dues barres d'argent
• 
  Escut amb tres llistes de gules ressaltant sobre el tot
• 
  Escut amb una barreta de gules ressaltant sobre el tot

Origen i significació

Segons la tradició, aquesta peça heràldica representa la bandolera o banda de cuir que es portava entorn del cos des de l'espatlla esquerra fins al costat dret, on s'ajuntaven els dos caps, i on habitualment s'aguantava l'escut i, també, les armes de foc.

És una peça honorable bastant rara, considerada de «segon ordre» per alguns autors. El seu ús més freqüent és com a brisura, ressaltant sobre el tot (és a dir, «barrant» la resta de càrregues del camper), i acostuma a ser un senyal de bastardia.

«En barra»

Diem que estan en barra les càrregues allargades posades en el sentit diagonal de la barra, o unes al costat de les altres en el sentit de la barra. Aplicat a la partició de l'escut, s'anomena tercejat en barra el dividit en tres parts mitjançant línies rectes diagonals que van en el sentit de la barra.

• 
  Escut de Baviera, fusat en barra d'argent i atzur
• 
  Escut de la Vajol, amb una mitra posada en barra
• 
  Escut amb tres bitlletes posades en barra
• 
  Escut tercejat en barra de sable, argent i atzur

Barrat

Escut barrat d'atzur i or

Quan el camper de l'escut és cobert d'una repetició de barres, alternativament, de metall i de color, en nombre parell, parlem d'un escut barrat. Si les barres passen de vuit, llavors en diem llistat. Les càrregues, per la seva banda, també poden ser barrades i llistades.

Contrabarra

Una contrabarra és una barra dividida diagonalment en banda en dues meitats, una de metall i una de color. També tenim, en el cas de les barres reduïdes d'amplària, les contrallistes i les contrabarretes. Un escut amb el camper cobert de contrabarres o contrallistes s'anomena contrabarrat (o contrallistat).

Peces compostes

Escut d'atzur amb un cap barra d'or

La barra, sencera o reduïda a la meitat superior o inferior (semibarra), es pot unir amb altres peces senceres o mitges per formar una multitud de peces compostes: barra faixa, barra peu, barra semipal, semibarra pal, semibarra faixa, cap barra, etc.

Modificacions de la barra

(una tria)

• abaixada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més avall de l'escut;
• abscissa: quan no toca les dues vores, inferior i superior, de l'escut;
• alçada: quan no ocupa la part central sinó que està col·locada més amunt de l'escut;
• bastillada: quan té la vora inferior formada per merlets;
• bretessada: quan té els perfils formats per merlets simètrics;
• corbada: quan té els perfils corbats cap amunt o cap avall;
• cotissada: quan està acostada de dues cotisses;
• dentada: quan té els perfils formats per dents d'angles aguts; si té dents petites i nombroses se'n diu dentelada;
• desplaçada: quan té una meitat desplaçada cap amunt o cap avall i només es manté en contacte amb la part sense desplaçar mitjançant un punt d'unió;
• engrelada: quan té els perfils formats per petits semicercles units amb les puntes cap enfora;
• entada: quan té els perfils torçats en forma de clavilles, de manera que les clavilles d'un perfil corresponen als espais buits de l'altre;
• esbrancada: quan té els perfils amb aparença de tronc, amb una mena de merlets oblics situats a banda i banda;
• fusada: quan està formada per fusos (mobles romboïdals);
• mancada: quan no arriba a dalt de tot (mancada al cap) o a baix de tot (mancada a la punta);
• merletada: quan té la vora superior formada per merlets;
• ondada: quan té els perfils torçats en forma d'ondes;
• patent: quan s'exampla per totes dues extremitats;
• retreta: quan, sortint del cap, no arriba més enllà del punt d'honor (retreta al cap) o, sortint de la punta, no arriba més enllà del llombígol (retreta a la punta);
• viperada: quan té els perfils formats per dents d'angles quadrats.

• 
  Barra abaixada ondada
• 
  Barra abscissa
• 
  Barra bastillada
• 
  Barra corbada avall
• 
  Barra engrelada
• 
  Barra entada
• 
  Barra merletada
• 
  Barra ondada

Vegeu també

• Banda, la peça honorable que discorre en sentit diagonal però en sentit oposat a la barra, del cantó superior destre a l'inferior sinistre.
• Faixa, la peça honorable que discorre en sentit horitzontal.
• Pal, la peça honorable que discorre en sentit vertical.