Barrerita
La barrerita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la zeolita. Va ser anomenada en honor de Richard Maling Barrer (1910-1996).[1]
 Barrerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₂(Si₇Al₂)O18·6H₂O |
| Epònim | Richard Barrer (en)  |
| Localitat tipus | Torre Sant' Efisio, Nora, Pula, Província de Càller, Sardenya, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GE.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GE.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.23 |
| Dana | 77.1.4.5 |
| Heys | 16.10.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,64Å; b = 18,2Å; c = 17,84Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc, rosa |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 3 a 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,3 g/cm³ (mesurada); 2,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,479 nβ = 1,485 nγ = 1,489 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 78°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Mg, Sr, Ba |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1974-017 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Bre |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La barrerita és un silicat de fórmula química Na₂(Si₇Al₂)O18·6H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls laminars en formats, de 5 mm, amb {010}, {011} i {111}.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3 a 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la barrerita pertany a «09.GE - Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de tetraedres de T10O20» juntament amb els següents minerals: clinoptilolita-Ca, clinoptilolita-K, clinoptilolita-Na, heulandita-Ca, heulandita-K, heulandita-Na, heulandita-Sr, heulandita-Ba, estilbita-Ca, estilbita-Na, stel·lerita, brewsterita-Ba i brewsterita-Sr.
Formació i jaciments modifica
La barrerita es forma en les parets de grans fractures en laves andesítiques i riolítiques profundament meteoritzades.[2] Va ser descoberta a la Torre Sant' Efisio, a Nora (Província de Càller, Sardenya, Itàlia). També ha estat descrita a l'Argentina, el Canadà, els Estats Units, el Japó, Noruega, Romania i Rússia.[1] Sol trobar-se associada a l'heulandita.[2]