Barret fort
El barret fort, bolet o bombí[1] és un barret de feltre rígid, de copa semiesfèrica i ala girada, generalment de color negre o gris.
El barret fort fou dissenyat el 1849 pels barreters Thomas i William Bowler,[2] de Londres, per encàrrec d'un aristòcrata que cercava un barret prou dur per als seus guarda-boscos. Tingué la màxima difusió entre la dècada de 1890 i mitjan segle xx, en què era un símbol de seriositat i respectabilitat extremes; exercia en la vida quotidiana el mateix paper que el copalta en el vestit de gala. En el canvi de segle molts vagabunds londinencs es cofaven amb barret dur --ni que fos atrotinat-- amb la intenció de donar-se aire digne; d'ací el seu ús pel personatge de Charlot.
Típic dels negociants i oficinistes de la City londinenca,[3] entre els quals era inseparable del paraigua, el barret fort ha esdevingut una icona cultural anglesa. Tot i ésser lligadura d'ús essencialment masculí, des de la dècada de 1920 el barret fort forma part de la indumentària femenina entre quítxues i aimaràs. Entre els personatges de ficció característicament cofats amb barret fort hi ha, entre altres, el citat Charlot, i també els Dupond i Dupont de Tintín i, sovint, l'Hercule Poirot d'Agatha Christie.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barret fort |
- ↑ La variant bombí ha estat admesa pel diccionari normatiu bastant recentment, però és sospitosa de castellanisme: coetàniament, el diccionari Fabra recollia els altres dos noms, però no pas aquest. Col·loquialment el nom més habitual era i és bolet.
- ↑ "Sombrero hongo". Dins: Bandrés Oto, Maribel. El vestido y la moda. Barcelona: Larousse, cop. 1998. P. 330-331.
- ↑ "Hongo, sombrero". Dins: O'Hara, Georgina. Enciclopedia de la moda: desde 1840 hasta nuestros días. Barcelona: Destino, 1989. P. 152.