Barrufet
Un barrufet és una mena de follet del vent en la mitologia catalana. De vegades se'l descriu com a tan petit que no es veu, i que viatja traslladat pel vent que domina. D'altres, se'l descriu com un "barruf" en forma d'homenet. Això fa que d'un cop de vent o petit remolí també se'n digui un barrufet.[1]
| Tipus | follet  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Altres | |
| Domini | vent |
| Personatges relacionats | Barruguet, Bufarut, Joanet |
Accepcions del terme modifica
En la seva accepció original, barrufet volia dir "follet" en general,[2] "dimoni"[2][3][4] (i d'aquí, "nen entremaliat"[5]), però també "follet del vent" i, per tant, "vent arremolinat, vent que arremolina la pols, remolí de vent".[6][2][4] El Gran Diccionari de la Llengua Catalana també recull el significat de "nan mitològic, gnom".[4]
Més tard, el mot s'ha fet sevir com a adaptació al català del nom dels personatges de còmic creats pel ninotaire belga Peyo, Les Schtroumpfs. La idea se li va acudir al traductor Albert Jané i els petits "barrufets" blaus van aparèìxer per primer cop al número 94 del Cavall Fort, el maig de 1967.[7]
Referències modifica
- ↑ Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «El Follet-Vent». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 205-208. ISBN 8484151824.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Barrufet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barrufet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «1.»
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Barrufet». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barrufet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «2.»
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Barrufet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «3.»
- ↑ Riera Pujal, Jordi, El còmic en català, Ediciones Glénat, 2011, p. 31.